José M. Vicens: “És l’hora de repensar el model”
president del cercle d’economia de mallorca
PalmaEl president entrant del Cercle d’Economia de Mallorca espera aprofundir en la línia de treball encetada els darrers mandats. José María Vicens Gómez, natural de Sóller i doctor en medicina, serà la persona que encapçali una junta directiva pluridisciplinària de vint-i-cinc membres que tindrà una mitjana d’edat més jove i, amb sis dones -més presència femenina que mai. Entre els membres de la directiva hi podem trobar economistes, arquitectes, advocats, empresaris, geògrafs, arquitectes, matemàtics, filòsofs i historiadors. El nou president del Cercle d’Economia de Mallorca va obtenir el millor expedient acadèmic de la seva promoció a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i és Cum Laude també per l’UAB pel seu treball pioner en un sistema expert d’ajut al diagnòstic mèdic basat en la intel·ligència artificial. José María Vicens també és expert en l’àmbit de la informàtica, la direcció i la planificació relacionades amb el món de la salut.
Com valorau la gestió de qui us ha precedit al càrrec?
El Cercle ara farà 25 anys que començà a rodar gràcies a persones que tenien la voluntat de treballar perquè la nostra economia revertís en el bé comú de totes les persones que viuen a les illes. He tingut el plaer de fer feina en primera línia amb els dos darrers presidents de l’entitat, Alexandre Forcades i Andreu Rotger. Amb Alexandre Forcades participàrem molt activament en la millora del finançament autonòmic acordat en la segona legislatura de Francesc Antich. En aquell moment férem que les Balears passassin de les darreres posicions en aquesta matèria a estar en posicions mitjanes. En aquests darrers quatre anys, amb Andreu Rotger, hem elaborat un pla estratègic basat en quatre punts: reforçar el nostre caràcter independent com a entitat, ser col·laboradors actius en la societat, treballar per revitalitzar el nostre model econòmic i ser oberts i propers amb la nostra societat. També en aquesta darrera etapa hem elaborat un document anomenat “Repensar Balears”, en què trobam tot un recull d’indicadors i dades molt detallats sobre la nostra economia.
Aquest document ben bé podria ser el diagnòstic de la nostra economia. Vós sou metge, serà durant el vostre mandat quan s’apliqui el tractament?
“Repensar Mallorca” conté alguns indicadors que ens preocupen, com ara l’excessiva estacionalitat, una oferta laboral de baixa qualificació, uns salaris per davall de la mitjana i una forta dependència del turisme. A les Balears actualment hi ha la sensació creixent que podem morir d’èxit. Les illes han patit durant molts d’anys la febre de l’or i la situació en què ens trobam ens obliga a repensar el model econòmic. La nostra responsabilitat és treballar al costat de la societat civil i amb les administracions perquè aquestes darreres puguin millorar els recursos econòmics de què disposam i els indicadors de desenvolupament, progrés i benestar. En aquest sentit, hem demanat audiència amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, per presentar-nos com a equip i intercanviar punts de vista sobre les qüestions que ens ocupen.
Imagín que entre les primeres expressions que sortiran en aquesta reunió hi ha Règim Especial per a les Balears i nou finançament...
Hi anam amb la intenció que en les nostres relacions amb el Govern puguem compartir molta més informació, més global i més polièdrica de la nostra economia, però evidentment n’haurem de parlar. Ja hem estat presents durant aquests darrers anys a la plataforma per la millora del finançament i també fent feina perquè el REB sigui una realitat. La insularitat és un fet que limita molt les nostres activitats econòmiques i la compensació per aquest fet no se’ns pot negar. Creim que hem fet la feina i que ara tot va per bon camí, ja veurem si el recent canvi de govern a Madrid ens acaba afavorint en aquest sentit, com sembla que pot ser.
E l finançament i el REB són qüestions sense resoldre a l’estat de les autonomies. El REB, en concret, pel fet de figurar a l’Estatut, és una llei constitucional que a dia d’avui han incomplert sistemàticament tots els governs que hi ha hagut a Madrid. Vist això, el Cercle d’Economia creu que és possible avançar cap a un major control dels nostres propis recursos dins l’actual marc autonòmic?
Nosaltres, al Cercle, tenim com a valor fer la feina amb rigor, amb paciència i marcant un camí amb respecte. No hem d’oblidar que les Illes Balears tenen un poder polític i econòmic petit dins el conjunt d’Espanya. Però a partir d’aquí, no renunciam a aconseguir fites que vagin en la línia de millorar els indicadors de desenvolupament, progrés i benestar dels illencs. Però el nostre punt de partida, evidentment, és la realitat actual i el marc en què ens trobam.
Quins factors creis que ens poden fer mirar el nostre futur econòmic amb més optimisme?
Sense dubte, el patrimoni natural i paisatgístic, el tenim, les hores de sol i un bon clima, hi són. Això hi és i haurem de saber com gestionar-ho perquè continuï funcionant. Parlant en termes de medicina, tenim un pacient estressat, no un malalt terminal.