La insòlita lluita d'una economista contra la inflació, contra la Fed i contra si mateixa

BarcelonaEl mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

Els dubtes provenen del fet que les males dades d'ocupació van activar un model econòmic anomenat la regla de Sahm, creat per l'economista Claudia Sahm el 2019. La regla s'estableix, a través d'un estudi de dades històriques, quan l'economia nord-americana entra en recessió, i s'hauria complert en totes les crisis des de la Segona Guerra Mundial.

La regla pot ser d'allò més enrevessada per als neòfits. Marca que els EUA estan en recessió quan la taxa d'atur mitjana a escala nacional dels últims tres mesos és més de mig punt percentual superior a la taxa d'atur més baixa dels últims dotze mesos. Al juliol, aquesta diferència entre l'atur més baix de l'últim any i la mitjana dels últims tres mesos va ser de 0,53 punts percentuals. Per tant, segons aquesta regla, llavors l'economia nord-americana ja estava en recessió.

Crítica amb la seva pròpia teoria

La reacció de la gran majoria d'economistes va ser negar que fos el cas, perquè l'activitat econòmica continuava creixent i, tot i a l'augment, els nivells d'atur estaven quasi en mínims històrics. La sorpresa arribava quan entre els experts que negaven la recessió hi havia la mateixa Sahm. De fet, l'economista ja havia avisat que no era infal·lible mesos abans que s'activés la seva pròpia regla, quan el novembre passat va publicar un article a Bloomberg titulat Why my recession rule could go wrong this time [Per què aquesta vegada la meva regla sobre recessions es podria equivocar]. "Els indicadors de les davallades de l'economia, com la regla de Sahm, són regularitats empíriques del passat, no són lleis de la natura", va escriure a l'article.

En una entrevista al canal financer CNBC pocs dies després de publicar-se les dades de l'atur, Sahm va treure ferro al fet que la seva regla ara no funcioni, sobretot després de rebre crítiques de diversos economistes, entre els quals analistes del fons d'inversió BlackRock. "Aquesta vegada no sembla que l'economia estigui en recessió, tot i que sí que està una mica afeblida i també es veu un augment de l'atur", va dir Sahm, que va demanar que s'utilitzessin les dades per analitzar la necessitat de canviar la política econòmica justament per evitar una recessió, més enllà de si el seu indicador era el més adient.

De fet, Sahm ha sigut una de les economistes que més ha insistit que la Reserva Federal havia apujat massa els tipus d'interès, tot i els nivells elevats d'inflació als EUA. A partir del 2021, els bancs centrals, entre ells la Fed, van incrementar el preu del diner per frenar la inflació, seguint els manuals més ortodoxos en la lluita contra l'alça de preus. Durant dos anys, Sahm ha reclamat baixades dels tipus argumentant que l'economia necessitava uns nivells de creixement elevats per crear llocs de feina després del xoc de la pandèmia, i perquè els interessos alts castiguen les famílies més pobres. A més, com altres economistes, Sahm també apuntava que apujar els tipus no serviria de gran cosa perquè els preus augmentaven pels problemes logístics amb la reactivació de l'economia després de la covid i per factors geopolítics –les guerres a Ucraïna i Gaza o les tensions amb la Xina– que encarien els costos de producció de les empreses, que a més havien aprofitat per incrementar els marges de beneficis.

Precedents d'errades

Sahm no és ni de bon tros la primera economista que publica un model que acaba sent erroni, però el que la diferencia és la seva actitud. Un dels casos més recents d'errades va ser el de Ken Rogoff i Carmen Reinhard, professors de la Universitat de Harvard, que el 2010 van publicar un article en el qual assenyalaven que els nivells alts de deute públic impactaven negativament en el creixement econòmic. L'estudi va ser utilitzat per tota mena d'institucions, especialment a la Unió Europea, per justificar retallades de serveis públics. Tanmateix, el 2013 tres estudiants de doctorat van trobar errades en l'arxiu d'Excel utilitzat per elaborar l'article que invalidaven les conclusions. La reacció de Rogoff i Reinhard va ser posar-se a la defensiva i assegurar que, si es corregien els errors de l'arxiu, les conclusions es mantenien, mentre insistien que mai havien defensat les polítiques d'austeritat.