Hotels boutique, una passa més cap a la gentrificació

PalmaLa reconversió d’edificis històrics del centre de Palma en hotels singulars o boutique, que s’ha accelerat entre el 2000 i el 2018, ha contribuït al procés de gentrificació que viu el centre de la ciutat i en posa en risc alguns elements patrimonials, segons destaca l’estudi de la professora de la UIB Margarita Novo. La descontextualització d’aquest patrimoni arquitectònic i la pèrdua d’identitat són dos d’aquests perills, tal com s’explica a l’article Los nuevos usos del patrimonio: la expansión de hotels boutique en Palma. L’autora explica que “els nous inversors s’han anat apropiant d’immobles amb valor històric sota el compromís de conservar-los. El preu d’això ha estat la destrucció de l’ús original, que se sacrifica per satisfer unes necessitats econòmiques i per donar servei a turistes d’alt nivell que tenen l’oportunitat d’allotjar-se en aquests llocs únics”, mentre que el paper del ciutadà es limita al d’observador passiu d’aquest procés de canvi.

Per tal d’adequar aquests edificis històrics al seu nou ús turístic s’han hagut de fer actuacions d’envergadura, trastocant aspectes estructurals que, en ocasions, han suposat una amenaça per al seu valor patrimonial, segons explica Novo. Per exemple, és habitual la construcció de piscines i ascensors o la transformació de diferents espais en habitacions de grans dimensions. També s’han fet instal·lacions elèctriques, sanitàries, de gas i d’aire acondicionat o calefacció. De vegades també s’han incorporat elements estructurals nous o materials que no són els tradicionals.

Pere Ollers, president d’ARCA, coincideix amb aquesta valoració i destaca que “alguns hotels al centre de Palma han permès que es rehabilitin edificis catalogats com a immobles en degradació o estat ruïnós. ARCA , però, considera que en alguns casos les exigències per fer un hotel ajuden a la destrossa de la unitat de l’edifici. I, finalment, l’element patrimonial no se salvaguarda”.

Transformació dels barris

L’estudi també constata l’impacte que aquests establiments han provocat en la fisonomia de la ciutat. “En els carrers on s’han obert establiments d’aquest tipus es detecta un predomini clar d’establiments gentrificats (restaurants, bars de disseny, boutiques, establiments gourmet, galeries d’art, etc.)”, indica l’autora. També detecta un increment de botigues de franquícies de marques conegudes i una reducció del comerç tradicional. També s’observa un augment de locals tancats com a consequència de la pujada dels preus del lloguer.

Els comerços gentrificats es caracteritzen per dissenys avanguardistes orientats a una clientela de poder adquisitiu mitjà-alt poc accesibles per als residents habituals del barri.

Aquest situació provoca l’exclusió del centre històric d’un elevat percentatge d’antics residents que no poden suportar els preus alts ni la invasió de la seva quotidianeïtat per part de l’arribada massiva de turistes. La professora demana, per tant, que posin límits a l’obertura d’aquest tipus d’establiments tot i reconèixer-ne alguns dels aspectes. Posa exemples de ciutats que han frenat aquesta reconversió massiva d’edificis històrics, com Barcelona, Madrid, Venècia o Lisboa, a Europa, o a San Francisco i Nova York als EUA.

“Creim que les limitacions haurien d’estar ja clares i vinculades a un pla d’usos que no existeix i ARCA reivindica aquest pla per al centre i molts altres barris. No pot ser que es perdin els comerços vinculats a la necessitat del barri i la cultura (llibreries, per exemple) i que siguin substituïts per hotels, tendes dedicades a la vnda de souvenirs i immobiliàries”, indica Ollers.

Jaume Garau, de Palma XXI, considera que el límit de càrrega del centre històric ja s’ha superat. “S’ha de mantenir l’equilibri entre la vida residencial i turística”, explica. “És cert que aquest tipus d’establiments han ajudat a rehabilitar alguns edificis en estat ruïnós, però creim que tampoc no està bé que s’utilitzin elements tan singulars com els patis de Palma per oferir serveis hotelers”. Des d’aquesta entitat es creu que la proliferació excessiva d’hotels al centre històric agreuja el problema de l’habitatge, “sobretot en els casos en què l’ hotel ocupa el que abans eren diversos habitatges”, destaca Garau. En la seva opinió, s’hauria de fomentar la transformació d’edificis històrics en habitatges, i no només de luxe.

