‘Hostels’, una oferta turística per als joves que deixarà de ser alegal

PalmaAvui dia, parlar del turisme de hostels o d’albergs juvenils ja no és quelcom estrany. Són una figura molt popular a la majoria de les ciutats europees, més barata que un hotel o un hostal tradicional i normalment enfocada als més joves. Es tracta d’establiments on les habitacions són d’un mínim de quatre persones independents, però que poden arribar a ser de més de 20. Solen estar organitzats amb lliteres, amb banys comunitaris fora de les habitacions i amb més zones comunes. Segons el cens del Consell, a Mallorca n’hi ha deu amb aquestes característiques. Set a Palma, un a Montuïri, un a Esporles i un a Sóller. Així i tot, és un tipus d’establiment turístic que, d’ençà que va començar a aparèixer fa prop d’una dècada, no està regularitzat, opera dins un buit legal. Ara bé, finalment la nova llei turística farà que deixin de ser alegals.

El problema d’aquests establiments és que, com que no hi ha una llei que els doni cabuda, estan regits per la Llei de joventut. Això fa que estiguin dins el mateix sac que els albergs juvenils tradicionals, és a dir, els casals de colònies, però realment fan una activitat totalment diferent. Així i tot, malgrat no estar regulats, la seva figura apareix per primer cop a la llei turística de Delgado del 2012. Allà només s’hi explicava que quedaven exonerats de complir les mateixes obligacions que els establiments turístics. Passats tres anys, al reglament llei 20/2015 tornen a aparèixer, tot i que en aquell moment no es va veure necessari regular-los. “No es fa necessari, de moment, donar virtualitat turística” a la figura de l’alberg o refugi, deia textualment el reglament.

A la llei Barceló del 2017 es repeteix una mica el guió. Va ser quan es va crear la borsa de places turístiques, però igual que a l’anterior reglament, també quedaven exonerats dels requisits turístics i, en efecte, de l’obligació d’haver de comprar places. En aquest sentit, defugien les obligacions perquè no estaven donats d’alta com a establiments turístics i seguien regits per la Llei de joventut, com a albergs juvenils de lleure. Finalment, és amb l’últim decret llei turístic que el Govern es compromet a crear una normativa per a aquests establiments, “que es determinarà reglamentàriament en el termini màxim de dos anys”.

Així i tot, els albergs turístics no han estat exempts de polèmica des de la seva aparició. El cas és que, segons la Llei de joventut a la qual estan adscrits, no poden promocionar-se com a oferta turística. Segons recull l’article 28 de la llei del 2017, sobre la normativa de l’oferta il·legal, “la publicitat per qualsevol mitjà de difusió d’una activitat turística sense haver presentat la declaració responsable d’inici d’activitat (DRIAT) té la consideració d’oferta il·legal o activitat clandestina, intrusisme i competència deslleial”. En aquest sentit, l’exdirector general de Turisme, Antoni Sansó, reconeix que varen multar diversos hostels durant la legislatura passada. Igualment, el director insular de Joventut, Àlex Segura, assegura que des del 2018 han clausurat tres hostels a Palma per no complir la normativa d’albergs juvenils de lleure que preveu la llei. A més, com que no estan dins el cens turístic, no paguen l’Impost de Turisme Sostenible (l’antiga ecotaxa) ni tampoc places turístiques, tenint en compte que són al voltant de 600.

El cas és que, per estar dins la regularització de la Llei de joventut, aquests albergs juvenils han de tenir un projecte educatiu “destinat a una millor formació integral dels infants i joves”. Igualment, també s’indica que s’hi poden allotjar joves de fins a 30 anys i que els majors d’aquesta edat han de tenir el carnet d’alberguista. Ara bé, feta la llei, feta la trampa. Perquè, tal com explica Àlex Segura, el que fan aquests albergs juvenils turístics és fer el carnet d’alberguista al turista major de 30 anys just a l’arribada a l’allotjament. Així, és legal.

Per què no s’havia regulat fins ara?

És una pregunta que la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball no ha volgut respondre. Per altra banda, la portaveu de MÉS per Mallorca –partit que ha tingut importància dins la negociació de la llei–, Marta Carrió, diu que no hi havia hagut una revisió de la normativa abans com per fer-ho. Explica que aquest fenomen va començar a fer-se popular al voltant del 2016, i que fins ara no s’ha donat l’ocasió. A més, defensa que és un turisme “bo”. “El que s’ha de fer no és pegar una portada als morros d’aquests establiments, sinó ressituar-los”, argumenta Carrió, que el veu com una forma diferent de turisme que “reparteix la riquesa”. A més, assegura que “a altres països d’Europa està molt estès”.

Pel que fa a l’Associació d’Alberguistes de les Illes Balears, el seu president, Miquel Oliver, detalla que “realment l’alberg turístic fa anys que hi és, i si no s’ha regularitzat és perquè des de la Conselleria no s’ha fet res”. Afirma que des de la llei Delgado del 2012 hi ha la base per fer-ho, però, en canvi, no s’ha donat mai.

Ara bé, la fórmula de regular-ho pot ser un punt delicat. La Conselleria de Turisme no mostra les seves cartes, mentre que des de MÉS, Marta Carrió reconeix que “la fórmula no està parlada, s’ha de negociar”. Si aquests albergs han de passar a la dependència de turisme, probablement hauran de comptar com a places turístiques. I com bé se sap, la nova llei comporta una moratòria de les places de quatre anys, en principi. Si fos el cas, el president de l’Associació d’Alberguistes assegura que “si tinguessin un cost, no podríem assumir-lo”. Sobretot si valen el mateix que les hoteleres, diu Oliver, i ho referma: “Haurem d’arribar a un acord, perquè si no no obrirà ningú”.

D’altra banda, Miquel Oliver també explica que el negoci dels albergs turístics és un model que no té molt més recorregut que el que existeix ara mateix. Segons diu, el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Palma en delimita molt el creixement. Segons aquest pla, per obrir un establiment d’aquestes característiques s’ha de fer en un edifici únic, que no pot suprimir més de tres habitatges existents. “Ens han ficat dins el mateix sac que els hotelers”, diu Oliver. Alhora que assegura que fora de Ciutat és molt complicat que funcioni amb continuïtat per la densitat turística.