L’administració Trump està jugant amb foc a la borsa

L’administració Trump ha mostrat una actitud sorprenentment despreocupada davant la caiguda de les borses. “Us puc dir que les correccions són sanes i normals”, afirmava Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, el 16 de març en la darrera mostra d’indiferència del seu govern. El petit sotrac en la llarga pujada de la borsa nord-americana —l’índex S&P 500 ha baixat un 8% respecte al seu màxim històric de febrer— pot haver estat provocat per l’entusiasme de Donald Trump pels aranzels, però s’ha vist agreujat per la percepció que el nou executiu no sembla gaire preocupat per la situació i, per tant, podria continuar aplicant polítiques perjudicials per a l'economia.

L’equip de Trump està jugant amb foc. A mesura que els mercats s'han disparat i les tecnologies han facilitat molt la inversió, molts nord-americans s’han llançat a comprar accions. A finals de l’any passat, les llars i les entitats sense ànim de lucre dels EUA acumulaven 38 bilions de dòlars en accions de companyies cotitzades. El valor d’aquestes inversions ha crescut, i ha augmentat un 128% en només sis anys. En total, aquestes participacions representen avui dia 1,7 vegades la renda disponible de les llars nord-americanes, una proporció que duplica la mitjana històrica i que s’acosta al màxim registrat des del 1947. Una davallada prolongada de la borsa tindria conseqüències profundes tant a escala econòmica com política.

Trump incendia el món amb la seva guerra aranzelària

Una espiral preocupant

El perill més gran és una espiral de retroalimentació negativa entre els mercats i l’economia. Segons una enquesta de la Universitat de Michigan, durant la primera quinzena de març la confiança dels consumidors nord-americans va caure fins al nivell més baix dels últims dos anys i mig. Això està pressionant encara més els preus de les accions. Al mateix temps, mitjançant l’anomenat “efecte riquesa”, la caiguda del valor de les accions redueix el patrimoni de les llars i, per tant, la seva capacitat de despesa. El 2019, Gabriel Chodorow-Reich (de la Universitat de Harvard), Alp Simsek (aleshores al MIT) i Plamen Nenov (de l'escola de negocis BI de Noruega) van estimar que cada dòlar addicional de riquesa incrementa la despesa de les llars en poc més de tres cèntims. L’empresa de serveis financers Visa suggereix que aquest efecte s’ha intensificat molt en els últims anys. Fent suposicions diferents, arriba a la sorprenent xifra de 24 cèntims per dòlar.

Fins i tot fent servir l’estimació més conservadora, la caiguda de 4,5 bilions de dòlars en el valor de la borsa des del darrer pic de l’S&P podria traduir-se en milers de milions de dòlars menys en despesa dels consumidors aquest any. A diferència de l’habitatge, que continua sent el principal actiu patrimonial de les llars nord-americanes, el valor de les accions pot seguir-se gairebé minut a minut, i aquest seguiment constant repercuteix directament en l’estat d’ànim i en els hàbits de consum. Més de 25 milions d’americans tenen ara comptes a Robinhood, una de les aplicacions més populars de compravenda d’accions.

Un risc assumit per molts

Alguns inversors agosarats estan especialment exposats, després d’haver-se endeutat massa quan el mercat pujava. L'intermediari borsari Interactive Brokers ha assenyalat diverses vegades l’augment de popularitat dels préstecs amb garantia de valors, que els inversors fan servir per comprar accions. A finals de l’any passat, els seus clients havien demanat 54.000 milions de dòlars per a aquestes operacions, gairebé un terç més que l’any anterior. “Les seves posicions han estat més arriscades, no només per operar amb préstecs, sinó també per adoptar estratègies molt agressives amb productes derivats”, diu el director executiu de la firma, Milan Galik.

Però no només importa l’exposició global dels nord-americans a la borsa. L’escenari polític dividit ha provocat un canvi en qui pateix més les caigudes i com reaccionen els inversors. L'assessor financer de Connecticut David Zavarelli explica que els seus clients més propers al Partit Demòcrata es mostren més amoïnats per la situació que no pas els més propers al Partit Republicà. “És el primer cop en els meus 18 anys de professió que veig això”, diu. “La reacció dels clients no depèn tant del risc que assumeixen com de qui van votar a les últimes eleccions”, afegeix Brian Schmehil, de l’empresa de gestió patrimonial The Mather Group. Aquestes anècdotes es reflecteixen en les dades de confiança del consumidor, que no només són més baixes de mitjana, sinó que mostren una divisió ideològica més marcada que mai.

Els canvis en els patrons de vot també alteren qui en pateix més les conseqüències. Actualment, els nord-americans que guanyen menys de 50.000 dòlars anuals tendeixen més a votar republicà que demòcrata. Mentrestant, els votants amb més estudis i de perfil professional han anat decantant-se cap al Partit Demòcrata. La riquesa borsària als EUA es concentra entre els més rics: el 20% més ben situat té el 87% del valor de les accions i fons d’inversió, en comparació amb el 57% de la riquesa immobiliària. Fa una o dues dècades, una caiguda de la borsa hauria perjudicat sobretot els republicans. Avui dia, afecta més els demòcrates.

Això pot ajudar a entendre l’actitud despreocupada de l’administració Trump. Un electorat de base amb menys recursos està menys exposat a les caigudes borsàries i potser està disposat a assumir-les com un preu a pagar, per exemple, a canvi d’un renaixement industrial que Trump promet gràcies als seus aranzels. El problema és que si es molesta els americans més rics, les conseqüències poden ser importants, fins i tot si políticament no són tan greus. Des de finals del 2019, el consum del 20% més ric dels nord-americans ha augmentat més d’un 50%, en comparació amb el 20% d’increment del conjunt de la població. De fet, durant l’últim any aquest segment ha estat responsable de gairebé tot el creixement del consum. Si la pròxima vegada que mirin Robinhood veuen números vermells, tot el país —republicans inclosos— podria endur-se una bona patacada.

Per què la borsa és més important als EUA que a Europa?