Els vuit homes més rics del món tenen tanta riquesa com mitja humanitat

BarcelonaEls vuit homes més rics del món acumulen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la humanitat, segons el darrer informe sobre les desigualtats al món que cada any publica l'ONG Oxfam Intermón coincidint amb el Fòrum Economic Mundialque se celebra aquesta setmana a Davos.

L'informe, titulat 'Una economia per al 99%', denuncia que les vuit persones més riques del món –tot homes– tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població, 3.600 milions de persones. L'informe constata que els superrics cada any tenen més diners, mentre que la meitat més pobra del món cada any en té menys.

Si se segueix aquesta tendència, segons Oxfam, en 25 anys ja hi haurà algú al món que serà bilionari, és a dir, que tindrà tanta riquesa com tota l'economia espanyola, actual. Un càlcul per fer-se'n una idea: aquesta persona hauria de malbaratar un milió de dòlars al dia durant 2.738 anys per gastar tota la seva fortuna.

Segons Oxfam, els vuit homes més rics del món (amb dades del març dels 2016) són:

1. Bill Gates: Fundador de Microsoft (75.000 milions de dòlars).

2. Amancio Ortega: Fundador d'Inditex -Zara i altres marques- (67.000 milions de dòlars).

3. Warren Buffett: Director de Berkshire Hathaway (60.800 milions de dòlars).

4. Carlos Slim: Propietari del Grup Carso i accionista d'FCC (50.000 milions de dòlars).

5. Jeff Bezos: Fundador d'Amazon (45.200 milions de dòlars).

6. Mark Zuckerberg: President de Facebook (44.600 milions de dòlars).

7. Larry Ellison: Cofundador d'Oracle (43.600 milions de dòlars).

8. Michael Bloomberg: Fundador de Bloomberg LP (40.000 milions de dòlars).

Espanya no s'escapa de la tendència d'acumular més riquesa a mans d'uns quants. Els tres espanyols més rics, diu l'informe, acumulen la mateixa riquesa que el 30% més pobre de l'Estat. Tres persones tenen el mateix que 14,2 milions d'espanyols.

Catalunya lidera el rànquing de ricsEncara més, Oxfam assegura que la riquesa del 10% que més tenen a Espanya creix a un ritme de gairebé el doble que el que augmenta la riquesa del 90% restant d'espanyols. Segons l'informe d'Oxfam "és cert que ha crescut el PIB des de fa tres anys, però la bretxa de la desigualtat també ha seguit augmentant, la qual cosa significa que el creixement econòmic només està beneficiant els més rics".

Paradisos fiscals

Oxfam Intermón incideix en l'informe en el fet que grans empreses i els més rics segueixen utilitzant els paradisos fiscals per pagar el mínim possible, potencien la devaluació salarial i utilitzen el seu poder per influir en les polítiques públiques, de manera que alimenten la greu crisi de desigualtat. Per a l'ONG, és el reflex d'un "sistema econòmic global injust que opera al servei de l'1% més poderós, una economia per a les elits".

Jose Maria Vera, director general d'Oxfam Intermón, assenyala que "és obscè que l'acumulació de riquesa estigui en mans de tan pocs mentre que al món, una de cada deu persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia", i afegeix que "les dones s'emporten la pitjor part a l'hora de rebre menys salaris, pateixen més discriminacions en l'àmbit laboral i assumeixen encara la major part del treball assistencial no remunerat".

Segons l'informe, entre el 1988 i el 2011 els ingressos del 10% més pobre de la població mundial han millorat, però és una millora de només tres dòlars l'any, mentre que els del 10% més ric van créixer 182 vegades més, i set de cada deu persones viuen en un país en què la desigualtat de renda ha augmentat en els últims 30 anys.

L'ONG denuncia que Espanya deixa d'ingressar aproximadament 1.550 milions d'euros com a resultat de l'activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món, una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s'estima que tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017.

Segons destaca l'informe, s'està construint un model de competitivitat empresarial per assegurar el creixement econòmic basat en el curt termini i en un concepte equivocat que promou una cursa a la baixa en la fiscalitat empresarial i en les condicions salarials dels treballadors.

Això provoca el rebuig de la ciutadania a la desigualtat i crisis polítiques arreu del món. Oxfam Intermón considera aquest factor com determinant en la victòria de Donald Trump en les eleccions als Estats Units, així com en l'elecció del president Rodrigo Duterte a les Filipines i el Brexit en el Regne Unit.

Espanya, segon país de la UE on més creix la desigualtat

Espanya és de nou el segon país de la Unió Europea (UE) on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, segons l'informe, tan sols darrere de Xipre i 20 vegades més que la mitjana europea. Des del 2014 creix el PIB, però els resultats d'aquesta reactivació econòmica només semblen beneficiar una minoria mentre que la desigualtat es cronifica i s'intensifica.

En l'últim any han sorgit 7.000 nous milionaris, aproximadament 20 al dia. El 10% dels espanyols més rics concentren ja més riquesa (un 56,2%) que la resta de la població. I mentre la fortuna dels 3 més rics va augmentar en un 3%, el 30% més pobre del país va perdre un terç de la seva, diu l'informe.

Segons Oxfam Intermón, els tres més rics d'Espanya són:

1. Amancio Ortega: Fundador d'Inditex (67.000 milions de dòlars).

2. Sandra Ortega Mera: filla d'Amancio Ortega (6.400 milions de dòlars)

3. Juan Roig: President i major accionista de Mercadona (5.400 milions de dòlars)

Per a José María Vera "el model econòmic a Espanya té un doble problema: es genera una alta desigualtat de mercat sobretot per la fragilitat de l'ocupació i la caiguda salarial, mentre el sistema fiscal, insuficient i regressiu, no garanteix la redistribució".

Entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre els més alts amb prou feines es van contreure. I el 2015 vam arribar a un nivell en què la remuneració de l'executiu amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Íbex-35. Espanya és també un dels països europeus on el sistema fiscal aconsegueix reduir menys les desigualtats, el cinquè pitjor d'Europa. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses.