Les Illes Balears tenen la taxa d’energia no renovable més elevada de tot l’Estat

PalmaLa cursa cap a la generació i consum d’energies renovables s’està fent feixuga per a Balears. Avui dia, les Illes són la comunitat autònoma amb un percentatge de generació i consum d’energia no renovable més elevat de tot l’Estat. Del 100% de l’energia elèctrica que es consumeix a les Balears, un 72% es genera al mateix Arxipèlag. Això signifiquen 2.922.082 mWh (megawatts-hora), 2.707.843 dels quals es produeixen a partir d’energia no renovable. En termes percentuals vol dir que el 92,7% de l’energia generada a les Balears no és renovable, segons dades de Red Eléctrica Española.

El 28% restant de l’energia que consumeixen les Balears prové directament del cable submarí que connecta l’Arxipèlag amb la Península. En aquest cas, ja ve directament transformada i llesta per al consum. Ara bé, només el 40% de l’energia que arriba per aquesta via és renovable. La resta incrementa encara més el volum d’energia no renovable que es fa servir a les Illes.

Després de les Balears, Catalunya és la segona comunitat autònoma que genera més energia no renovable, amb el 81,4% del total. A continuació, s’hi troba el País Valencià, amb el 79,1%. Per l’altre costat, hi ha comunitats autònomes que tenen un percentatge molt alt de generació i consum d’energies renovables. Està clar que també és per la seva realitat geogràfica, que permet la disposició de parcs de recaptació d’energia neta amb més facilitat que a les Illes. Així, Castella i Lleó és la que genera més energia renovable, amb el 90,6% del seu total. La segueix Aragó, amb el 82,2%, i en tercer lloc hi ha Galícia, amb el 80,8%.

La producció d’energia no renovable implica que, per transformar-la, es necessitin combustibles fòssils. A les Illes no n’hi ha, i s’han d’importar. Aquest fet provoca que la dependència energètica exterior de les Illes sigui del 96,1%, un 96% en el cas dels combustibles fòssils, segons dades de la Fundació Impulsa. Una de les vies principals per fer arribar aquests combustibles és el gasoducte que connecta les Balears amb la Península, el qual proveeix de gas natural. Aquest combustible fòssil, a part d’utilitzar-se directament, serveix per crear més energia. Un clar exemple són les centrals termoelèctriques, que a partir de la combustió del gas escalfen aigua i la transformen en energia.

Del carbó al cicle combinat

Malgrat que els nivells de producció d’energia no renovable no han variat gairebé gens els darrers anys, el que sí que ho ha fet és el mètode de creació. El 2017, es creaven 2.597.532 mWh amb la crema de carbó, mentre que el 2020 només se’n produïren 221.661 mWh. Això comporta una disminució del 91,45% en l’ús d’aquest mineral com a combustible. 

Cal tenir en compte que malgrat que el 2020 fos l’any de l’esclat de la pandèmia i el consum energètic en general baixàs molt, enguany només s’han creat 47.611 mWh amb carbó, segons les dades de Red Eléctrica del juliol. En detriment del carbó ha irromput l’energia de cicle combinat, és a dir, la produïda per centrals termoelèctriques. A Mallorca n’hi ha tres: la del Murterar (Alcúdia), la de Son Reus (Palma) i la de Cas Tresorer (també Palma). La progressió ha estat totalment ascendent els darrers cinc anys, durant els quals hi ha hagut un increment de producció del 473,70%. Des que ha començat el 2021, ja s’han produït 2.412.137 mWh. Així i tot, el que també ha incrementat arran de l’ús del cicle combinat han estat les emissions de CO₂, que han passat de les 156,088 tones el 2017 a 858,397 en vuit mesos del 2021. Això significa una enfilada del 450%, tot i que dues de les unitats més contaminants són de la central del Murterar.

El motiu d’aquest canvi de model és senzill: l’eficiència es duplica. Víctor Martínez, enginyer industrial i doctoren mecànica per la UPC, explica que amb el cicle combinat es pot arribar a entre un 50% i un 60% d’eficiència, és a dir, d’aprofitament de la calor que es produeix. Amb el carbó just era un 30%, com a molt. “Això fa que per cada quilo de gas puguis treure el doble d’energia”, esmenta. Alhora, Martínez apunta que això ha canviat amb el temps. “Durant molts d’anys les centrals termoelèctriques van fer previsions exagerades, i no hi havia el consum esperat perquè l’energia es generava a partir del carbó”, explica. En canvi, ara s’aprofita amb més rendiment. No obstant això, l’expert assumeix que mai es podran reduir les emissions a més de la meitat que les del carbó. Però “és millor que no que es mantingui el dièsel o el carbó”, admet. Sigui com sigui, l’enginyer recorda que l’ús del carburant per generar energia també s’ha deixat de banda per un altre factor:el preu. 

