La IA impulsa la tornada a l'energia nuclear

BarcelonaMeta Platforms és ara com ara l’última de les grans tecnològiques ianquis a recórrer a l’energia nuclear per impulsar els seus centres de dades. L’empresa matriu de Facebook, Instagram, WhatsApp i Oculus segueix els passos de Microsoft, Google i Amazon i aquesta setmana ha convocat un concurs d’ofertes per construir una planta de fins a 4 gigawatts (GW) que alimentarà la seva infraestructura dedicada a la intel·ligència artificial (IA). Dècades després del "Nuclears? No, gràcies", assistim a un nou cicle en què les empreses energètiques adopten la IA per optimitzar la seva producció i distribució, però l’entrenament i l’execució d’aquesta IA reclama cada vegada més energia.

Si fa anys posàvem el crit al cel per la quantitat d’aigua i electricitat que el cercador web de Google consumia per atendre cada consulta, aquelles estimacions han saltat pels aires quan els científics s’han posat a mesurar el consum d’energia dels algoritmes d’IA, en especial la de tipus generatiu: cada petició a ChatGPT consumeix fins a 10 vegades més que una cerca a Google. L’Agència Internacional de l’Energia calculava l’any 2022 que els centres de dades, la mineria de criptomonedes i la IA d’aleshores representaven el 2% de la demanda mundial d’electricitat, i pronosticava que la xifra es duplicaria de cara al 2026 i igualaria el consum elèctric del Japó. Una altra previsió més recent situava el consum específicament dels sistemes d’IA en 15 GW, equivalents a 15 centrals nuclears mitjanes, o tota l’electricitat consumida per Holanda. De fet, es calcula que el conjunt mundial de centres de dades consumeixi més energia elèctrica que tots els cotxes elèctrics del món.

És en aquest panorama de demanda que cal entendre moviments pioners com el de Microsoft, que ha signat un acord per comprar energia de la central nuclear de Three Mile Island, a Pensilvània, que serà reiniciada per Exelon Generation per atendre la demanda dels centres de dades de Microsoft. Aquesta central, que va deixar de funcionar l’any 1979 després de patir un accident parcial de fusió del nucli, es convertirà ara en el Crane Clean Energy Center, i es preveu que torni a operar el 2028.

Aquest acord és paradoxal, ja que Microsoft torna a posar en funcionament una central amb un passat controvertit, que va arribar a inspirar pel·lícules com La síndrome de la Xina, protagonitzada per Jack Lemmon, Jane Fonda i Michael Douglas. Tanmateix, l'empresa argumenta que l'energia nuclear és una font d'energia neta i fiable, necessària per alimentar els seus centres de dades i complir els seus objectius de sostenibilitat. 

Per la seva banda, Amazon –que és el principal proveïdor mundial de serveis al núvol via la filial Amazon Web Services (AWS)– està invertint en petits reactors modulars (SMR, per les seves sigles en anglès) mitjançant la seva participació en l’empresa X-Energy de desenvolupament de reactors. 

Segons els seus partidaris, els SMR ofereixen diversos avantatges en comparació amb els reactors nuclears tradicionals: costen menys de construir perquè es fan amb mòduls prefabricats; són més segurs perquè són més petits; la refrigeració és passiva, cosa que els fa més resistents als accidents, i es poden adaptar a les necessitats energètiques específiques de cada ubicació. Per això les empreses tecnològiques que busquen fonts d'energia neta i fiables per als seus centres de dades els han abraçat, començant per OpenAI: el seu CEO Sam Altman reclamava fa mesos un reactor nuclear compacte al costat de cada centre de dades.

En aquesta línia, Amazon ja ha anunciat dues aliances: una amb Dominion Energy per instal·lar un SMR a prop de la central nuclear de North Anna (Virgínia) i una altra amb Energy Northwest per instal·lar quatre reactors de X-Energy a Washington. Aquestes inversions podrien proporcionar més de 5.000 MW d'energia a finals de la dècada del 2030, amb possibilitat d'ampliar-se.

Google, la tercera empresa en discòrdia en el mercat del núvol de dades públic, ha subscrit un acord amb Kairos Power per comprar-li energia nuclear dels diversos SMR que té previst desenvolupar. El primer reactor d'aquest acord, que s'espera que entri en funcionament el 2030, utilitzarà sal fosa com a refrigerant en comptes d'aigua. Es preveu que la tecnologia estigui disponible fins al 2035. L'acord aportarà 500 MW d'energia a la xarxa.

Meta encarrega una gran planta nuclear 

En aquesta cursa per abraçar l’energia nuclear, quan només ha passat una dècada des de l’accident de Fukushima, Meta ha anunciat aquesta setmana una convocatòria de propostes per construir una nova planta nuclear als EUA. L'objectiu és afegir d'1 a 4 GW de nova capacitat de generació nuclear a partir de principis de la dècada del 2030. Aquesta convocatòria oberta busca socis que puguin gestionar tot el cicle de vida de la instal·lació, des de la ubicació i els permisos fins a la construcció, el finançament i l'operació.

A diferència de les altres empreses, Meta no ha especificat quin tipus de reactor vol ni on el posarà. Tot i això, se sap que l’empresa planeja dedicar entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars a construir un nou centre de dades multimilionari a Louisiana, adjacent a una nova planta de gas natural de l’energètica Entergy.

La paradoxa de la IA: eficiència energètica i demanda disparada

La IA, al mateix temps que impulsa la demanda energètica dels centres de dades, també s'està utilitzant per gestionar de manera més eficient la producció i la distribució d'electricitat. Aquesta paradoxa destaca la complexitat de la transició energètica en l'era digital.

D'una banda, la IA pot optimitzar la xarxa elèctrica, reduir les pèrdues i integrar de forma més eficient les fonts d'energia renovables. De l'altra, la demanda creixent dels centres de dades d'IA posa pressió sobre la xarxa i exigeix solucions energètiques a llarg termini, com ara l'energia nuclear. 

Cal tenir present que, segons la consultora Ember, el 80% de l’energia consumida al món encara procedeix directament de combustibles fòssils, i l’electricitat que representa l’altre 20% es reparteix en un 33% de renovables, un 33% de carbó, un 24% de gas i només un 9% de nuclear. 

Per tant, aquest és el segment més prometedor, tot i el context: fa uns dies va sortir a la llum la carta que el ministre d’Energia d’Alemanya, que està immersa en el procés d’apagada de totes les seves centrals nuclears, va enviar fa uns mesos a la seva homòloga francesa per demanar-li si França estaria en condicions d’atendre el futur dèficit d’electricitat alemany gràcies a l’aposta sostinguda dels nostres veïns del Nord per les nuclears. En el fons, la clau és semàntica: ja hi ha qui insisteix en incloure la nuclear en la categoria d’energies renovables.