Les Illes i el País Valencià reclamen la descentralització de l'Estat i compensar l'infrafinançament

PalmaDesprés de la primera jornada de la Cimera entre les Balears i el País Valencià, avui ha tocat el torn als agents econòmics d'ambdós territoris per parlar de la reivindicació de la perifèria. El debat s'ha centrat, sobretot, en dos eixos principals: la descentralització de l'Estat, tocant mots com la federalització, i també l'infrafinançament històric de les dues comunitats autònomes, de la necessitat de recompensar aquest dèficit i de cercar un nou sistema de finançament just.

Una de les primeres intervencions ha vingut carregada de reivindicacions. Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, ha volgut valorar el problema de les infraestructures centralitzades de l'Estat, explicant que si des de València es vol anar a Almeria, s'ha de passar per Madrid. "Creiem en l'Espanya circular, quant a infraestructures", ha explicat, a més d'evidenciar que sense aquesta xarxa de connexions ferroviàries no és possible la cohesió de l'Estat.

El corredor del Mediterrani: imprescindible

Molt relacionat amb aquesta reivindicació és el que ha esmentat sobre el corredor del Mediterrani. Segons ha dit Boluda, "pel País Valencià és imprescindible". L'economia valenciana es basa en l'agroalimentació i en el turisme i, segons ha explicat Boluda, si es volen treure aquests productes de manera ràpida, eficient i exportar-los als mercats centreeuropeus, el corredor és totalment necessari. El president de l'Associació Valenciana d'Empresaris ha fet patent que a l'arc del Mediterrani hi viu el 50% de la població de l'Estat, i també hi està supeditat el 50% del PIB. Per això, "si l'arc mediterrani funciona bé, tot l'Estat funcionarà bé", ha dit Boluda, a més de fer veure que un dels motius que això no passi és que les infraestructures sempre han estat vistes de manera radial i no circular.

L'infrafinançament, una llosa massa antiga

El president del Cercle d'Economia de Mallorca, José María Vicens, ha expressat que, des del punt de vista del Cercle, haver deixat d'estar a la coa del finançament estatal no ha servit de gairebé res. L'infrafinançament rebut durant anys ha fet que les dues comunitats autònomes hagin hagut d'endeutar-se per poder invertir en polítiques econòmiques de creixement, cosa que no referma un creixement net. El director d'investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, ha anat pel mateix camí dient que "més del 50% de l'endeutament de les comunitats autònomes és perquè el finançament ha estat massa baix". Ha posat l'exemple que el País Valencià no està endeutat perquè gasti més, sinó perquè ingressa menys. Per altra banda, José María Vicens també ha volgut expressar-se sobre el tema de la insularitat, que s'ha de posar molt sobre la taula, ja que és essencial perquè les Balears puguin ser competitives amb altres comunitats i territoris.

Federalisme

Tant el conseller d'Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, com la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, han coincidit en la necessitat d'una realitat federal. El conseller valencià creu que els 125.000 milions que reben són insuficients, ja que el 87% es redirigeix a serveis públics essencials i amb només el 13% restant no es poden fer polítiques econòmiques sense caure en el deute. Segons diu, "l'única manera d'avançar és la lleialtat interinstitucional i això significa la cultura federal". Rosario Sánchez hi ha coincidit i ha dit que "ningú com nosaltres coneix la realitat de cadascuna de les nostres regions", i per això ha reclamat poder tenir la capacitat suficient per influir en els sistemes i que el finançament faci que no hagin d'anar tan ofegats amb el deute.