L’alt preu de l’habitatge dona més oportunitats laborals als joves

Palma“Vaig entrar a la recepció i vaig demanar on podia enviar el meu currículum. Vaig enviar el correu un dijous i l’endemà ja estava fent l’entrevista. Em contractaren tot d’una”, explica Martina Balestra, una jove de 17 anys que s’ha estrenat aquest estiu en un hotel del passeig Marítim de Palma. És una dels més de 16.000 menors de 20 anys que aquest mes d’agost estaven donats d’alta a les Balears, la xifra més elevada de la història per a aquest segment de població.

Sempre hi ha una primera vegada. I en el món laboral balear, cada cop arriba més aviat. Entre el 2015 i el 2022, el nombre d’illencs menors de 20 anys contractats a l’estiu s’ha duplicat i ha passat, en el cas de l’agost, de menys de 8.000 persones als prop de 16.000 joves que varen estar d’alta a la Seguretat Social enguany. Són dades de la franja d’edat d’entre 16 i 19 anys, i la tendència es repeteix entre els joves del grup següent, els que tenen entre 20 i 24 anys. En aquest cas, la diferència percentual no és tan gran, però és prou significativa. Dels més de 36.000 joves amb feina a l’agost del 2015, s’ha passat a més de 44.000 el mateix mes d’enguany.

Què explica aquest canvi? No hi ha una resposta única, però totes permeten radiografiar el model econòmic balear i els seus problemes i fortaleses actuals. “A principis de temporada vàrem tenir problemes per completar les plantilles, no és cap secret. Per diferents motius: des de gent que ha aprofitat la pandèmia per deixar el sector turístic fins a altres treballadors que són peninsulars i, quan han volgut tornar al pis que llogaven abans del covid, s’han trobat que el preu s’havia disparat”, explica un alt càrrec d’una gran companyia hotelera, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. El 2021 l’activitat turística va ser alta, però no del 100% i, per tant, la crida de les empreses no va ser tan completa com la d’enguany, amb una demanda idèntica i en alguns casos superior a la del 2019.

No és ni prop fer-hi l’únic motiu pel qual els més joves comencen a ocupar aquests llocs de feina. “Hi ha més gent que mai fent feina i, per tant, també és normal que hi hagi més joves. Nosaltres no hem observat cap canvi significatiu pel que fa a l’arribada de gent de fora de les Balears per fer la temporada i, per tant, no neg que n’hi pugui haver algun cas puntual, però el volum de gent que ha arribat d’altres indrets per aquest estiu ha estat similar al de 2019, que ja va ser molt significatiu”, assegura Llorenç Pou, director general de Treball. Pou considera que, més que substituir ningú, els més joves han pogut aprofitar l’enorme quantitat de llocs de feina que ha generat enguany el sector serveis durant els mesos d’estiu.

Canvis d’ofici

Del que no hi ha dubte és de la capacitat de generar ocupació que té el turisme i que enguany ha estat especialment significativa, perquè l’efecte sortida de pandèmia va provocar una allau de reserves a principi de temporada. “Hi havia por de no poder oferir el servei contractat pels turistes, perquè algunes empreses es trobaren amb gent que ha canviat d’ofici. Hem de recordar que l’hostaleria i la restauració són feines dures. Això ha estat una oportunitat per als més joves, és cert. I també un bon negoci per als empresaris, que vulguis o no pagam un poquet menys a un no experimentat”, afirma Yolanda Calvo, secretària de formació i ocupació de CCOO. On hi ha consens és a l’hora de posar en valor la millora de les condicions laborals. “La tasca del Govern dels darrers anys i algunes modificacions legislatives han dibuixat un escenari on la gent que accedeix a un lloc de feina té unes millors condicions, i, en el cas de l’hostaleria, es fan contractes fixos i hi ha estabilitat”, admet Ana Landero, d’UGT. El sindicat també ha detectat casos d’alguns peninsulars que han decidit renunciar a feines a les Balears a causa del preu de l’habitatge. “En un context de millors condicions, amb més estabilitat, el preu desbaratat d’un lloguer fa que alguns hagin decidit no venir. És normal, perquè els salaris no cobreixen el cost de viure a l’Arxipèlag. Alguns hotelers han posat habitacions a disposició dels treballadors per mitigar aquest efecte, però no sempre ha estat possible”, confirma.

Joan Vich, de 30 anys, s’ha incorporat a una cuina d’hotel aquesta temporada i explica que amb la pandèmia va quedar sense feina. “Encadenava contractes en empreses diferents i em varen deixar de telefonar. Ara he fet una temporada completa i som fix discontinu, i a l’empresa estan molt satisfets amb mi. Estic molt content, perquè a la meva edat no tenir feina et destrossa psicològicament. Et sents un inútil. Ara bé, per desgràcia compartesc pis i no veig possible que això canviï de moment. Els preus són inassumibles”, sentencia. Julia Martín també forma part del grup de joves que ja fa anys que treballen en el sector turístic, en el seu cas en un hotel rural d’Eivissa. Té 32 anys i admet que en general no ha tingut problemes per tenir feina. “Llevat de l’ensurt de la pandèmia, pens que a totes les illes és igual. Si ets feiner, no tens problemes. Ara bé, jo fa 13 anys que estic contractada i ni se m’ocorre pensar a tenir casa meva. Joves d’altres llocs venen a fer feina aquí perquè, per poca experiència que tenguis, hi ha més opcions”.

A les Illes, els joves opten a feines més aviat que ningú, però, en canvi, independitzar-se obliga a fer l’esforç més gran de l’Estat. Aquesta història es repeteix una vegada i una altra. “Visc amb els meus pares. El que m’impedeix independitzar-me és la situació laboral. M’estan fent contractes que són inestables, d’un lloc a l’altre, i no m’ho puc permetre”, diu Pablo Villena, de 24 anys i graduat en Periodisme. Va acabar un màster el gener d’enguany, va començar a cercar feina a Mallorca, però no va trobar-ne cap fins al juny, quan començà la temporada d’estiu a les Illes. “La prioritat era fer feina del meu àmbit. Ho vaig intentar després d’haver pagat molts de doblers per estar ben format, però ni així vaig trobar cap oportunitat”, conta. “A l’estiu el que vaig trobar va ser una feina com a dependent en una botiga de regals i souvenirs a l’Arenal”, continua. Al cap d’un mes de fer feina, el varen treure. L’argument de l’empresa va ser que no havia passat el període de prova. