La inversió d’Espanya en R+D no ha crescut en l’última dècada
L’Estat està a la cua de la Unió Europea en el pes de la inversió público-privada en recerca
BarcelonaUna dècada després, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya pràcticament segueix en la casella de sortida. El 2016 la inversió público-privada en recerca va suposar l’1,19% del PIB, només 0,02punts percentuals més que el 2006, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària. Aquests registres situen Espanya a la cua en el creixement de R+D al continent durant aquest període.
En concret, l’Estat ocupa la posició número 22 en l’Europa dels 28, només per sobre d’Irlanda, Lituània, Letònia, Suècia, Luxemburg i Finlàndia. De fet, aquests últims tres països han reduït el percentatge que suposen els esforços en recerca des del 2006, però partien d’un nivell molt més elevat que el d’Espanya. Finlàndia i Suècia, per exemple, van retallar la despesa en R+D però segueixen invertint més del doble o el triple que Espanya, respectivament.
D’altra banda, el sector privat segueix sent el que fa més esforços a Espanya per impulsar la recerca. Si es desglossa la suma total de la despesa en R+D, a Espanya la majoria del pastís el continuen posant les empreses. L’any passat aquestes van aportar més de la meitat (en concret, un 54%, tot i que això són dos punts per sota del seu pes fa deu anys). Ara bé, encara que tingui un pes majoritari, el sector privat no és el que més ha impulsat el seu esforç innovador en els últims deu anys. Les empreses han augmentat la inversió en un 9%, per sota del 24% que registren les diferents administracions i el 12% que van incrementar les universitats.
Per a Walter Garcia-Fontes, professor i degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, la resposta al mal paper d’Espanya en la innovació a Europa està en el seu propi teixit empresarial. “Per a aquestes inversions cal una certa dimensió empresarial que no tenim”, assegura aquest expert. En la seva opinió, les pimes espanyoles no poden assumir els riscos que suposa la inversió en R+D, que es deixa per a les grans empreses. A més, Esteve Almirall, professor de l’escola de negocis Esade, afegeix que la majoria de les companyies espanyoles no tenen tants incentius per competir en innovació, ja que encara dirigeixen els seus productes a un mercat local i, per tant, menys competitiu.
Esteve Almirall admet que es tracta d’un problema sistèmic, que agreuja encara més les encara escasses relacions entre les universitats i les empreses a l’hora d’impulsar aquest tipus d’activitats de recerca. Segons Walter Garcia-Fontes, això hauria d’obligar Espanya a intentar atreure més empreses d’alta tecnologia que es puguin permetre desenvolupar projectes de R+D i impulsin la creació de llocs de treball qualificats.
Europa, lluny de l’objectiu
Encara que Espanya està en una situació especialment complicada dins el panorama europeu de la innovació, la Unió Europea també està lluny d’avançar al ritme que s’havia fixat com a objectiu. L’executiu comunitari va establir l’objectiu d’arribar a una despesa del 3% del PIB en recerca per al 2020. Amb aquest topall es pretenia acostar-se als nivells dels països capdavanters, com Corea del Sud o el Japó, que arriben al 4,2% i al 3,3%, respectivament. Tot i així, en els últims deu anys el continent només ha avançat de l’1,76% al 2,03%. Així doncs, ha d’aconseguir incrementar la despesa en R+D en gairebé un punt del PIB europeu en quatre anys, tot i que en l’última dècada només ha avançat 0,27 punts.
LES CLAUS
1. Per què Espanya està a la cua d’Europa en la despesa público-privada en R+D?
Segons els experts, l’Estat no avança en la seva inversió en innovació perquè el teixit empresarial no està per la feina. Per a Walter Garcia-Fontes, la majoria de pimes d’aquí no poden assumir els riscos que implica l’R+D i deixen aquesta funció a les grans empreses, que són minoria.
2. Espanya innova més que fa deu anys?
Des del 2006, els sectors privat i públic espanyols sí que han augmentat la suma que dediquen a activitats de recerca i desenvolupament. En nombres absoluts, l’increment ha sigut del 12% (lluny del 57% d’increment d’Alemanya o del 28% d’Itàlia, el Regne Unit i França). Però l’increment de la despesa és gairebé idèntic a l’augment del PIB, motiu pel qual en termes relatius la despesa només ha crescut en 0,02 punts percentuals.
3. I les empreses espanyoles?
En l’última dècada, les empreses espanyoles han impulsat la despesa que dediquen a projectes de R+D en un 9%, un percentatge inferior al creixement de les administracions (+24%) i les universitats (+12%). Per al professor d’Esade Esteve Almirall, el problema de les empreses espanyoles és que la majoria no competeix
en en un mercat global i, per tant, no prioritzen la innovació com a eina de valor afegit.