La indústria que rebi ajudes no podrà deslocalitzar-se durant cinc anys
El consell de ministres aprova l'avantprojecte de llei d'indústria, que tot just comença el tràmit d'audiència pública
MADRID30 anys després de la seva aprovació, el 1992, el govern espanyol vol tirar endavant una nova llei d'indústria amb un objectiu principal: evitar les deslocalitzacions que històricament ha patit Espanya. En concret, el consell de ministres d'aquest dilluns ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei d'indústria. La norma arriba en primera volta i, per tant, ara tot just s'obre a audiència pública. Després, haurà de tornar al consell de ministres perquè pugui començar el tràmit parlamentari al Congrés de Diputats.
La llei arriba amb la finalitat d'evitar que les empreses del sector industrial, en particular les grans multinacionals, traslladin d'un dia per l'altre la seva activitat productiva fora d'Espanya i esquivar així situacions com les viscudes a Manresa, amb Pirelli; Prysmian a Manlleu, o, més recentment, Mahle a Vilanova o Nissan a la Zona Franca. Per això, la norma obligarà les grans empreses industrials que es beneficiïn d'ajudes públiques a no traslladar l'activitat durant cinc anys. En el cas de les petites i mitjanes empreses, el termini de temps es fixa en tres anys, segons ha detallat la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Totes elles, per tant, hauran de blindar els llocs de treball durant aquest temps.
"Reforça el paper de la indústria, enforteix la sobirania estratègica industrial i adopta nous instruments de política industrial necessaris per millorar la seva competitivitat", ha expressat Maroto aquest dilluns. La norma era un dels compromisos fixats amb Brussel·les al Pla de Recuperació. Les empreses industrials afectades per la llei seran les que es dediquin a la indústria manufacturera, les companyies que tenen un paper al llarg de la cadena de producció d'un producte industrial o també les que treballin amb residus, així com les que es dediquin a l'activitat de serveis d'enginyeria o digitalització, entre d'altres.
Més diàleg
L'experiència d'Alcoa, a Galícia, o Nissan en el cas català serà traslladada a la llei. Davant una crisi industrial, la futura norma també pretén obligar a crear taules de reindustrialització en què participaran l'Estat i les comunitats autònomes, però també els sindicats i l'empresa afectada. Aquestes taules treballaran per buscar fórmules de "prevenció, correcció i mitigació" dels efectes que puguin tenir possibles tancaments i reduccions de la producció, en particular sobre l'ocupació. Per tal que es pugui activar aquest diàleg i buscar una sortida a la crisi, en alguns casos les empreses hauran d'anticipar al govern qualsevol decisió que impliqui una "important pèrdua dels llocs de treball".
Per primer cop, la llei també regula els projectes industrials d'interès general amb l'objectiu de reforçar els "ecosistemes industrials". Aquests projectes hauran de complir, com a mínim, dues d'aquestes tres condicions: un alt volum d'inversió i ocupació indefinida, projectes dins d'ecosistemes industrials definits o que formin part de sectors estratègics per al Consell de Seguretat Nacional, com ara el sector energètic, i que estiguin alineats amb els propòsits fixats per la Comissió Europea en matèria industrial.
De fet, per primer cop una norma també reconeixerà l'especial protecció de la indústria intensiva en energia, així com mesures per facilitar la seva descarbonització. En aquest sentit, el ministeri que dirigeix Maroto pretén aprovar abans que acabi l'any el PERTE per a la descarbonització del sector.