La inflació registra la taxa més baixa de l'últim any

BarcelonaEls preus continuen normalitzant-se i la taxa anual d'inflació a Espanya s'acosta al 2% que marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE). Així, els preus de béns i serveis de consum de les famílies van augmentar un 2,2% a l'agost en comparació amb el mateix mes del 2023, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Es tracta del nivell més baix de l'últim any. Això suposa una retallada de sis dècimes respecte al creixement anual registrat al juliol, que va ser del 2,8% a Espanya i del 2,9% a Catalunya. A més, al conjunt de l'Estat els preus s'han mantingut plans entre juliol i agost, després que al juliol registressin una disminució del 0,5% en relació al juny.

Segons l'INE, l'abaratiment dels carburants respecte a l'any passat és el principal fre a la inflació aquest mes. També, tot i que menys, han baixat els preus de l'alimentació, la qual cosa també ha frenat l'IPC.

Pel que fa a la inflació subjacent –la que no inclou ni els aliments frescos ni l'energia–, aquest agost ha registrat un increment del 2,7% respecte a fa un any, una dècima per sota del 2,8% anual registrat al juliol. Així, la taxa anual de l'IPC subjacent es torna a situar per sobre de l'IPC general, un fet que no es produïa des del mes de març passat.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha qualificat de "bones notícies" les dades de l'IPC. En una declaració per vídeo enviada als mitjans, el ministre ha assegurat que "són eficaces les mesures de política econòmica del govern", ja que, a parer seu, permeten "compatibilitzar una de les taxes de creixement més grans de la zona euro amb aquesta progressiva moderació dels preus i la recuperació del poder adquisitiu de les llars".

El sindicat UGT, però, ha matisat l'optimisme del govern espanyol i ha considerat que les institucions públiques han de continuar fent polítiques per reduir encara més la inflació, que atribueix sobretot als "elevats marges de beneficis que registren les empreses". De fet, l'Observatori de Marges Empresarials del Banc d'Espanya va indicar que el primer semestre d'aquest any –l'últim amb dades disponibles– els marges de les empreses eren del 13,1% de mitjana, sis dècimes més que el 2023 i 2,3 punts percentuals més que el 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, un fenomen que també ha detectat el BCE a escala europea. És per això que la UGT considera "coherent i necessari" que s'aprofitin aquests increments dels beneficis de les companyies per apujar els salaris dels treballadors i compensar així la pèrdua de poder de compra que s'arrossega des de finals del 2021, quan la inflació va començar a pujar.

Canvi de cicle

La moderació de la taxa de creixement anual de l'IPC confirma el canvi de cicle després de quasi tres anys de pujades de preus. "És important destacar que la inflació acumula tres mesos consecutius de descensos, la qual cosa ens permet dir que estem a les portes del final d'aquesta etapa inflacionista", ha declarat el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy.

“Això ajudarà que en la propera reunió del Banc Central Europeu es prengui la decisió de continuar relaxant la política monetària, mitjançant una nova rebaixa dels tipus d’interès”, ha afegit Puig de Travy. De fet, al juny el BCE va retallar un quart de punt els tipus d'interès bàsics a la zona euro (al juliol els va mantenir sense canvis) i es va avançar a la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), un fet poc habitual, ja que la institució nord-americana acostuma a marcar el ritme de la política monetària a tot el món.

Si la relaxació dels preus es replica a la resta de grans economies de la zona euro, tot apunta que el BCE podria retallar de nou els tipus a la reunió del seu consell de govern prevista per al pròxim 12 de setembre. Igualment, la Fed segurament també rebaixarà els tipus després de mesos intentant evitar-ho –l'economia europea s'ha alentit més que la nord-americana–, però les últimes dades d'atur i la frenada del creixement van obligar el seu president, Jerome Powell, a anunciar divendres passat un gir en la política monetària que ha de comportar un abaratiment del preu del diner per tornar a estimular l'activitat econòmica i la creació d'ocupació als EUA.