Itàlia, a la cua dels ‘unicorns’ d’Europa

RomaAl món postcovid ja no cal traslladar-se fins a Silicon Valley per convertir una petita start-up en un unicorn, és a dir, aquelles companyies emergents que tenen una valoració que supera els 1.000 milions de dòlars. Un exemple recent és el de Scalapay, que ha esdevingut el primer unicorn italià després de recaptar 700 milions de dòlars en dues rondes de finançament. No obstant, la companyia és una excepció al món de les tecnològiques transalpines, ja que la tercera economia de la zona de l’euro es troba a la cua del rànquing.

L'start-up fundada el 2019 per Simone Mancini, que permet fer compres a terminis i sense interessos, s’ha expandit ràpidament més enllà de les fronteres italianes fins a arribar a introduir-se amb èxit als mercats de França, Alemanya, Espanya o Portugal, gràcies a una idea innovadora que ha permès a molts dels seus clients, principalment del sector de la moda i del luxe, augmentar gairebé un 50% els seus beneficis.

Fins ara el país transalpí havia col·locat només dues empreses a l’Olimp dels unicorns, Yoox i Depop, però totes dues van ser cedides més tard a inversors estrangers. En el primer cas, la societat fundada l’any 2000 per Federico Marchetti es va convertir en Yoox Net-a-porter Group gràcies a la seva fusió amb aquest altre grup de comerç electrònic. Per part seva, Depop, la plataforma dedicada a la compravenda online de roba de segona mà, va ser adquirida l’any passat per la firma de comerç electrònic Etsy per més de 1.600 milions d’euros. Però en aquest últim cas, igual que en la fita més recent de Scalapay, la italianitat de l’empresa original va ser posada en dubte.

Depop va néixer el 2011 a Treviso, al nord d’Itàlia, però un any més tard va traslladar la seu a Londres. Scalapay, per la seva banda, manté la base a Milà, on ocupa més de 150 treballadors, però la seva seu legal és a Dublín. I, de fet, el seu primer executiu, Simone Mancini, d’orígens italians, va néixer, estudiar i viure a Austràlia fins als 30 anys.

El problema de fons, segons els experts, no és la italianitat de les start-ups transalpines, sinó que les companyies emergents italianes troben moltes dificultats per convertir-se en projectes atractius que els permetin créixer i entrar al selecte club.

Només la veïna França compta amb 26 start-ups que han superat la valoració de 1.000 milions de dòlars. “I de la comparació amb el Regne Unit encara en sortim pitjor”, analitza el periodista Daniele Manca. “És un problema de no poca importància si una nació com Itàlia, que es considera creativa i capaç d’innovar, està tan endarrerida en la creació d’empreses que representen el futur”, escriu al Corriere della Sera.

En teoria, el país transalpí té tots els ingredients necessaris per crear el còctel perfecte: avantatges fiscals, capital humà i finançament públic. Al gener, el ministeri de Desenvolupament Econòmic va destinar 2.500 milions d’euros per donar suport i enfortir les inversions en start-ups i pimes innovadores per fomentar el creixement d’un ecosistema d’innovació i acompanyar els processos de transició ecològica i digital. Un paquet ambiciós de mesures finançades, en part, amb els fons de recuperació europeus.

Més empreses innovadores

El resultat és que el 2021 van créixer gairebé un 17% el nombre d’empreses innovadores respecte a l’any anterior, més del 75% de les quals es dediquen a la prestació de serveis tecnològics. A la pràctica, però, només el 9% van superar els 500.000 euros de facturació a finals d’any, mentre que menys del 4% van assolir el milió d’euros de vendes, segons un informe del ministeri de Desenvolupament Econòmic italià.

A la burocràcia, la dificultat per atraure capital estranger i la manca d’una cultura empresarial innovadora que impedeix la proliferació de més unicorns italians s’hi uneix, segons Gianmarco Carnevale, president de l’associació Roma Startup, “l’hostilitat de gran part del món de l'economia i les finances tradicionals, que actua a través dels seus lobis per dificultar el naixement al país d’un ecosistema favorable al creixement dels unicorns italians, perquè no poden acceptar que emprendre es converteixi en un procés més lligat al talent i al mèrit que a contactes polítics. I al fer-ho –afegeix Carnevale– aquesta casta està condemnada a morir, perquè potser podran impedir el naixement de la innovació a casa seva, però no podran impedir l’allau d’innovació que, des de l’exterior, arribarà per colonitzar el que encara és un gran mercat”.