La justícia es nega a revelar quins jutges van participar en cursos pagats per Agbar

Nombrosos jutges van participar els anys 2012, 2013 i 2014 en cursos patrocinats per la Fundació Agbar. Aquests programes es van celebrar en unes quantes ciutats i incloïen el transport i l’allotjament dels magistrats en hotels de cinc estrelles, segons ha pogut acreditar l’ARA a través de peticions de transparència al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Entre la documentació lliurada per l’òrgan rector dels jutges hi ha el contingut dels programes, els ponents que hi parlaven i els llocs on es viatjava, per exemple. Però el CGPJ s’ha negat a lliurar la informació més valuosa: quins són exactament els jutges que van ser convidats a participar com a públic en aquests cursos. Consultada per aquest diari, una portaveu d’Agbar tampoc va voler aclarir-ho ni fer cap declaració.

L’interès per aquesta informació està en el fet que, l’any 2019, el Tribunal Suprem va dictar una sentència inesperada: donava la raó a Agbar i assegurava que l’adjudicació sense concurs de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona era plenament vàlida. La sentència en tombava una d’anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia anul·lat la concessió a Agbar perquè considerava que l’absència de concurs públic no estava justificada. La decisió del Suprem "també va sorprendre dins d’Agbar", on el cas "es donava per perdut", segons fonts pròximes a la companyia. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que volia que la gestió de l’aigua tornés a mans públiques argumentant que l’adjudicació estava mal feta, va insinuar aleshores que Agbar havia pogut influir en la sentència a través d’aquests cursos de formació que va pagar als jutges.

La documentació mostra que almenys un dels jutges que va escriure les sentències del cas Agbar, Rafael Fernández Valverde, va anar a Gran Canària com a moderador d’un dels cursos, com es pot comprovar al programa de les sessions.

Trobades a Barcelona, Granada i Gran Canària

Els cursos, efectivament, es van fer, com ho demostra el conveni que van signar la Fundació Agbar i el CGPJ el desembre del 2011. El motiu del conveni: formar els jutges en "dret de l’aigua". El primer es va fer el juny del 2012 a Barcelona. Va durar un dia i mig (28 i 29 de juny), hi van participar divuit jutges i a la documentació no s’especifica on es van allotjar. A la sessió inaugural hi van participar el president d’Agbar, Àngel Simón, el president de La Caixa, Isidre Fainé, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Va ser el mateix Trias qui va decidir, pocs mesos després (el novembre del 2012) , donar la concessió a Agbar sense concurs. 

Un any després, el 8, 9 i 10 de maig del 2013, es va produir una segona trobada, en aquest cas a Granada i amb allotjament a l’hotel NH Victoria, de quatre estrelles. Com a participants hi havia dinou jutges, els noms dels quals no se saben. El contingut era molt tècnic i de ponents hi havia també jutges del Tribunal Suprem (Segundo Menéndez Pérez). Alguns dels ponents dels cursos hi repetien sempre, com Dimitry Teodoro Berberoff (magistrat del TSJC), Santiago Miláns del Bosch (aleshores soci del bufet Cuatrecasas i magistrat en excedència) i Félix Azón i Ramon Camp (vocals del CGPJ).

El tercer curs es va celebrar el 4, 5 i 6 de juny del 2014 a Las Palmas de Gran Canaria amb allotjament a l’hotel Meliá Tamarindos, un hotel de cinc estrelles amb grans piscines i davant la platja. Aquest va ser també el curs amb més assistents: vint-i-cinc. Segurament el detall més cridaner és que, com s’ha esmentat abans, un dels que hi va intervenir com a moderador d’una sessió va ser el jutge Rafael Fernández Valverde. Aquest mateix magistrat va ser qui va escriure una de les quatre sentències que van donar la raó a Agbar el 2019 (en concret, la sentència número 1.612/2019) i amb les quals es va canviar la decisió prèvia del TSJC.

A banda, a les jornades de Gran Canària també hi va parlar Miguel Ángel Gimeno, llavors president del TSJC i que dos anys després seria nomenat director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Finalment, el 2015 es va fer una "estada a l’empresa", en la qual quinze jutges es van reunir tres dies amb directius d’Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, exactament la mateixa companyia que seria objecte de la sentència del Suprem quatre anys més tard. Aquesta trobada va incloure visites privades al MNAC, allotjament a l’hotel Barcelona Center (quatre estrelles) i dinars en restaurants com el Follia, de Sant Joan Despí.

Consulta aquí els programes dels cursos que Agbar va celebrar amb jutges.

Arguments del CGPJ

Tot i que els ponents són públics, l’òrgan de govern dels magistrats no ha volgut revelar quins van participar com a assistents en aquests cursos amb despeses pagades en diferents indrets d’Espanya. El CGPJ al·lega que aportar aquesta informació seria "excessiu" i vulneraria la intimitat dels jutges. La llei de transparència, sosté, no pot anar tan lluny. En concret, afirma que aportar aquestes dades "constitueix un tractament que no resulta adequat, pertinent ni necessari en relació amb la finalitat de transparència, de manera que ha de primar el dret de protecció de dades". I també que la participació en activitats de formació del CGPJ "no està subjecta a escrutini públic". L’ARA va presentar un recurs a aquesta decisió, però va ser denegada per silenci administratiu.

Ni el CGPJ ni Agbar han volgut respondre a l’ARA quan se’ls ha preguntat, reiteradament, quant van costar els cursos i si l’empresa en va assumir íntegrament la factura. Tot i així, persones que saben com es va negociar el conveni confirmen que el cost econòmic l’assumia la Fundació Agbar, mentre que el CGPJ s’encarregava d’aportar-hi els jutges i els coneixements tècnics. "No hi ha cap conxorxa, s’ha de suposar que la gent té una certa professionalitat i que saben discernir entre el que es pot fer i el que no", expliquen aquestes mateixes veus.

El cert és que els convenis entre el CGPJ i les empreses privades amb un cost econòmic són una cosa molt poc habitual. Tal com mostra el registre de l’òrgan dels jutges, entre el 1990 i el 2014 es van signar 170 convenis, però només tres van ser amb empreses privades: La Caixa (un el 2003 i un altre el 2005), Agbar (2011) i l’empresa alemanya Icon Institut, dedicada a la consultoria per al desenvolupament i la cooperació (any 2008). Normalment els convenis són amb governs autonòmics, locals o universitats.

El conveni d’Agbar es renovava anualment de manera automàtica tret que una de les dues parts decidís interrompre’l. Això és el que va passar l’octubre del 2015, quan l’aleshores directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa Conde (parella del famós jutge Pablo Llarena), va comunicar a Agbar la decisió de donar per tancat el conveni per sempre més sense donar-ne cap motiu, cosa que es va materialitzar l’1 de gener del 2016.