Les Kellys demanen tornar a fer feina com més aviat millor

“No faig feina des del 13 de març de l’any passat. Necessit treballar, fins i tot trob a faltar els clients”, explica Paqui, que és cambrera de pis des de fa més de quinze anys –i demana que no es publiqui el seu llinatge. “Esper que puguin obrir al juny; si no, serà un desastre”, afegeix. L’hotel del Port d’Alcúdia on feia feina fins que va escalar la pandèmia continua tancat. Tot i les ganes de tornar a la rutina, Paqui ho veu negre: “Amb la situació derivada de la pandèmia l’hotel tindrà menys doblers per contractar més Kellys; per tant, serem poques i treballarem més”. 

Antonina fa més de vint anys que fa feina en aquest sector. Assegura que els hotelers saben “que poden fer el que vulguin amb els contractes" i que "s’aprofiten de les treballadores" perquè n'hi ha moltes que cerquen feina. Ara fa mitja jornada en un hotel on té un un contracte per a dos mesos sense possibilitat de renovació. Quan s’acabi, no sap què farà. Fins i tot es planteja canviar de professió, reprendre el cicle formatiu de tècnic d’Emergències Sanitàries que havia deixat a mitges per sortir de la precarietat en què viu. Durant la pandèmia gairebé no ha treballat, ha intentat oferir-se per netejar a cases particulars, però no ha tingut sort: “La gent no vol ficar algú desconegut a casa en els temps que corren, tenen por de contagiar-se del virus”, explica. “No hauria imaginat mai arribar a aquesta situació econòmica tan extrema”, afegeix. A Antonina, que té un fill de catorze anys, se li va acabar l’atur i fins que no va aconseguir una ajuda es va passar dos mesos sense ingressos. Va acabar havent d'anar a alimentar-se al menjador social Tardor.

“Després d’aquesta pandèmia haurem d’anar totes al psicòleg, és un any molt delicat”, explica Paqui, que posa de manifest les seqüeles mentals que suposa no treballar durant mesos. Això, deixant de banda les conseqüències físiques derivades de la professió, de les quals es queixen des de fa anys, però que ara han quedat en un segon terme. "Més d'una preferiria estar cansada de treballar i no cansada de pensar com pagar els seus rebuts", afirma Shirley Silles, que fa desset anys que és cambrera de pis. Originària de Bolívia, en fa 28 que viu a l'illa, i ja suma molts mesos sense treballar. Ara està pendent de rebre una ajuda econòmica, i explica, que moltes de les seves companyes no accedeixen a prestacions perquè no tenen facilitat per accedir a Internet.

Futur laboral incert 

Si hi ha una paraula que defineix la situació laboral del sector turístic és 'incertesa'. Així ho entén la secretària general de CCOO Restauració i Comerç, Sílvia Montejano. “Ara mateix no sabem ni quan començarà la temporada, ni quin volum de turistes visitarà les Illes, ni fins quan s’allargarà”, explica. Segons Montejano, els hotelers no poden agafar de referència el nombre de reserves per a la temporada que ve per contractar cambreres de pis, perquè aquesta xifra no és fiable. “Les reserves es van modificant constantment i es poden anul·lar en el darrer moment. A més, algunes es varen fer fa un any i es varen prorrogar a aquest, però no és segur que els clients vinguin”, diu.

Sílvia Montejano recorda que cal tenir en compte que moltes cambreres de pis estan sense treballar des del novembre del 2019, quan va finalitzar la darrera temporada turística prepandèmica. Llavors ningú no s'imaginava que acabarien quedant sense la possibilitat de fer feina durant més d'un any. La sindicalista destaca que la situació afecta de manera diferent els treballadors fixos discontinus i els eventuals, els més perjudicats, perquè no tenen garanties de tornar a ser contractats.

Per a la presidenta de Kellys Unión Balear, Sara del Mar García, els treballadors eventuals són els que ho passaran més malament. “Un fix discontinu comença a fer feina –en una temporada normal– a final de maig, i fins al juny no comença la temporada alta, que és quan s’incorporen a treballar els eventuals, però aquest any molts hotels no necessitaran tota la plantilla, així que deixaran a l’estacada molts treballadors temporals”, explica la presidenta de l’entitat. És el cas d'una altra netejadora, qui demana que no es publiqui el seu nom, que abans del covid-19 feia feina a hotels i grans superfícies. Ja preveu que aquest estiu tampoc no podrà trebllar: “No crec que la cadena hotelera per la qual feia feina necessiti els meus serveis perquè no obrirà tots els hotels de Mallorca”. Ara mateix, la seva situació econòmica és molt precària, viu d’una ajuda de 240 euros mensuals i fa servir els estalvis per sobreviure.