Les Illes se situen a la coa de l’Estat en indicadors de progrés i qualitat de vida
Els balears estan per damunt de la mitjana espanyola en ingressos, mentre que en educació, oportunitats i salut es troben per davall
PalmaLes Illes Balears estan per davall de la mitjana estatal en la majoria dels indicadors que s’utilitzen per avaluar el progrés i qualitat de vida dels ciutadans i que han estat recollits en un article pel cap d’estudis del Consell Econòmic i Social (CES), Joan Matamalas, en el qual es destaca que els illencs estam per damunt la mitjana de les comunitats autònomes només en ingressos.
L’anàlisi de diversos indicadors, com per exemple educació, sanitat i oportunitats, permet concloure a l’autor que “els nostres resultats en termes de benestar social no són tan bons com ho són, aparentment, els econòmics. Podríem dir, de manera col·loquial, que alguna cosa no acaba de funcionar”.
I així és si tenim en compte l’índex autonòmic de desenvolupament. Segons la memòria del CES de 2018, les Balears se situen només per damunt Andalusia, les Illes Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, Ceuta i Melilla, amb un 0,861. La mitjana estatal és d’un 0,891, mentre que Madrid ocupa el primer lloc amb un 0,926. La dimensió de salut d’aquest índex també ens situa per davall dels resultats estatals, en el lloc número 10 de 17. Madrid, la Rioja i Castella i Lleó estan en les primeres posicions.
En canvi, en la dimensió d’ingressos les Illes assoleixen la setena posició amb 0,888 punts davant la mitjana de 0,882. Madrid i el País Basc encapçalen aquesta classificació. De tota manera, segons el president del CES, Carles Manera, aquesta situació està en perill i és molt probable que el 2019 les Balears tanquin l’exercici amb uns ingressos per càpita per davall la mitjana espanyola. Des de la Fundació Impulsa també es creu probable que les Illes baixin una posició al rànquing estatal o que se situïn per davall la mitjana.
Les Balears estan a la coa pel que fa a l’educació, i són superades fins i tot per Ceuta i Melilla i altres comunitats amb menor renda per càpita. La Comunitat marca un índex d’un 0,739 davant una mitjana de 0,824. El País Basc se situa en primera posició amb 0,857 punts.
Tot i que són dades de 2016, les darreres quatre variables utilitzades per l’autor també col·loquen les Balears en les darreres posicions. Quant a l’índex autonòmic de progrés social, l’Arxipèlag es troba a la posició número 16, només per damunt Andalusia i les dues ciutats autònomes. Madrid ocupa el primer lloc. L’índex regional europeu de necessitats humanes bàsiques situa les Balears en el lloc 14, en un rànquing encapçalat pel País Basc. En el llistat de fonaments del benestar, l’Arxipèlag està de nou a la coa, només per davant Múrcia i les dues ciutats autònomes, mentre que en el d’oportunitats només se superen les comunitats d’Andalusia, Castella-la Manxa i les Illes Canàries.
Un altre factor que no està recollit a l’estudi, però que sí que destaca el CES en la memòria, és l’esforç per accedir a un habitatge, que a les Illes Balears és de 22,1 anys davant la mitjana estatal de 17,1. La Comunitat també ha registrat entre el 2016 i el 2018 un augment de la taxa de risc de pobresa de quasi tres punts i arriba al 21,6%, mentre que a Espanya s’ha mantingut en un 22,3%.
L’autor destaca que tot i que els indicadors constaten progressos consolidats en alguns aspectes rellevants de la vida de les persones, “també informen de problemes que es manifesten amb un alt grau de cronificació: accés a l’habitatge, resultats educatius i baixa confiança en les institucions”. Segons Matamalas, per tant, és moment d’explorar nous conceptes i noves narratives, començant per reconsiderar el concepte de progrés social per situar les persones en el centre del debat i l’acció política”.
Manera també va apuntar durant la presentació de la memòria que cal obrir un debat perquè el model econòmic de les Illes deixa clar que l’increment de l’activitat no es tradueix de manera automàtica en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans illencs.