Itàlia, nova pedra a la sabata de la reforma de l'eurozona

El fons europeu de rescat centra la polèmica a Roma i amenaça amb endarrerir la feina de l'Eurogrup

El líder de la Lliga, Matteo Salvini, amb un cartell en què retreu al primer ministre Giuseppe Conte el seu posicionament sobre el fons europeu de rescat.
Júlia Manresa
03/12/2019
3 min

Brussel·lesQue els països que tenen l'euro puguin estar més ben preparats per a futurs sotracs financers sembla una missió impossible. Fa un any que els ministres de l'eurozona treballen a nivell tècnic sobre un projecte que ja és de mínims però que hauria de ser ratificat aquest desembre perquè el 2020 comencin les converses en l'àmbit polític. Però quan l'ambició ja s'havia anat rebaixant i obstacles com la rigidesa alemanya i holandesa semblaven més o menys superats (o aparcats), Itàlia s'ha convertit en l'última pedra a la sabata i amenaça amb endarrerir un altre cop uns canvis que institucions com el Banc Central Europeu (BCE) consideren clau per poder fer front a una eventual nova crisi financera. La discussió sobre la reforma del fons europeu de rescat s'ha escalfat a Roma, fins al punt que alguns diputats italians van arribar a les mans.

La reforma de l'eurozona es basa en tres pilars: un fons europeu de garantia de dipòsits bancaris, una xarxa de seguretat per a bancs que fan fallida vinculada a un fons de rescat reforçat i un pressupost comú per als 19 països que fan servir l'euro. Tot plegat s'ha anat perfilant amb grans dificultats al llarg d'aquest últim any. Per exemple, el pressupost s'ha rebatejat com a "mecanisme pressupostari" i s'ha dibuixat com un embrió amb poques capacitats reals però amb possibilitats d'escalar. El fons europeu de garantia de dipòsits acabava de rebre una empenta gràcies al canvi de posició d'Alemanya. l l'acord sobre el fons europeu de rescat li atorga més competències a l'hora de supervisar rescats financers, a més de la creació d'una xarxa de seguretat de 65.000 milions d'euros que servirà per fer front a les fallides bancàries que no pugui assumir el fons únic de resolució (que és el que va assumir la del Banc Popular, per exemple).

D'aquests tres punts el que fins fa unes setmanes semblava més enllestit era el tercer, i el debat de la reunió de ministres de l'euro d'aquest dimecres s'esperava més aviat al voltant del fons de garantia de dipòsits, davant el qual fonts europees es mostraven "optimistes". Però Itàlia ha fet tornar a retrocedir la discussió fins al fons europeu de rescat (que al principi volia assemblar-se a un FMI europeu). El partit ultradretà de Matteo Salvini, la Lliga, que va quedar fora del govern de Roma a l'estiu, ha trobat en el fons europeu de rescat un nou filó antieuropeu per intentar desestabilitzar l'executiu de Giuseppe Conte i entorpir, de passada, la reforma de l'eurozona, que, de fet, es va pactar fins i tot quan la Lliga tenia ministres negociant a Brussel·les.

Aquest dimarts, el mateix Salvini ha estat al Parlament Europeu en una roda de premsa centrada en un tema tan complex i tècnic com aquest. El líder xenòfob ha alertat dels riscos que suposa per a Itàlia que aquest dimecres s'avanci en la reforma de la zona euro i que en la cimera de líders de finals d'any es doni una empenta més al fons europeu de rescat. Segons el partit d'ultradreta, els canvis previstos podrien malmetre la confiança en els bons italians i suposarien un "atac" a l'autonomia del país, perquè forçarien reestructuracions de deute sobirà. Un debat absurd i "desinformat", segons alertava aquesta setmana mateix Silvia Merler, responsable de recerca del Fòrum d’Investigació Algebris.

Però la polèmica està tan encesa que el Parlament italià votarà el dia 11 de desembre quin és el posicionament de país pel que fa a això, perquè l'actual govern no el té fixat. El Moviment 5 Estrelles (que sosté Conte a l'executiu) és pròxim a les postures euroescèptiques i partidari d'endarrerir la reforma. Per això a Brussel·les tenen por que els líders europeus no puguin tancar els petits avenços fets en aquesta línia durant la cimera que se celebrarà a la capital belga els dies 12 i 13 de desembre. Sigui com sigui, aquesta és una nova pedra a la sabata d'una reforma de l'eurozona que ja és feixuga per si mateixa, malgrat que la majoria d'institucions la considerin indispensable per garantir que l'euro pot entomar millor una futura crisi econòmica.

stats