La indústria puntera que resisteix: innovació, disseny i exportació

PalmaLes dades del sector industrial balear no són precisament encisadores en termes generals. De fet, de més de mig milió de persones ocupades i d’alta a la Seguretat Social, només 27.800 es dediquen a l’activitat específicament industrial. Les empreses d’aquest sector –amb el primari, és el més petit de l’economia illenca– representen només el 6,4% del Valor Agregat Brut de l’economia. “Les xifres s’han anat reduint des de fa dècades i tampoc han remuntat els darrers anys”, confirma Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa, entitat que analitza i aglutina els principals indicadors econòmics de la comunitat.

Aquesta és, a simple vista, la primera imatge que ofereixen les xifres de la indústria, les quals confirmen el que ja sabíem: la progressiva dependència del model econòmic illenc del turisme. Però no tot són males notícies. El 6% d’aportació al global de producció i el nombre d’empreses –també són un 6% del total de les que figuren al Registre Mercantil– s’han mantingut estables els darrers 15 anys. El 2009 ja hi havia 2.700 companyies dedicades a la indústria, una xifra pràcticament idèntica a la del 2022. “Allò que queda molt clar és que aquells que han resistit ho han fet gràcies a la ultraespecialització i a l’aposta decidida per la qualitat. Són els millors en allò que fan i es poden permetre fugir de les dinàmiques de preu, contra les quals no podria competir de cap manera la indústria illenca per raons de costos i d’escala”, afirma l’economista Antoni Riera.

Els qui avui fan rajoles, aïllants, sabates o components, no es poden permetre fabricar un producte qualsevol, perquè haurien quedat pel camí. Els seus competidors a la Península tenen menys costos de transport i poden produir molt més i, per tant, oferir millors preus. Només la qualitat els ha permès sobreviure. “Crec que podem estar orgullosos dels nostres industrials. Hem de tenir en compte les dinàmiques internacionals i la inèrcia dels processos. Tot i així, hi ha un nucli empresarial valent, amb talent, que ha estat capaç d’adaptar-se als nous temps i ara és punter. La nostra obligació és donar-los suport”, afirma el director general d’Indústria, Antoni Morro, que reivindica l’aposta del seu departament en finançament i impuls de projectes emblemàtics. Actualment, Indústria té una línia de fins a 30 milions d’euros per renovar equipament. “Pagam fins al 50% del que les empreses inverteixin per modernitzar-se, perquè som en un moment clau. Qui ha apostat per mirar endavant està assolint fites importants i el volem acompanyar”, explica Morro.

Els industrials que han superat la desfeta general del sector són equiparables als herois, perquè ho tenen tot en contra. A les Balears hi ha poques matèries primeres, i importar-les suposa un cost. “I quan has de tornar a sortir, és més car un altre pic. Només si t’especialitzes i ets capaç d’explicar-ho a escala internacional, podràs exportar. Tots hem de fer els deures. Els empresaris, apostant per la qualitat, el disseny i la innovació. I les administracions, fent-los més costat, perquè hi ha talent que podria obrir-nos al món”, diu Biel Huguet, gerent de l’empresa Huguet, que ha estat capaç de fer evolucionar la rajola mediterrània i que és avui un referent internacional.

“Hem menyspreat la indústria”

“Als industrials se’ns ha menyspreat, crec que tots hem menyspreat la indústria. No només els poders públics, que varen contemplar com es desmuntava tot el teixit, per exemple del Raiguer, sinó els ciutadans en general. No era fàcil, però certament no vàrem saber encarar aquell moment. Ara crec que el nostre sector ja ha tocat fons pel que fa a volum i fins i tot et diria que ja ens trobam en clara remuntada. Hem après que, si volem mantenir una fàbrica oberta, no queda més remei que fer les coses molt bé: innovar i apostar per la qualitat”, diu Toni Garí, president de l’Associació d’indústries fabricants de materials de construcció Construïm. “És un col·lectiu empresarial que hem creat fa poc i que precisament aposta per donar solucions amb materials de qualitat i de quilòmetre zero a les necessitats de la construcció”, diu. “Tenim des d’una fusteria, com Galmés, que ha patentat amb la UIB una fusta laminada, fins als prefabricats JUPE, que fan peces de formigó a mida. Crec que a les Balears hi ha una tradició industrial que no hem oblidat del tot i que hem de reivindicar. Però necessitam suport”, reclama. “L’administració s’ho ha cregut una mica els darrers anys, però no basta amb línies d’ajudes”, continua Garí, a més de recordar que a Espanya “hi ha 52 centres tecnològics on es poden testar productes, fer proves, certificar… i cap d’ells és a les Balears”. “A mi, entrar per la porta d’un centre d’aquests per provar un nou aïllant per a l’empresa em costa 30.000 euros”, explica.

Els industrials no reclamen ajudes econòmiques estrictament. “Sobretot volem que no ens posin emperons. De vegades, la quantitat de normatives i controls que se superposen per treure un producte endavant per part d’una petita o mitjana empresa és tan elevat, que et lleva les ganes de continuar. S’apliquen les mateixes per a una multinacional que per a una pime innovadora, i això ens obliga a lluitar el doble. Però ho feim. I estam orgullosos d’haver trobat solucions amb matèries primeres de qualitat i de quilòmetre zero”, relata Enric Benito, de Tot Herba, que ja produeix xampús, gels i cremes no només per a particulars, sinó també per a alguns hotels, que valoren la proposta d’envasos grans que es poden reutilitzar.

