Els jubilats, els únics que no han perdut riquesa durant la crisi

MadridLa crisi econòmica no ha afectat de la mateixa manera les butxaques de totes les llars espanyoles. Entre el 2008 i el 2014 les famílies van veure com la seva riquesa va caure un 37%. Però si ens fixem en qui n’ha perdut més al llarg d’aquest període la conclusió és clara: joves i pobres. La riquesa dels que tenen menys de 35 anys es va desplomar un 94%, mentre que la dels de més de 65 es va mantenir estable i, fins i tot, va repuntar els tres últims anys. Alhora, les llars amb les rendes més elevades també van patir menys i van poder recuperar-se entre el 2011 i el 2014. Tot això va provocar que les bretxes socials fossin cada vegada més àmplies i que el 2014 un 1% de la població acaparés un 20% de la riquesa, quan el 2011 aquest percentatge només era del 17%.

Així es desprèn de l’última Enquesta financera de les famílies publicada ahir pel Banc d’Espanya, una estadística feta a partir d’entrevistes a més de 6.000 famílies que recull dades cada tres anys. L’informe elabora un quadre complet de l’estat de les llars espanyoles perquè posa en relació el nivell de renda i riquesa de les famílies amb el seu endeutament i el valor dels seus actius. En aquest sentit, cal diferenciar la renda bruta (ingressos abans d’impostos i amortitzacions) del nivell de riquesa neta (que és la suma dels actius reals i els financers menys els deutes de cada unitat familiar). Segons aquestes xifres, la renda mitjana de les famílies es va reduir un 18% del 2008 al 2014 i la riquesa un 37%. En termes absoluts, això suposa que, de mitjana, les llars espanyoles han passat de tenir una renda de 27.700 euros anuals el 2008 a 22.700 euros el 2014.

En l’últim període (entre el 2011 i el 2014) la renda mitjana del conjunt de les famílies va caure un 9,1%. Però els de menys de 35 anys ho van patir més del doble, ja que van perdre un 22,5% de la seva renda, amb uns ingressos anuals de 20.900 euros el 2014. Tot al contrari del que va passar amb els més grans de 64, que l’augmentaven un 11%, fins als 22.100 euros. Si es té en compte la situació laboral, els assalariats van perdre un 8% de renda en aquests tres anys, mentre que els autònoms van perdre’n un 11,6%, igual que els aturats. Pel que fa al nivell de riquesa, es va reduir un 22% de mitjana, del 2011 al 2014. Com constata l’informe del Banc d’Espanya, les caigudes van ser “generalitzades, excepte per a les llars amb un cap de família d’entre 64 i 74 anys i les que tenen un nivell de renda més elevat”.

Però en plena crisi del sistema de pensions i amb l’alarma sonant per la seva imminent pèrdua de poder adquisitiu, ¿per què han sigut els jubilats els que han suportat millor la crisi? Doncs tal com va explicar el director general del servei d’estudis del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, les pensions van guanyar poder adquisitiu en un moment de caiguda de preus (es va passar de taxes d’inflació superiors al 3% el 2012 a valors negatius la segona meitat del 2014). I, a més, es produeix l’efecte substitució: els nous pensionistes que entren a substituir els anteriors sempre reben retribucions més elevades, ja que en el moment de jubilar-se cobraven salaris més alts que els pensionistes que reemplaçaven. Val a dir que tots dos factors estan ara en risc perquè la inflació repunta i la revalorització de les pensions ha quedat limitada pel que es coneix com a factor de sostenibilitat.

Més desigualtat

Una de les xifres més alarmants és la pèrdua de riquesa neta del 49% per a les llars que formen part del grup amb la renda més baixa. En canvi, les famílies amb més nivell de renda perden només un 15% en el global dels sis anys, i arriben a incrementar-la un 4,3% entre el 2011 i el 2014. El fet que s’hagi colpejat més durament els col·lectius més febles, doncs, ha enfortit aquells que ja partien d’una situació avantatjosa, cosa que explica que l’1% més ric de la població concentri el 20% de tota la riquesa; tres anys abans, la proporció era del 17%. Una tendència que no sembla aturar-se. Les xifres del Banc d’Espanya coincideixen amb l’últim informe de l’organització Oxfam Intermón del 2016, que analitza la creixent desigualtat a escala global assegurant que els vuit homes més rics del món tenen tanta riquesa com mitja humanitat. El mateix informe destaca que Espanya és el segon pa- ís on més creix la desigualtat: el 10% dels més rics concentren més d’un 56% de la riquesa global.

L’Íbex també guanya

Recuperant les dades del Banc d’Espanya, crida l’atenció, però, que el nivell de renda dels més rics no es recupera com ho fa la seva riquesa. El motiu és el tipus d’actius que tenen. El Banc d’Espanya posa de manifest que durant aquest període es va produir una baixada simultània del valor dels habitatges (que va caure un 20%) i una pujada dels valors financers (l’Íbex-35 va créixer un 20% entre el 2011 i el 2014). Com que la renda principal de les famílies amb menys poder adquisitiu és l’habitatge, són les que veuen més devaluat el seu nivell de riquesa. En canvi, com que el grup de famílies més riques compta amb uns actius més diversificats i amb un percentatge elevat d’actius financers i borsaris, se’n van veure beneficiats. Les famílies amb menys poder adquisitiu no compten amb actius financers més enllà dels comptes i dipòsits que serveixen per fer pagaments. Així doncs, mentre queien preus, salaris i valors d’actius tan importants com els immobiliaris, només es revaloritzaven els productes financers i, per tant, se’n beneficiaven els pocs que en tenien.