Jaume Masana: l'ascens al cim de CaixaBank del banquer que es va haver d'amagar

BarcelonaJaume Masana Ribalta. De Manresa, nascut el 1967. Són les senyes del flamant director de negoci de CaixaBank. El directiu bagenc serà el responsable de la imponent estructura comercial del banc català amb seu a València, que és, amb diferència, el banc amb més presència a Espanya en banca minorista, és a dir, en clients particulars. Masana, avalat per una llarga trajectòria al sector i pels elogis dels financers que l'han tractat, reuneix una altra característica que no és tan òbvia a l'entitat d'origen barceloní: la seva catalanitat és evident.

Masana, de 55 anys, és un dels tres successors del poderós Juan Antonio Alcaraz, cessat pel banc aquest dimecres del seu càrrec de director de negoci. El seu buit a l'estructura jeràrquica l'ocuparan el mateix Masana, que es queda amb el càrrec que havia ostentat el directiu madrileny, però també Mariona Vicens com a directora de transformació digital i advanced analytics, i Jordi Nicolau, que assumirà la direcció de payments & consumer. Però les fonts financeres consultades no tenen dubtes: la part principal de la feina que feia Alcaraz era la gestió de la xarxa comercial i de les més de 4.400 oficines que manté CaixaBank a Espanya. I aquesta tasca recaurà en Masana.

Masana és llicenciat i màster en administració d'empreses per Esade, amb estudis també a la Luigi Bocconi de Milà i a la Universitat de Nova York. Les seves primeres experiències professionals es remunten a la seu de JP Morgan a Milà i a un private equity anglès anomenat Granville Capital, però on es va començar a avesar al món financer va ser a Caixa Manresa. Durant els 2000, quan les caixes d'estalvi catalanes emprenien el camí de la perdició de la mà de l'immobiliari, l'entitat manresana era una excepció: amb Adolf Todó al capdavant, guanyava diners, estava ben gestionada, defugia els riscos immobiliaris i mantenia bones taxes de morositat.

Aquesta bona gestió va fer que l'escollit per dirigir la devastada Caixa Catalunya, el llunyà gener del 2008, fos Todó. Fonts financeres recorden que quan li van oferir aquest càrrec, Todó va voler oferir el de director general de Caixa Manresa al prometedor Masana. L'oferta informal va existir. Masana, citat al monestir de Sant Benet, s'ho va pensar durant cinc segons: "No, gràcies; jo vull créixer, i, si em vols, prefereixo anar amb tu a Caixa Catalunya".

Paciència i exili

Aquesta decisió parla del tarannà de Masana. Davant la possibilitat de ser, amb tot just 40 anys, primer executiu d'una entitat que anava bé, va preferir un repte majúscul, com era una Caixa Catalunya que ja estava tocada de mort. I la seva gestió en un banc que s'enfonsava, comenta un veterà banquer, va ser prou bona: "Allò era impossible de resoldre, però la seva feina va ser molt bona".

Un professional que el coneix bé en destaca la capacitat per pensar "out of the box", i recorda com, a petició seva, Caixa Manresa va ser "absolutament pionera" en oferir fons d'inversió als clients. Altres veus confirmen l'encert del seu ascens: "En tinc una opinió molt bona, és un gran professional", expliquen des de la competència.

Però a Caixa Catalunya el calvari va ser prolongat: primer es va ajuntar amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa per constituir CatalunyaCaixa i va ser aleshores que van arribar els rescats públics que van abocar 12.500 milions d'euros de diners públics a l'entitat. Pel camí, l'aleshores ministre Luis de Guindos va prescindir de Todó i Masana, i el nom dels dos financers catalans va arribar a la crònica judicial. Amb els anys, el primer guanyaria totes les causes que tenia pendents; pel que fa a Masana, va denunciar el Frob per acomiadament improcedent, en una causa on el Suprem li va donar la raó: el 2016 va obligar l'organisme a abonar-li 600.000 euros de sou, el corresponent a dos anys.

Masana ja va viure aquella victòria judicial a CaixaBank. Joan Maria Nin, aleshores conseller delegat de la primera entitat catalana, l'havia fitxat el 2013. El veterà executiu coneixia el prestigi de Masana en la gestió d'equips comercials i va oferir-li un pla que incloïa la seva desaparició. "Els mitjans el tenien en el punt de mira; el banc va dividir la territorial catalana en dos i vam donar a Masana una meitat, que podia portar des de Manresa", recorden els qui ho van viure.

Amb discreció, paciència i temps, l'executiu va passar a portar tota la territorial catalana i va mantenir el seu bon nom en un sector ofegat pels tipus baixos i les crisis successives. L'ascens li arriba amb 55 anys i en un banc on serà el principal executiu que viu a terres catalanes. I al sector hi ha pocs dubtes amb ell: "D'aquí poc ningú no es recordarà d'Alcaraz", diu un destacat financer.