La justícia europea decideix aquest dimarts sobre l'IRPH, en què la banca espanyola es juga 4.000 M€

BarcelonaLa banca espanyola tornarà a estar pendent aquest dimarts d’una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’alt tribunal comunitari emetrà la sentència definitiva sobre si l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) és abusiu o no per als consumidors.

La decisió dels jutges no pinta bé per a les entitats, ja que, en el seu informe previ, l’advocat general de la UE ja es va pronunciar a favor de considerar que l’índex causava un perjudici als usuaris dels bancs. Concretament, l’advocat el va qualificar de “poc transparent”. Tot i que els jutges del TJUE no tenen cap obligació de seguir les indicacions dels dictàmens dels advocats generals, acaben coincidint en aproximadament un 80% dels casos.

La sentència serà la resposta del Tribunal amb seu a Luxemburg a la pregunta elevada a la justícia comunitària per un jutjat de Barcelona abans d’emetre una sentència sobre una demanda d’un client contra la seva entitat per una hipoteca amb IRPH. Aquesta pregunta va paralitzar la majoria de litigis judicials entre bancs i consumidors per aquest tema: molts jutges prefereixen deixar que es pronunciïn els magistrats europeus, ja que les decisions del TJUE marquen jurisprudència; és a dir, els tribunals nacionals estan obligats a seguir-les quan emetin les seves sentències.

Les entitats de consumidors que han demandat els bancs consideren que l’IRPH és un índex abusiu, perquè –a parer seu– les entitats bancàries el venien com un índex més estable que l’Euríbor –el més habitual per a préstecs a tipus variable–, quan en realitat era més car, per la qual cosa els clients pagaven més diners per la seva hipoteca. Quan pujaven els tipus, l’IRPH i l’Euríbor augmentaven a un ritme similar, però quan van començar a baixar l’IPRH ho feia a un ritme molt inferior. Segons l’associació d’usuaris de serveis financers Asufin, els clients amb hipoteques indexades amb l’IRPH han pagat de mitjana 25.000 euros més des de l’any 2004.

Per entitats, el Santander seria la més afectada per una sentència negativa per als interessos de la banca, ja que concentra el 20,8% del total de les demandes per IRPH, en part fruit de l’absorció del Banco Popular el 2017. En segon lloc, Bankinter acumula un 18,2% dels litigis, seguit de CaixaBank amb el 9,6%, el BBVA amb el 2,3% i el Banc Sabadell amb un 2% del total de casos judicials oberts, segons Asufin.

Compensacions milionàries

Si acaba donant la raó als usuaris, la decisió representarà un nou cop de la justícia europea a la banca espanyola. Després de perdre el cas per les clàusules terra, que el mateix TJUE va considerar abusives, els bancs han hagut de destinar 4.000 milions a indemnitzar els clients arran d’una sentència europea que va obrir la porta a centenars de milers de demandes judicials de clients que reclamen compensacions, moltes de les quals encara pendents de resoldre en jutjats de tot l’Estat. Si el TJUE es torna a pronunciar en contra del sector financer, es podria repetir la situació.

Segons el Banc d’Espanya, a Espanya hi ha aproximadament 750.000 hipoteques referenciades amb l’IRPH. Una de les qüestions principals és saber quin cost tindrien per als bancs unes hipotètiques compensacions a centenars de milers de clients si, finalment, la justícia europea troba que l’interès és abusiu. En un informe, el banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs ho va quantificar en una àmplia forquilla entre els 7.000 i els 44.000 milions d’euros, però altres analistes ho situen en xifres inferiors, d’uns 4.000 milions.