Macroeconomia

La IA i el neoliberalisme centren el Fòrum Econòmic Mundial

Trump es cola sense anar-hi a la trobada més important d'empresaris i polítics de tot el món

Sam Altman durant la seva intervenció a Davos.
4 min

BarcelonaDilluns passat el Fons Monetari Internacional (FMI) alertava que la intel·ligència artificial (IA) afectarà sis de cada deu llocs de feina. L'advertència era només una mostra més que la irrupció d'aquesta tecnologia preocupa, i molt. Així s'ha pogut copsar al Fòrum Econòmic Mundial que s'ha celebrat aquesta setmana a la ciutat suïssa de Davos, al qual, com és habitual, han assistit els principals líders econòmics, polítics i empresarials del món.

La participació al Fòrum del cofundador d'Open AI, Sam Altman, era de les més esperades. Altman va dir que comprèn l'ansietat que ha produït a la societat la ràpida expansió de la intel·ligència artificial, perquè es tracta d'"una tecnologia molt poderosa", i va reconèixer que no sap ni pot "dir amb certesa exactament allò que passarà".

"Crec que no tenir precaució, no sentir la gravetat del que està en joc, seria molt dolent. Per això m'agrada que la gent estigui nerviosa. Nosaltres també ho estem, però creiem que ho podem superar", va comentar Altman en un debat en què van participar executius de diferents sectors. Un dels principals temes va ser el problema de desconfiança que genera la intel·ligència artificial, en particular pel seu impacte en pràcticament totes les àrees de la vida, i l'absència de regulació per utilitzar-la.

Al marge de conflictes que, de forma òbvia, preocupen tant al món polític i econòmic reunit a Davos –com són les guerres a Ucraïna i a Gaza o la crisi del mar Roig– i que s'han abordat en aquestes jornades, també hi ha hagut un intens debat sobre política econòmica, amb les teories més neoliberals en mig del debat en un moment que la ultradreta ressorgeix a Europa. També s'ha colat al Fòrum, sense assistir-hi, Donald Trump, expresident dels Estats Units i candidat a la nominació dels republicans. Ho demostra una enquesta d'Alix Partners, que va mostrar que el 68% dels consellers delegats admeten que les tensions entre els Estats Units i la Xina els fan ajustar la seva estratègia, mentre que el 66% es preocupen per les eleccions presidencials dels Estats Units.

"Les preocupacions (a nivell de la junta) són la geopolítica i les eleccions a tot el món", ha dit el president global de BCG, Rich Lesser. "Quan hi ha tanta incertesa, els consellers delegats i els consells d'administració es pregunten «Què puc fer per estar més ben preparat»", va afegir.

L'aparició de Milei

La mostra que aquest debat sobre les polítiques neoliberals que entre d'altres defensa Trump és a l'agenda es va poder veure dimecres, amb les intervencions, d'una banda, del nou president argentí, Javier Milei, i de l'altra, del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Milei va deixar clara la seva posició: els empresaris són uns herois, i l'estat és normalment una pedra a la sabata. "Vostès són els creadors del període de prosperitat més gran que hem viscut", va dir Milei als empresaris assistents, després d'anomenar-los "benefactors socials", i per això els va recomanar que "no cedeixin a l'avenç de l'Estat". Per al mandatari argentí, "Occident està en perill" per l'avenç del socialisme sobre el "capitalisme de lliure empresa". El mandatari argentí va recomanar als empresaris que "no es deixin acovardir ni per la casta política ni pels paràsits que viuen de l'Estat". El president argentí va defensar el "capitalisme de lliure empresa" com "l'única eina per acabar amb la gana" davant els que "demonitzen" un sistema que ha tret de la pobresa el 90% de la població mundial i "ràpid".

Milei a Davos.

Milei va demanar enfrontar-se als que pugnen pel "socialisme empobridor", que en la seva opinió ha estat un "fracàs en l'àmbit econòmic, social i cultural i, a més, va assassinar més de 100 milions d'éssers humans". També va carregar contra els que apliquen regulacions per corregir els errors de mercat o les estructures concentrades de l'economia, perquè així "obren la porta al socialisme". "Els col·lectivistes no proposen llibertat, sinó més regulació", va afirmar. També va afegir que els socialistes "han canviat la lluita de classes" per altres "suposats conflictes també nocius per al sistema econòmic".

Sánchez defensa el socialisme

Al seu torn, Pedro Sánchez va alertar en la seva exposició davant dels assistents de les posicions reaccionàries de la ultradreta. Sánchez va defensar el paper de l'estat en les empreses estratègiques, especialment en l'àmbit de la ciberseguretat i la defensa. I va fer una crida als empresaris a fugir de les polítiques reaccionàries.

El president espanyol va recordar que la ultradreta està en auge a tot el món i aquesta "terrible tendència" no és sinó un símptoma de problemes més profunds, entre els quals hi ha l'erosió de les classes mitjanes i treballadores. Aquestes classes, va dir, "van patir amb les crisis financeres del 2008 i el 2012 i ara s'angoixen davant un futur marcat per la incertesa mentre continuen perdent poder adquisitiu". Per això va alertar contra els que donen l'esquena als valors democràtics, la crisi mediambiental o les necessitats dels països més pobres.

250 milionaris (cap d'ells espanyol) demanen pagar més impostos

Com és habitual, coincidint amb el Fòrum de Davos l'ONG Oxfam va publicar el seu informe sobre les desigualtats al món. I el debat sobre els impostos dels més rics segueix ben vigent. Ho prova el fet que un grup de 250 milionaris i empresaris que participen en un moviment per demanar que els Estats adoptin polítiques fiscals perquè els més rics paguin més impostos van dirigir aquesta setmana una carta als participants en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos per fer-los reflexionar sobre la qüestió. Els signants són en bona part hereus de grans fortunes, de 17 països (cap espanyol), encara que la majoria viuen als Estats Units i al Regne Unit. Entre ells figuren Abigail Disney, una de les membres de la família Disney, cineasta i activista; Ise Bosch, una de les netes del fundador de la companyia alemanya Bosch; i Valerie Rockefeller, besneta del magnat John Rockefeller, entre d'altres.

Les firmes que acompanyen la carta van ser recollides a través d'una sèrie d'organitzacions que advoquen per prendre accions per disminuir les desigualtats econòmiques. "Ens sorprèn que hagin fallat a contestar la simple pregunta que els fem des de fa tres anys: ¿quan gravaran la riquesa extrema? Si els polítics electes de les economies més importants no prenen mesures per resoldre el terrible augment de la desigualtat, les conseqüències continuaran sent catastròfiques per a la humanitat", assenyalen.

stats