És possible aplicar un IVA reduït de serveis a les Illes Balears?

PalmaAl setzè Congrés del Partit Popular Autonòmic de les Illes Balears hi varen passar més coses de les que podria semblar. Marga Prohens va ser nomenada presidenta dels populars a les Illes per unanimitat gairebé absoluta i Pablo Casado va fer unes declaracions lingüístiques que varen fer saltar la polèmica. Ara bé, això no va ser l’única cosa que va dir el líder del partit dretà que va fer alçar les orelles a més d’un. Casado va exigir que l’IVA turístic o de serveis es transformàs en un impost superreduït, que el 21% es rebaixàs fins al 4%, fins que s’acabàs la crisi en la qual està immers l’Estat. Econòmicament, va ser una declaració que ha estat motiu de conversa. De fet, s’ha volgut saber que passaria si, de fet, s’aplicàs aquest IVA a les Illes.

Un detall molt important a tenir en compte en relació amb l’IVA és que la recaptació que es fa d’aquest impost és important per al finançament de les Illes. Del total que es recull, el 50% va cap a l’Estat i l’altre 50% es reparteix a les autonomies, d’on prové la bossa, tenint en compte la població de consum. A les Illes Balears, l’IVA del sector dels serveis comporta una quantitat de recaptació molt elevada. Basta recordar que el PIB turístic és ni més ni menys que el 42,1% del total. L’any 2019, les Balears varen acumular 2.821 milions d’euros recaptats amb l’IVA. D’aquests, el 50% es va repartir cap a les Illes, amb un total de 1.410 milions d’euros. Vista la quantia, és evident el gran pes que té l’IVA de serveis dins el total.

Els economistes ho veuen així

Guillem López Casasnovas, exconseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya i membre de la Comissió per la Reforma Fiscal –entre altres càrrecs–, té molt clara la seva opinió respecte del que podria ser la implantació d’aquesta mesura proposada per Casado, i no s’hi mostra favorable. “És un disbarat”, reconeix López Casasnovas, i explica que la Unió Europea es mira amb lupa aquest tipus d’aplicacions d’IVA. “Per als béns de primera necessitat estaria bé, però per a una activitat com la turística no hi veig la raó”. A més, també fa esment que un moviment d’aquest estil provocaria dumping fiscal, és a dir, competència deslleial d’un territori cap a altres a partir de deduccions i bonificacions. Tant altres comunitats autònomes amb molta activitat turística com països europeus on el turisme és cabdal per a la seva economia podrien optar per denunciar-ho.

A més, l’economista natural de Menorca també ha volgut puntualitzar sobre el tema de l’error de les propostes populars. Segons explica, alguns membres de la comissió de finançament autonòmic a proposta del PP parlaven fins fa poc justament del contrari, d’un recàrrec sobre l’impost, amb l’IVA col·legial. Consistiria a apujar-lo i, sobretot, fer una cosa “encara més perjudicial”, que seria unir tota la recaptació en una sola bossa i, després, repartir-la segons criteris poblacionals i no de consum. “Això encara penalitzaria més les Balears”, afirma López Casasnovas, bàsicament perquè les Illes pagarien les despeses dels turistes, però després no podrien ingressar els beneficis que suposa tenir la gran quantitat de població flotant que hi ha a l’Arxipèlag.

Qui també té una visió semblant és Carles Manera, exconseller d’Economia, Hisenda i Innovació de les Illes, expresident del Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) i actualment conseller del Consell de Govern del Banc d’Espanya. “La teoria de davallar impostos és errònia. No ho dic només jo, també ho estan dient el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea”, comença explicant Manera, refermant que una mesura així, en un moment com ara, no és l’adequada. Coincideix amb el tema del finançament que suposa l’IVA per al territori, que comportaria una recaptació molt menor amb uns ingressos molt menys quantiosos: “Crec que tocar una tecla com aquesta és molt delicat, igual que la de l’IRPF”, destaca Manera. Encara que en primer lloc seria quelcom que podrien demanar els empresaris, “a la pràctica el benefici comú d’aquesta política és molt limitat, ja que no té cap capacitat de porositat per al gruix de la població”, esmenta.

Tal com ha anat explicant el conseller del Consell de Govern del Banc d’Espanya, reduir impostos implica tenir menys ingressos, i això redunda en els serveis que l’Executiu pot donar a la població. Per il·lustrar-ho, posa l’exemple de la teoria de la Corba de Laffer. Arthur Laffer va ser un economista americà que va assessorar el govern dels Estats Units durant l’etapa de Reagan. La seva teoria explicava que amb la contracció d’impostos no volia dir que hi hagués una recaptació fiscal menor, sinó que s’incentivava el consum. Segons explica l’economista mallorquí, és una teoria que agrada a la dreta política, però que en realitat és un “catecisme”. “Suposa tenir el mateix nivell de despeses mentre que el nivell de beneficis minva, i aleshores per pagar el dèficit necessites endeutar-te més”, assenyala. És la seva manera de dir que no compra la tesi que minvant els impostos es millori la competitivitat.

Antoni Riera, director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, per la seva banda, explica que un IVA reduït dona avantatges en termes de competitivitat-cost. Però, alhora, seguint amb el guió que han anat marcant els economistes anteriors, creu que una rebaixa d’impostos desemboca en una menor recaptació. “Si s’haguessin d’abaixar impostos, què és millor: abaixar directes o indirectes?”, es demana Riera, i diu que “en general, els impostos directes són més justos perquè tenen en compte la riquesa originària de la persona; llavors, seria millor una baixada d’IRPF que d’IVA.”

El PP illenc ho veu amb bons ulls

El portaveu dels populars al Parlament i professor del Departament d’Economia de la UIB, Toni Costa, creu que la mesura de Casado té sentit. Primer de tot, explica que seria una mesura temporal, només per sortir de la crisi econòmica, per “donar suport al sector que està patint més amb la pandèmia.” Alhora, també diu que té certs dubtes de si tindria un efecte directe sobre el finançament de l’Arxipèlag. Cita la llei 22/2009, la que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, a partir de la qual explica que quan augmenta el tipus de gravamen, la recaptació l’adquireix l’Estat; per tant, si baixàs, també l’hauria de suportar el mateix òrgan executiu. “Quan entre el 2012 i el 2013 es va apujar el gravamen fins al 21%, la recaptació va ser per a l’Estat, així que una davallada ara no tindria per què incidir en el finançament de les comunitats autònomes”, assenyala.

Alhora, pel que fa al dumping fiscal, diu que li “genera dubtes.” Explica que la baixada d’impostos, també en el sector dels serveis, és una mesura aplicada a altres països. “Itàlia, Grècia, Alemanya, França i fins i tot Portugal, que té un govern socialista, han abaixat impostos i no se’ls ha atribuït dumping fiscal”, comenta Costa, tenint en compte que són mesures temporals. De fet, el popular defensa que és una mesura que ja s’hauria d’haver implementat. u