Les Illes registren l'increment més gran d'inversió en recerca i innovació però continuen a la coa estatal

PalmaNomés Múrcia i les Balears han superat els seus registres històrics d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), segons l'informe anual de la fundació Cotec. Tot i que les Illes se situen entre les comunitats autònomes amb major creixement de la partida destinada a aquest àmbit, encara es troben a la coa del rànquing estatal d'inversió en R+D+i en relació amb el PIB. La mitjana estatal és d'un 1,20%, mentre que a les Balears ronda el 0,38%.

A Espanya aquesta despesa ha crescut lleugerament durant els darrers anys, però el país perd pes a Europa i la bretxa respecte de l'esforç mitjà que els països europeus fan en aquesta matèria s'engrandeix, segons l'informe anual de la fundació Cotec.

La inversió en R+D+i a Espanya va ascendir a 14.052 milions l'any 2017 –últim exercici del qual es tenen dades tancades– , la qual cosa suposa un 6% de pujada respecte de l'exercici anterior, que creix per tercer any consecutiu; són lleugers avanços, però no suficients per recuperar la posició prèvia a la crisi, una cosa que sí que han fet ja la majoria dels països europeus.

Les dades es posen en relleu en l'informe anual de la fundació Cotec, que s'ha presentat aquest dimecres a Madrid en un acte al qual han assistit la presidenta d'aquesta organització, Cristina Garmendia; la presidenta del Congrés, Maritxell Batet, i la ministra d'Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño.

La despesa en R+D+i va guanyar pes en el conjunt de l'estructura productiva espanyola –l'any 2017– per primera vegada en set anys i es va situar en l'1,20% del Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa ha estat interpretada per la fundació Cotec com un símptoma que la recuperació econòmica ha començat a traslladar-se a la recerca i el desenvolupament. Però constata també que l'objectiu d'aconseguir el 2% de la inversió en I+D+i sobre el PIB l'any 2020 és un objectiu "impossible d'aconseguir en la pràctica".

Ni el sector públic ni el privat redueixen les diferències amb la Unió Europea, segons revela l'informe de Cotec, que posa de manifest que el retard espanyol respecte d'Europa (i sobretot respecte dels països que lideren aquest àmbit, com Alemanya, el Regne Unit o França) coincideix, a més, amb l'enlairament de la inversió en R+D+i als països asiàtics més puixants, amb la Xina al capdavant.

La inversió del sector privat va acumular el 2017 tres anys de creixement, però l'aposta de les empreses europees per la recerca i el desenvolupament duplica la de les espanyoles.

L'activitat en els centres públics de recerca i en les universitats va contribuir molt poc a la recuperació de l'R+D+i el 2017, segons l'estudi de Cotec, que apunta que l'augment dels recursos destinats a aquest camp en l'àmbit públic es va mantenir per sota del creixement de l'economia.

Persisteixen, a més, els desequilibris "endèmics" en educació a Espanya, on la taxa d'abandonament escolar prematur és molt elevada (la segona més alta de la UE) i els nivells de formació estan molt polaritzats, amb moltes persones molt ben formades i moltes molt poc formades, però poques amb nivells intermedis.

L'alt nombre de graduats universitaris i dels quals s'inclinen a més per les ciències, la tecnologia o les enginyeries podria garantir a Espanya la disponibilitat de líders potencials per a la innovació, "però desafortunadament el mercat de treball espanyol no està en disposició d'absorbir les qualificacions dels titulats superiors".

Per comunitats, el comportament és molt similar al del conjunt del país, i en la majoria dels territoris no s'han superat els nivells d'inversió previs a la crisi; només Múrcia i Balears han superat els seus registres històrics d'inversió en R+D+i, mentre que Cantàbria, Extremadura i Astúries són les que més han retrocedit, i el País Basc, Navarra, Madrid i Catalunya fan una inversió en R+D+i superior a la mitjana.

L'informe de Cotec evidència, a més, l'escassa col·laboració publicoprivada, ja que el sector públic finança gairebé el 90% de la inversió en R+D+i del sector de l'ensenyament superior, i també el baix nivell d'execució pressupostària, perquè el 2018 un de cada dos euros destinats a aquestes polítiques no va arribar a gastar-se.