D’altra banda, les Balears són el territori on més ha pujat el preu dels carburants a tot l’Estat, segons les darreres dades del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El preu mitjà de la benzina ha assolit els 134,2 cèntims d’euro per litre a les Illes, mentre que la comunitat més barata és Múrcia, amb 123,2 cèntims per litre:més de deu de diferència –segons les xifres de la Federació Empresarial Balear de Transports. Ara mateix, omplir el dipòsit costa un 22,5% de mitjana més que fa un any a l’Arxipèlag. El preu ha augmentat un 20% al conjunt de l’Estat.

L’encariment del combustible ve de lluny. Entre l’octubre del 2020 i el juny del 2021 també hi ha més d’un 20% d’augment del preu en només vuit mesos, ja que passa d’1,0269 a 1,2355 euros. Si encara es mira amb més perspectiva, el preu del combustible ja fa anys que puja. Pel que fa als més usats, el gasoil tipus A (dièsel comú) ha incrementat el preu un 32,7% entre el juny del 2017 i el mateix mes d’enguany. Per part seva, la benzina 95 ha patit una pujada més marcada, amb un 45,3%, segons dades del Ministeri per la Transició Ecològica.

El debat de les renovables

En matèria d’energies netes, els deures no estan fets.     Però no tota la culpa és de les administracions, apunta Víctor Martínez. “S’hi hauria pogut fer més, però el problema també és social. Hi ha una oposició a temes de promocions renovables”, explica. A més, constata que el que s’ha fet a les comunitats de la Península hauria estat impossible fer-ho aquí per “l’oposició fèrria” que hi ha amb relació a l’ús d’espais naturals. Per construir parcs eòlics es necessita bon vent i que estiguin lluny dels habitatges. Perquè això passi a Mallorca, s’han de col·locar a espais naturals. Una opció seria la mar, “però a part de l’impacte paisatgístic, hi ha el tema de les aus”, reconeix Martínez. En el cas de les plaques fotovoltaiques, succeeix una cosa semblant, però amb l’ocupació del terreny rústic. Víctor Martínez ho veu clar: “Si es vol una transició energètica, és necessari que hi hagi plaques fotovoltaiques en sòl rústic”. Reconeix que la promoció s’ha de fer tenint en compte les zones delicades, i que sempre que es pugui s’ha de fer en àrees urbanes, però alhora ho veu inevitable. De fet, segons Martínez, “amb el consum elèctric que hi havia fa deu anys, amb el 5% del territori ocupat per plaques fotovoltaiques es podien proveir totes les Illes del consum elèctric”, assenyala.

Ara bé, els ecologistes no combreguen amb la idea d’ocupar terreny rústic cultivable per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques. La portaveu de Terraferida, Margalida Rosselló, defensa les energies renovables, però “des d’una visió de sobirania energètica propera i no enfocada cap a l’oligopoli energètic”. Això, per Rosselló, significa que les plaques estiguin instal·lades a teulades, a les naus dels polígons, a zones molt degradades –com les pedreres–, a Biniatria (allà on es guarden les cendres del Murterar), a les escoles, als ports o als aeroports. “Tot menys el sòl rústic”, hi insisteix.

Un altre problema de la col·locació de plaques solars en terreny cultivable, segons Rosselló, té molt a veure amb la lluita contra els oligopolis energètics. “Els parcs fotovoltaics que s’estan aprovant frenèticament són d’empreses gasístiques i d’altres que es fan ad hoc”, diu. Ho fan perquè ara hi ha ajudes i subvencions de l’Estat i d’Europa, i fan els parcs on a l’empresa li va bé. “Parcs per guanyar doblers”, denuncia. A banda d’això, la representant de Terraferida diu que aquestes empreses només tenen la intenció de tenir el parc 20 o 30 anys i després desmuntar-lo, cosa que degrada molt el sòl. Per aquests motius, la plataforma ecologista demana que el Consell de Mallorca faci una planificació territorial, perquè “hi està obligat”. Finalment, Rosselló defensa que “si volem anar a una transició energètica, només es pot fer des del coneixement de la producció, la descentralització i l’autoconsum”.