Horaris, uniforme i exclusivitat: els set criteris de la llei 'rider' de la UE contra els falsos autònoms

Brussel·lesNou pas de la Unió Europea per reduir el nombre de falsos autònoms que treballen per a plataformes digitals, com UberEats, Glovo o Deliveroo. Aquest dilluns els ministres de Treball dels Vint-i-set han acordat els diferents criteris a tenir en compte a l'hora de valorar si un rider és un fals autònom i, per tant, hauria de tenir un contracte d'assalariat. Alguns estats membres, com Espanya, consideren que la normativa és "poc ambiciosa" i, malgrat que finalment s'han abstingut i han permès que l'acord prosperés, demanen que sigui més contundent contra les grans tecnològiques que abusen dels treballadors.

La mesura assenyala set aspectes que determinen que un repartidor pot ser un fals autònom, però perquè un treballador tingui dret a un contracte d'assalariat ha de complir almenys tres de les set condicions, com l'obligació de portar uniforme o un distintiu de l'empresa per a la qual treballa i un sou fix o amb un topall de remuneració. Entre la resta de requisits també hi figura el fet que el rider estigui sotmès a un seguiment digital de les comandes que fa, que tingui horari, que l'empresa no el deixi treballar per a altres companyies o per a clients seus, o, entre d'altres, que sigui penalitzat amb menys o pitjors entregues si algun dia no vol o no pot prestar els serveis.

Yolanda Díaz lidera l'abstenció

Tot i que la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, s'ha abstingut i ha permès que hi hagi hagut acord, l'executiu espanyol és el que lidera l'oposició a la iniciativa i el que fa més pressió d'almenys sis estats més, com el belga, el neerlandès i el portuguès. "Cal ser clars. El text no protegeix els treballadors", ha subratllat en declaracions als mitjans la líder de Sumar, que el desembre passat ja va vetar l'acord dels Vint-i-set sobre aquest reglament pel mateix motiu.

La titular espanyola de Treball assegura que la normativa "no avança en drets laborals" i que "se situa per sota dels estàndards" de la doctrina creada per les sentències dels tribunals europeus sobre la qüestió. En aquest sentit, Díaz demana que els mecanismes d'activació de compliment de la normativa siguin més "clars" i "transparents" i ha aprofitat l'ocasió per reivindicar la llei 'rider' espanyola que va impulsar el seu govern.

En tot cas, l'acord assolit avui no és definitiu, perquè ara els estats membres hauran de negociar-lo amb el Parlament Europeu, que es preveu que aposti per una normativa més contundent en la defensa dels drets laborals. De fet, Díaz espera poder influir en la taula de negociació entre el Consell i l'Eurocambra i valer-se de la presidència europea d'Espanya per aconseguir una iniciativa més "ambiciosa".

Cal recordar que es tracta d'un dels processos legislatius més destacats de la Unió Europea en matèria laboral dels últims anys. Sobretot arran de la pandèmia de covid, aquest tipus de repartidors s'han multiplicat i han anat guanyant pes al mercat laboral europeu. Segons la Comissió Europea, actualment al bloc comunitari hi ha uns cinc milions i mig de falsos autònoms que treballen per a grans plataformes digitals, i un total de 28 milions de persones que es dediquen al sector. A més, preveu que el 2025 aquesta xifra arribi als 43 milions.