Marta Carrió: "La idea és: 'T'ajudo perquè et vagin bé les coses, no per lucrar-me jo'”

BarcelonaMarta Carrió (Barcelona, 1977) fa tot just sis mesos que està al capdavant de la xarxa Netmentora a Catalunya. És doctora en comunicació en l'àmbit del mesurament, l'anàlisi i la reputació corporativa. També té un MBA a Esade, un màster en Direcció de Màrqueting per la UPF, és llicenciada en ciències polítiques i tècnica en Anàlisi del Comportament a les Xarxes Socials. En definitiva: tots els títols que un podria imaginar. Segons explica, es va formar molt perquè en aquell moment era emprenedora i necessitava estar segura que estava prou formada. Rep l'ARA per parlar sobre l'ecosistema emprenedor, la xarxa d'acompanyament que lidera i els reptes per trobar inversió.

Què fan a Netmentora?

— És la xarxa més important d'Europa en acompanyament empresarial. Dins la xarxa aglutinem líders d'empresa, emprenedors d'èxit i fundadors amb experiència que acompanyen nous projectes, sempre des de l'altruisme. D'aquesta manera, fomentem que els joves amb projectes d'emprenedoria i líders d'empreses que han passat pel mateix procés comparteixin l'experiència empresarial. 

Com es diferencia d’una acceleradora?

— En una acceleradora o una incubadora es passa per un procés formatiu molt tipificat. Però a Netmentora hi ha una part de proximitat, d'empatia, d'aprendre dels èxits i dels errors d’altres empresaris que ho fa molt diferent d'altres tipus d'associacions o a les acceleradores. Després hi ha l'altra part: les persones que formen part d'aquesta xarxa, independentment del temps que fa que estiguin en el món de l'empresa, tenen una vocació social molt important.

I no hi ha inversió?

— Exacte: no hi ha inversió pel mig, fet molt diferencial. La idea és: 'Jo t'ajudo perquè et vagin bé les coses, no per lucrar-me jo'”.

En què es basen per seleccionar els projectes que entren a Netmentora? 

— Fem un pitch cada mes i seleccionem els millors projectes. Busquem que tinguin uns dos anys de vida, que ja comptin amb algun producte al mercat i estiguin a prop de fer les primeres vendes. Busquem que fomentin no només l'autoocupació, i sobretot que no siguin projectes que vulguin fer un boom per créixer molt ràpidament i vendre's la companyia, sinó que tinguin un impacte real.

Com funciona el procés d'acompanyament? 

— Se t'assigna un director de projecte i aquest t'acompanya durant els tres mesos intensius en què de tant en tant es troben amb diversos directius. Però tu tens un cap d'estudi, que és el que t'acompanyarà sempre; entremig van apareixent aquests altres vuit, dotze acompanyats. La conversa va sobre les pròpies febleses que té l'emprenedor.

Quines són les principals febleses de les start-ups?

— En general es troben amb problemes de finançament i inversió, i també hi ha bastants temes que sorgeixen de la cultura empresarial. Cal tenir en compte que els creixements d'aquestes empreses són ràpids i si l’equip no és sòlid i no va a l'una, apareixen els problemes. No s'ha de sobredimensionar l'estructura, i s’ha de saber gestionar les persones, cal alineament entre els socis i equilibrar-lo amb la part comercial.

Fa mesos que es parla d'un canvi d'escenari pel que fa al finançament: és més difícil tancar rondes d'inversió. Ho noten? 

— Sí, és així. En el moment de la crisi del 2009-2010 jo era emprenedora i soc la primera que m’adono de com ha canviat tot. En aquell moment, o te n’anaves al banc a demanar un crèdit o posaves els teus diners. Després, hi ha hagut una època en què els inversors van començar a apostar per aquest tipus d’inversions. I potser per això hi va haver aquest boom de les start-ups, que va començar des de mitjans del 2015-16 fins al 2021-22, amb un boom superbèstia. Tot això ara es racionalitza, i ja no és tan fàcil. Però per als projectes que són interessants i que tenen impacte, sí que hi haurà inversió. Tot plegat s’equilibrarà: ni tornarem a la meva època, en què no hi havia inversió, ni al boom de fa un parell d'anys.  

La inversió afluixa, però hi ha un boom d'start-ups. Tothom pot ser emprenedor?

— No. Qui no té una bona idea, no té una bona idea. I aquí un projecte hi és perquè té capacitat de créixer, perquè té un punt innovador, etcètera. Si veiem un projecte que no té sentit no l'agafem. És important que hi hagi més líders empresarials que s'adhereixin a la nostra xarxa per poder fer la tasca d'acompanyament. Reivindico aquest espai perquè marca la diferència entre l'èxit i el fracàs, perquè et canvia la mentalitat. Quan tu tens un mal dia, pots parlar amb la persona que t’acompanya i això és molt important, perquè un emprenedor en un estadi inicial essencialment està sol. La inversió ja la trobaràs. Estigues pendent de la viabilitat del teu projecte i de com va creixent, perquè et pots trobar que has sobredimensionat la plantilla i ja no la pots assumir, mira Glovo. O et pots trobar que sobrevius només de la inversió, sense liquiditat, i no hi ha equilibri. Per això és important tenir guies que entenguin el món de l’empresa. No tothom pot ser emprenedor, però molta gent jove està pensant en autoocupar-se d'alguna manera, això és una tendència.

Diria que els inversors aposten per projectes amb més consciència social? 

— Sí. Són projectes a més llarg termini, i, a més, ja són les mateixes noves generacions a qui els preocupen aquests temes. També ho veiem a Netmentora: de cada deu projectes que ens arriben, ja n'hi ha sis que tenen en compte aquests criteris. I tenir aquests criteris i l'acompanyament de Netmentora dona resultats: el 90% dels projectes que acompanyem sobreviu més de 5 anys, és una barbaritat. La mitjana a Espanya està al voltant del 30%. 

Quins objectius es marquen?

— El criteri que tenim és que en dos anys, com a mínim, han de tenir cinc empleats. Des del 2012 fins ara hem creat 1.200 llocs de feina. Però entre els objectius de Netmentora Catalunya per als pròxims tres anys ens hem marcat passar del 90% al 96% de start-ups que sobreviuen al cinquè any, passar de 100 a 170 start-ups acompanyades, de 300 líders d’empresa a 500, de 1.200 llocs de feina creats a 2.000, i finalment assolir que el 100% de les acompanyades incorporin l’Agenda 2030 en el seu model de negoci.