És el mateix que acaba d’impulsar Ecoquímic-Desimper:un envàs reutilitzable perquè les persones puguin omplir-lo de netejador o desengreixant quan vagin a la compra, amb la qual cosa es redueixen milers de quilos de plàstic. “És una aposta pel medi ambient i per demostrar que una petita indústria química mallorquina pot ser pionera”, relata des de Marratxí Andreu Pallisser, propietari de l’empresa, que sentencia:“No tenim por de res. Estam obligats a ser punters per poder plantar cara a les grans multinacionals del sector dels detergents, amb milions d’euros dedicats al màrqueting. Nosaltres només podem fer-ho molt bé i deixar-nos hi la pell. I puc dir que, tot i les dificultats, hi ha un mercat que ho reconeix i el conquerim a poc a poc”.

Els herois de la indústria

Huguet, un referent internacional que continua fabricant a Campos

Biel Huguet ha sabut capgirar la fabricació de la rajola hidràulica tradicional i situar-la en espais emblemàtics arreu del món. Gràcies a la vocació d’internacionalització i a una feina “de picar molta pedra, de creure en el disseny i d’incorporar aliats de primer nivell”, Huguet és avui un referent mundial, tal com explica el gerent. Sybilla, Herzog, Barozzi Veiga, Carme Pinós, Lluís Clotet, Elías Torres i Pentagram són els noms il·lustres que ha sabut involucrar l’empresa, que manté la fabricació a Campos i que ofereix productes que van molt més enllà de l’emblemàtica rajola. “Tot i aquests resultats que ens omplen de satisfacció, no hem de perdre de vista les dificultats que tenim els industrials a les Balears. Cada projecte és un repte enorme i crec que hem de fer costat a les totes a un sector que equilibra l’economia. Per a mi és molt important demostrar que sabem fer coses amb les mans, sabem adaptar un disseny, un somni, solucions concretes i de gran nivell a les necessitats d’una societat que evoluciona. No podem quedar-ne fora, sinó que n’hem de ser part”, conclou Biel Huguet.

Sabates Carmina Shoemaker, la tradició de fabricar qualitat a Inca des del 1866

CarminaShoemaker és una empresa de sabates capdavantera amb botigues a Nova York, París, Barcelona i Palma, amb una tradició que es remunta al 1866. Marlene Albadalejo, la directora creativa, té molt clar els principis que han inspirat la tradició familiar. “Mon pare ens va inculcar la qualitat i l’honestedat del producte. Nosaltres fabricam a Inca, com sempre hem fet, i compram els millors materials del mercat. Si podem, a més, els adquirim a les Illes o a la Península. Creim en la indústria local i a fer les coses bé. Tan simple com difícil”, explica. Una sabata acabada de CarminaShoemaker acumula fins a 60 processos durant el procés d’elaboració.

Ecoquímic-Desimper innova amb envasos reutilitzables per a productes de neteja

Als anys 70, el pare de Catalina Reynés aprofitava els viatges en taxi per vendre desengreixant Desimper a uns quants hotelers. Va morir quan la filla, Catalina, tenia només 19 anys, i ella agafà la fàbrica. Pel camí s’ajuntà amb Andreu Palisser, d’Ecoquímic, i avui són una empresa innovadora amb prop de 20 treballadors que lluita per fer un producte de qualitat i mantenir-lo en un mercat que està en mans de les multinacionals. Han desenvolupat un envàs de producte de neteja domèstic que es pot tornar a omplir i que reduirà tones de plàstic.

La cura de la natura i les persones, l'aposta de Tot Herba des del Pont d'Inca

Des del 1976, els laboratoris Authex comercialitzen la cosmètica natural de Tot Herba, elaborada amb criteris de sostenibilitat i amb matèries naturals. “No és fàcil poder competir en un mercat en què els preus són molt agressius, perquè evidentment les qualitats són ben diverses. Però nosaltres sempre hem volgut apostar per productes de valor afegit i que realment tinguin les propietats d’allò natural”, relata Enric Benito, responsable de producció de l’empresa del Pont d’Inca. Actualment han impulsat solucions per a la reducció d’envasos d’usar i tirar fins i tot dins el sector hoteler.

Construïm uneix empreses que aposten per material de construcció local

Poraxa és una empresa que ofereix solucions al sector de la construcció intentant fer servir matèries primeres de proximitat i incorporant les darreres tècniques per millorar les propietats del producte. El director gerent, Toni Garí, és el president d’un grup d’empreses amb un perfil semblant, agrupades recentment a l’associació Construïm:“Apostam pel quilòmetre zero, la resposta amb tècniques modernes i productes locals en un sector com el de la construcció. En empreses com Fusteria Galmés, Pintures Bruper, Prefabricats JUPE, Puma Baleares i Suministros Ibiza estam incorporant respostes de darrera generació i crec que és ben hora que se’ns tingui en compte”, reivindica.

Metal·lúrgia Pons ven 20 milions de frontisses a 50 països cada any

Isabel i Bernat Pons Mascaró són la quarta generació de la fàbrica familiar de frontisses Metal·lúrgia Pons. “El nostre pare va ser el que va tenir la visió més internacional i es va anticipar a la resta de competidors”, explica des d’Alaior Bernat Pons. Avui, gràcies a no haver deixat de renovar-se, fabriquen 1.000 referències diferents, 20 milions de frontisses de tota mida i forma que exporten a 50 països d’arreu del món: “des de creuers fins a trens, peces que poden arribar a fer dos metres. No deim que no a res i ho intentam fer amb la màxima qualitat”, explica.