Jordi Mora: “La Mesa de Diàleg Social ha estat més informativa que de diàleg”

PalmaAmb la temporada turística en marxa, el president de PIMEM, Jordi Mora (Arenys de Mar, 1975), mira cap enrere i reconeix que ha estat molt complicat tirar endavant la Mesa de Diàleg Social amb el Govern, així com donar suport a mesures que han topat amb la incomprensió d’alguns sectors. Però, amb la mirada cap endavant, es mostra esperançat per la marxa de l’economia. 

Una vegada ha passat el pitjor moment de la pandèmia, com analitzau el paper de la Mesa de Diàleg Social? 

— Ha servit per donar el vistiplau a les decisions del Govern, però ha estat molt difícil influenciar en mesures que ja s’havien pres. Ens hem reunit unes 37 vegades, que són moltíssimes, amb temes com les restriccions, la desescalada o la prestació dels fixos discontinus. S’ha fet una bona feina, però en alguns casos ha estat molt difícil explicar-ho i donar suport a determinades restriccions, encara que hagi estat amb la boca petita. Hi ha hagut moments molt durs, sobretot durant l’estat d’alarma. 

Com es va plantejar la reobertura?

— L’estratègia era estar molt baixos de contagis tres o quatre mesos, amb la vida social molt limitada i restriccions en sectors molt sensibles. La temporada havia d’arrancar l’1 de juny, i en aquesta data estàvem molt ben posicionats. De fet, som a l’agost, tenim temporada i som la comunitat que funciona millor en aquest àmbit, tot i que és una muntanya russa d’incertesa. Depenem dels maleïts semàfors dels països emissors, que encara no contemplen la pressió hospitalària. És cert que estam molt millor que el 2020 i que la gran diferència és la vacuna. Però no estam a prop del 2019, malgrat que el Govern faci aquest discurs. Estam entre un 30% i un 60% per davall. Però venim d’un any molt dolent i es tracta de sobreviure.

Les decisions de la Mesa: es debatien o el Govern hi seia amb les feines fetes?

— La Mesa de Diàleg Social ha estat més informativa que de diàleg. En alguns casos, hem pogut avançar, però en reunions de treball fora. Només hi va haver una vegada que no hi vàrem donar suport, i va ser per un tema de restriccions a la restauració. Amb més negociació, les coses haurien estat millor. Vàrem intentar matisar, però és molt complicat perquè al final ni tan sols les conselleries decidien. Qui ho feia era Salut, que estava completament tancada durant el segon estat d’alarma per no rebre influències. Parlàvem amb les conselleries que no prenien decisions. Ha estat un context molt difícil, però ens n’hem sortit, i les patronals i els sindicats hem estat a l’altura de les circumstàncies. En el nostre cas, algunes sectorials no han estat gens d’acord amb les decisions i hi ha hagut pressions dins l’organització, també amb interessos polítics darrere. 

Com està a hores d’ara la salut de les petites i mitjanes empreses?

— És molt difícil de determinar. Serà molt difícil que sobrevisquin les que no han obert ara, perquè estaran un any i mig sense ingressos. Però encara no en tenim dades. En l’àmbit de l’allotjament, sí: el vacacional està obert gairebé al 100%, amb ocupacions que ronden el 95%. Funciona com un tir. Pel que fa als hotels, han obert entre el 80% i el 85%. Però no tenim xifres de l’oferta complementària. I hi ha empreses zombies que viuen gràcies als ERTO, però que en condicions normals ja haurien d’haver presentat concurs de creditors. No coneixem la magnitud de la tragèdia, però en tindrem una bona mesura després del primer trimestre del 2022. Segur que els jutjats mercantils tindran un col·lapse de concursos de creditors.

Com està gestionant el Govern els 855 milions d’euros d’ajudes estatals?

— S’estan gestionant de pressa si es compara amb altres comunitats. El que no ha acabat de funcionar són alguns requisits. Ens hauria agradat que hi haguessin participat entre 20.000 i 25.000 empreses, i finalment han estat 12.000, un 10% del teixit empresarial. Una condició era que les empreses havien de ser viables i per comprovar-ho es demanaven beneficis el 2019. Hi ha hagut comunitats que ho han corregit, perquè no basta mirar només el 2019 –un 33% de les empreses va tenir pèrdues i això no vol dir que no siguin viables. També calia estar al corrent de pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social. Moltes empreses també n’han quedat fora per això. El tema dels ajornaments no és senzill: la Seguretat Social permet un màxim de dos mesos i Hisenda posa el límit de 18.000 euros.

Hi ha preocupació perquè el canvi de model que han de propiciar els fons europeus finalment no hi arribi?

— Per començar, no volem que els fons europeus els gestionin només les grans empreses de l’Íbex i que les pime siguin només subcontractes. A Europa ho tenen clar. Però el govern de Sánchez no sap com fer-ho: plantegen projectes tractors, amb dues o tres grans empreses que arrosseguin centenars de pime. Nosaltres no volem ser arrossegats. A més, hi ha el tema de la morositat: les empreses de l’Íbex paguen en 173 dies les pime, quan la llei diu que han de ser 60. Ja hem demanat un règim sancionador i que no puguin accedir a fons europeus si no paguen en 60 dies.

També plantau cara amb la federació Conpymes a escala estatal.

— Sí. I demanarem formar part de la Mesa estatal de Diàleg Social. Amb els fons europeus s’han creat moltes expectatives i hi ha el risc que quedin en mans de molt pocs o que siguin majoritàriament per a gestió pública. Si volem que siguin un èxit, han de servir per a un canvi de model i han de ser gestionats pel teixit productiu, que a les Balears està format al 90% per pime i autònoms.

No deu ser fàcil lluitar contra un gegant com la CEOE.

— Ells ostenten la representació de l’activitat empresarial a tot Espanya. Només hi ha dues comunitats on les pime participen de manera real: les Balears i Catalunya. A Espanya hi ha una anomalia que no passa a Europa. La CEOE és una patronal vertical, que representa grans i petits. I no pots defensar el gran i el petit al mateix temps perquè hi ha interessos contraposats. 

Com es plantegen els propers mesos?

— Som relativament optimista. Tot i l’alta incidència, no s’han aplicat noves restriccions i no crec que n’apliquem més. Amb els 855 milions d’euros entrarà una liquiditat brutal a les empreses. A més, s’estan complint les previsions de l’informe turístic que vàrem presentar el maig, i la temporada va de menys a més. L’agost serà millor que el juliol i el setembre serà millor que l’agost.