ARCA considera que hi ha hotels petits que han aportat molt en positiu i que n’hi ha d’altres que tenen una voluntat d’anar colonitzant l’entorn, “ocupant fins i tot terrasses sobre l’edifici amb piscines, para-sols, bars, festes... que no aporten res positiu”.

De convents... a hotels

En un altre estudi de la professora Marga Novo ( La nueva centralidad turística de Palma. La transformación de conventos en hoteles ) s’analitza el cas de dos edificis històrics de Ciutat que han estat rehabilitats gràcies a inversions hoteleres. Es tracta dels hotels Convent de la Missió (2004) i Icon Rosetó (2018), ubicats respectivament a l’Escola Apostòlica de la Missió i el convent de les Germanes Reparadores. L’estudi constata que les adaptacions i modificacions dels tipus arquitectònics han tingut conseqüències sobre el valor patrimonial i el significat dels edificis primitius, tot i que les façanes no expressen la magnitud dels canvis de l’interior. També destaca l’obertura a la zona dels hotels de negocis dirigits als turistes.

“El centre històric palmesà s’està convertint en un espai cada vegada més impersonal en trencar-se el seu dinamisme tradicional i privilegiar turistes i residents amb poder adquisitiu alt i amb una alta capacitat de consum”, alerta la professora.

A Palma gairebé 30 nous establiments han obert des del 2010

Entre el 2010 i el 2018 l’obertura d’hotels boutique a Palma s’ha disparat, ja que se n’han construit un total de 24. Destaquen per la seva dimensió el Nakar Hotel, amb 114 habitacions; Es Príncep Hotel, amb 150, o el Sant Francesc Hotel Singular, amb 88. La majoria tenen quatre o cinc estrelles. L’Associació Hotelera de Palma destaca l’impacte favorable d’aquests establiments en les zones on s’ubiquen. A més, enguany continuen les obertures: Can Bordoy Grand House & Garden, Palacio Can Marquès o El Llorenç Parc de la Mar.

S’ha de tenir en compte que, segons l’estudi de Margarita Novo, fins l’any 2000 només hi havia al centre històric de Palma sis hotels d’aquestes característiques: Brondo, Almudaina, Innside Palma Center, Jaime III, San Lorenzo i Ca sa Galesa. En el període 2000-2009 se’n varen obrir set més. Això vol dir que dels 13 que existien s’ha passat als 37 oberts fins al 2018.

Segons l’autora de l’estudi, aquesta proliferació ha estat possible gràcies a l’aplicació de polítiques neoliberals que han facilitat la transformació del patrimoni arquitectònic en establiments hotelers de luxe que ha impulsat el procés de gentrificació o d’elitització d’alguns barris, amb la conseqüència del desplaçament dels residents habituals. El tercer boom del turisme a les Illes, que s’inicià als anys 80, va coincidir amb la redacció del Pla especial del puig de Sant Pere, al qual varen seguir els plans especials de protecció i reforma interior dels barris del Jonquet, la Calatrava i la Gerreria.

L’oferta actual es concentra en un 80% dels casos als barris més emblemàtics (Cort, Jaume III o la Llonja - el Born). La taxa d’ocupació frega el 70% i l’estada mitjana és de tres dies. Els clients són principalment estrangers (alemanys, suïssos, escandinaus, francesos i anglesos), i arriben a ser un 90% en alguns establiments. El perfil habitual és de parelles d’entre 45 i 60 anys amb alt poder adquisitiu, amb interès per l’oferta gastronòmica, de compres i cultural. Els darrers anys s’ha detectat una expansió de l’oferta en direcció a l’est, als barris de la Calatrava i la Gerreria.

“Ens trobam molts casos en què venen a visitar-nos als hotels boutique veïns de la zona per veure de primera mà la remodelació, i recorden espais on ells havien estat, jugat, conviscut, visitat... i ens traslladen que abans de la reforma estaven vivint amb tristesa la degradació d’aquest edifici, així com la degradació del barri en el qual se situava”, indica l’associació hotelera. A més, s’assegura que aquests d’establiments tenen un major impacte en l’ocupació que la mitjana i que utilitzen productes locals, en molts de casos adquirits en els mercats de Palma.