La inflació es dispara al març i frega el 10%

BarcelonaEls preus dels béns i serveis de consum a Espanya continuen augmentant a un ritme insòlit des de fa més de 30 anys i tancaran aquest mes de març amb un increment del 9,8% respecte a fa un any, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC) avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment de l'electricitat, els carburants, els combustibles i l'alimentació és la causa del fort increment del cistell de la compra.

En comparació amb el febrer, el creixement dels preus és del 3%, la taxa més elevada des del juliol del 1977. La xifra és molt superior al 0,8% registrat fa just un mes, mentre que al gener havia sigut negativa, del -0,4%. És a dir, el cistell de la compra ha passat d'abaratir-se després de Nadal a encarir-se a un ritme sense precedents des de fa 45 anys.

Pel que fa al ritme interanual, es tracta de l'increment més fort registrat a l'Estat des del novembre del 1984, quan la inflació va ser del 10%. No obstant, està lluny de les elevades inflacions derivades de les crisis del petroli dels anys 70, quan el ritme de creixement de l'IPC va tocar sostre l'agost del 1977 amb una pujada del 28,4%.

L'INE no ha facilitat xifres per comunitats autònomes, ja que es tracta d'un primer avançament del març just abans que acabi el mes. La xifra definitiva tant per al conjunt d'Espanya com per a Catalunya se sabrà el 13 d'abril.

L'energia és el principal causant de la forta inflació. "El causant és el conflicte bèl·lic, que està encarint les fonts d'energia", explica Alfons Fernández, membre de la comissió de finances i economia del Col·legi d'Economistes i professor a l'escola de negocis EAE. La guerra a Ucraïna i les sancions sobre l'economia russa han disparat el preu de les primeres matèries energètiques, sobretot el petroli i el gas natural, dos productes dels quals Rússia és un dels principals exportadors del planeta. En el cas del cru Brent –el de referència a Europa– el preu ha passat dels 70 dòlars per barril de finals de novembre als 112 actuals.

L'IPC subjacent –que exclou l'energia i els aliments frescos, els elements més volàtils– s'ha situat en el 3,4% en relació amb el mateix mes del 2021. Els bancs centrals, com ara el Banc Central Europeu, marquen el 2% interanual com a objectiu a mitjà termini, per la qual cosa les dades d'aquest mes situen l'economia espanyola en un procés d'escalada de preus molt per sobre del que recomanen les autoritats monetàries.

Que la inflació subjacent superi amb escreix els límits marcats pels bancs centrals assenyala que l'encariment de l'energia s'està encomanant a la resta de productes i serveis. "Els productors han d'anar repercutint els costos als preus", explica Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF. L'increment dels costos de l'electricitat i els carburants té un impacte directe sobre els comptes de resultats de les empreses, que els poden absorbir durant un cert temps però que tard o d'hora els han d'acabar traslladant als preus finals dels productes. De fet, aquest procés de traslladar els costos de l'energia al preu de "tots els béns i serveis" té lloc "des de fa mesos", indica Fernández.

Això és particularment evident en la indústria, que consumeix molta electricitat, però també en molts altres sectors, per exemple la logística, el turisme i el transport, més afectats per l'encariment dels carburants. Ara bé, fins i tot sectors de serveis amb un alt component tecnològic tenen un increment de costos, ja que també tenen un consum de llum elevat.

El sistema de subhastes empitjora la situació

L'encariment de petroli i gas té una repercussió directa en el cost de la producció d'electricitat, que alhora impacta amb un encariment del rebut de la llum que paguen les famílies. En el cas de la Unió Europea i d'Espanya en particular, el sistema de subhastes del mercat majorista que s'utilitza per atribuir quin preu es paga per l'electricitat és un dels màxims causants de l'elevat augment de preus.

El sistema actual –regulat per la UE– és de tipus marginalista, és a dir, permet a les elèctriques cobrar el preu més alt a tota l'electricitat que es genera. Aquest sistema està pensat per afavorir les energies renovables, que tenen un cost de producció més barat que la de l'energia que es genera cremant petroli i gas. Per exemple, produir electricitat amb plaques solars té un cost més baix que produir-la amb gas natural, però totes dues es venen al mateix preu, de manera que el benefici de les plaques és més gran.

"Els economistes estan col·lectivament molt orgullosos d'aquests sistemes de subhastes, però estan pensats per a períodes d'estabilitat", comenta Carreras. Quan hi ha inestabilitat, com en els últims anys a causa de la pandèmia i ara amb la guerra a Ucraïna, el sistema "no aguanta bé" i genera "efectes estrepitosos". "És un sistema molt brutal que no soluciona cap problema", rebla el catedràtic.

Per pal·liar aquest problema, el govern espanyol va aprovar dimarts un decret amb mesures per intentar frenar l'escalada de preus energètics, entre les quals hi ha ajudes directes a empreses, retallades de preus i un impost sobre els beneficis extraordinaris –anomenats beneficis caiguts del cel– de les companyies elèctriques. Segons Carreras, un impost sobre aquests guanys és una mesura correcta per evitar que alguns sectors es beneficiïn de la situació a costa de la resta de l'economia, ja que són "guanys no merescuts". "Tot allò que ens allunyi del mercat és més ineficient, però no podem deixar que el mercat provoqui aquestes situacions", afegeix.

Una de les propostes del govern de Pedro Sánchez és marcar un preu màxim per al gas en les subhastes, però això faria que s'hagués de duplicar les subhastes, amb "una per al mercat intern i una altra per a l'energia que s'exporta" des d'Espanya, sobretot a França, indica Fernández. Això pal·liaria però no acabaria amb el sistema actual, que l'economista qualifica de "pervers".