La inflació cau a Catalunya i dona aire als consumidors abans de Nadal
L'IPC trenca una ratxa de nou mesos de pujades
BarcelonaEls preus van caure al novembre a Catalunya, un fet que no es produïa des del gener. Des d'aleshores, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) havia crescut cada mes o s'havia mantingut sense canvis, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Concretament, entre l'octubre i el novembre els preus es van desinflar un 0,4%. Si es compara amb un any abans, però, van augmentar un 3,1%. Al conjunt d'Espanya, l'increment interanual va ser del 3,2%, i a escala mensual es va registrar una davallada de preus del 0,3%, tal com va avançar l'INE fa dues setmanes.
"És obvi que les dades són bastant positives", afirma Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Reyner destaca que hi ha un "alentiment del ritme de creixement dels preus" a gairebé "tots els nivells", la qual cosa porta a la conclusió que "els bancs centrals han anat aconseguint els seus objectius" de moderar la inflació mitjançant les seves polítiques, sobretot les pujades dels tipus d'interès que han encarit els préstecs, amb l'afegit de fer-ho "sense provocar una recessió".
La inflació subjacent (la que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils) va passar del 5,2% interanual registrat a l'octubre a Espanya al 4,5%. Justament la subjacent és la dada que més utilitzen els bancs centrals, i el fet que encara sigui "alta" explica –segons Reyner– que el BCE no aposti encara per baixades de tipus que representarien un alleujament financer per a moltes famílies, sobretot les que tenen hipoteques variables.
Carburants a la baixa, però aliments a l'alça
L'habitatge i el transport expliquen bona part de la caiguda. En el segon cas, l'abaratiment de l'energia ha sigut un dels elements que més han ajudat a retallar el cost de la vida aquest novembre, amb una reducció del preu de la gasolina i altres carburants del 3,7%. També van caure els preus del transport públic, sobretot l'interurbà. En el cas de l'habitatge, els lloguers van augmentar de mitjana un 0,1%, mentre que els costos de la llum, la calefacció i l'aigua van retrocedir un destacable 3,4% en relació amb l'octubre.
Curiosament, la guerra a Gaza no ha afectat el preu del petroli, un fet habitual quan esclaten conflictes armats al Pròxim Orient. "Afortunadament, no està passant res anormal als mercats d'hidrocarburs", explica Reyner, tot i que alerta que la situació podria canviar en poc temps segons com evolucioni la guerra. L'economista destaca, però, que, tot i la guerra a Ucraïna, actualment Rússia està exportant, per vies alternatives a les sancions, petroli a països de la Unió Europea. Igualment, els Estats Units han incrementat la producció de petroli, cosa que ha rebaixat els preus al mercats internacionals.
Pel que fa a l'alimentació, un dels elements que més noten els consumidors en els períodes d'inflació, en conjunt els preus van créixer un 0,2% respecte a l'octubre, un increment encapçalat pel cost de la carn ovina (és a dir, xai i cabrit) i dels olis –en particular el d'oliva–, que van créixer un 5,1% i un 4,9% en només un mes, respectivament. També es van encarir el peix i la verdura, tot i que la resta de la carn, els ous, els productes làctics i, sobretot, la fruita fresca, es van abaratir a Catalunya en comparació amb l'octubre. Segons Reyner, tot i que s'està "alentint" el ritme de pujada, l'alimentació és la partida que menys està reduint-se dintre del cistell de la compra.
En canvi, el cost de la vestimenta es va disparar un 6,9% respecte a l'octubre, fruit de la proximitat amb la campanya de Nadal, amb la roba femenina pujant un 9,9% respecte al mes anterior. Cal tenir en compte, però, que la moda és, en general, un dels sectors en què els preus fluctuen més al llarg de l'any, tant a l'alça quan s'acosten les campanyes més fortes de venda, com a la baixa en períodes de rebaixes.
Les pensions augmentaran un 3,8%
Amb la publicació de l'IPC del novembre es completa el període de 12 mesos que la llei 21/2021 estableix per calcular la revalorització de les pensions de l'any següent, que finalment serà del 3,8% el 2024, com van apuntar fonts del ministeri de la Seguretat Social quan l'INE va donar a conèixer les dades preliminars de la inflació del mes passat. L'increment afecta les prestacions per jubilació, viudetat, incapacitat permanent, a favor de familiars i orfandat.
Segons el ministeri de la Seguretat Social, la pujada beneficiarà uns deu milions de pensionistes d'arreu de l'Estat, de manera que la pensió mitjana augmentarà en 52 euros al mes (734 euros anuals), dels 1.380 euros actuals fins als 1.432 euros al mes. Com que l'IPC ha crescut menys que el 2022, la nova actualització és inferior a la registrada aquest any, quan el govern va incrementar les pensions un 8,5%.