Herències, educació i estalvis expliquen la bretxa patrimonial

MadridLa riquesa és una de les fonts de poder i també d’independència. Però no tothom té les mateixes opcions d’accedir-hi. Hi ha factors més evidents que d’altres que determinen aquestes possibilitats, com venir d’una família que ja té patrimoni o poder gaudir d’una bona educació que obri les portes a una feina ben remunerada, per exemple.

Els homes i les dones comencen la vida adulta amb nivells de riquesa similars. Però les diferències creixen amb l’edat i la bretxa arriba al seu punt màxim a l’edat de retirar-se. Així es pot constatar en un informe de l’economista Eva Sierminska, de l’Institut de Recerca Socioeconòmica de Luxemburg, finançat per la Comissió Europea. Per què els homes aconsegueixen acumular més riquesa que les dones al llarg de la seva vida? Hi ha diversos factors combinats que ho expliquen i que hi influeixen en diferent mesura.

Primer de tot, cal tenir en compte quins són els “requisits” que de manera general permeten acumular riquesa. Una part important són herències i transferències en vida entre familiars. Per exemple, als Estats Units la meitat del patrimoni acumulat prové d’herències o fortunes familiars, segons un estudi publicat a la revista nord-americana Demography titulat ‘Explicant la bretxa de gènere en la riquesa’.

Educació

Els altres factors són el nivell educatiu i de formació, tenir un càrrec de responsabilitat amb un sou elevat que permeti estalviar i la capacitat de poder invertir aquests estalvis o actius.

La investigadora de l’Institut Universitari Europeu Ariane Aumaitre creu que l’herència no és un factor especialment important, perquè “té un component més aleatori que no pas de gènere”.

Tot i això, hi ha ocasions en què influeix, com en els casos en què s’opta per deixar l’herència o l’empresa al fill i no a la filla, seguint els cànons tradicionals. Per exemple, el mateix estudi nord-americà esmentat anteriorment constata que les famílies més riques són més propenses a transferir el patrimoni als homes, mentre que les més pobres el deixen més a les filles.

Deixant de banda si hi ha o no discriminació de gènere, en les herències, en la resta de factors que es poden considerar claus a l’hora d’acumular patrimoni, les dones ho tenen malament pel simple fet d’haver nascut dones. Sierminska ho resumeix així: “Els homes i les dones estalvien diferent, tenen diferent accés a les eines de construcció de riquesa i elles tenen un lligam més feble al mercat i la vida laboral”.

Formes d’estalvi

I suposant que un home i una dona tenen el mateix sou i la mateixa capacitat d’estalvi, ell continua tenint més opcions de fer augmentar la seva riquesa. L’estudi de la comissió apunta que les dones se centren més a estalviar que no pas a invertir, i posen els seus diners en productes no financers, com ara els immobles.

Per tot això, el 59,7% de la riquesa d’Espanya està en mans d’homes, una bretxa que encara és més àmplia a Europa, on només el 39,4% és de les dones. La discriminació de gènere, doncs, també pren forma entre els que tenen més diners, on les dones també tenen reservada la segona posició del podi.