La història d’Euskaltel: de pública i basca a privada i estrangera
L’empresa vol vendre la xarxa de fibra òptica pagada amb diners públics per expandir-se per tot l’Estat
VitòriaEuskaltel és una empresa de telecomunicacions molt important. Tothom n’ha sentit a parlar. Present. Era una de les joies de la corona de l’empresariat basc, com han pogut ser el BBV o Iberdrola. Era una gran empresa amb capital públic i basc. Passat. Ara s’ha privatitzat i el capital estranger domina el seu accionariat a través d’un fons que alguns podrien anomenar voltor. Present. Ja sabem com comença i com s’acaba aquesta història; ja hem fet espòiler. Ara intentarem explicar el camí de privatització i deslocalització que ha seguit aquesta joia (ex)pública i (ex)basca.
Euskaltel neix l’any 1995 com a clara iniciativa pública i amb una finalitat social. Només cal veure quin era el seu primer accionariat: 40% del govern basc, a través de la societat Euskalnet creada ad hoc, i 60% de les caixes d’estalvis basques (Kutxabank). En aquells anys, el govern d’Ardanza, que més tard quan va deixar de ser lehendakari es va convertir en president d’Euskaltel, va encarregar a diverses empreses estrangeres la instal·lació d’una xarxa de fibra, amb l’objectiu d’autoabastir-se -comunicacions entre els seus edificis i necessitats d’Interior i Euskal Irrati Telebista-, que més tard llogaria a Euskaltel per un cànon anual de 3,5 milions d’euros.
Aquesta xarxa que va deixar el país com un formatge gruyère estava formada per 454 quilòmetres de fibra òptica en la seva estructura troncal -la “gran autopista” de fibra que unia els diferents territoris de la comunitat autònoma- i 653 quilòmetres de xarxa capil·lar, que és la que a peu de carrer arriba fins a cada casa o empresa. El missatge que es llançava era: diners públics per crear riquesa i ocupació. Euskaltel fins i tot va formar un equip ciclista que omplia els Pirineus de color carbassa al pas del Tour. Èpica, simbolisme i economia social. No hi faltava res. I tot amb diners públics. No perdem aquesta dada perquè és cabdal en aquesta història.
Un cop feta la gran inversió, la intenció de les institucions basques era donar entrada a inversors privats en l’accionariat però mantenint per a l’executiu autonòmic la propietat de la xarxa Euskalnet, de manera que la suma d’administracions públiques i caixes d’estalvis suposés el 51% i l’altre 49% fossin propietaris privats. Amb aquesta filosofia entren Iberdrola, Endesa i el grup Mondragón.
A finals del 2012, però, es produeix el punt d’inflexió: s’incorporen per primera vegada en l’accionariat dos fons estrangers i, paral·lelament, en surten Endesa i el grup Mondragón. El govern basc i Kutxabank es desprenen d’una part dels seus títols, tot i que continuen com a soci majoritari. Què passa el 2012 perquè canviïn tant les coses? Molt senzill: el govern de Patxi López, amb el suport del PNB, davant la complicada situació de liquiditat que travessava l’empresa (Orange li reclamava 222 milions d’euros) decideix transferir a Euskaltel la xarxa de fibra òptica que havien pagat tots els bascos. El preu, 68 milions d’euros, és una autèntica ganga i l’operació es fa sense que hi hagi un procés d’oferta púbica. Amb aquesta infraestructura en propietat, l’empresa es converteix en un clar objecte de desig.
La sortida a borsa d’Euskaltel
El juliol del 2015 Euskaltel surt a borsa. L’empresa es transforma en grup de telecomunicacions i aspira a liderar el nord de l’Estat comprant l’operadora de cable gallega R. Els dos fons venen les seves accions per 640 milions d’euros (tres anys abans per entrar n’havien pagat 200) i l’equip directiu de l’empresa s’embutxaca 45 milions en qualitat de primes per la seva bona gestió.
En els següents anys fins a arribar a avui, el govern basc ha desaparegut de l’accionariat i Kutxabank només en manté el 20%, desbancat pel fons Zegona, amb seu a Londres. Quina intenció té, Zegona? Vendre la xarxa de fibra òptica pagada amb diners públics, cosa que li donaria centenars de milions d’euros. Uns diners que serien destinats a reduir el voluminós endeutament de la companyia i a finançar el projecte d’expansió per tot Espanya, previsiblement sota la marca Virgin. ¿I què diu el govern d’Urkullu ara que l’arrelament basc d’Euskaltel ja és passat? “Poca cosa podem fer al voltant d’un bé que havia sigut de titularitat pública però que va ser privatitzat”. Fi de la història.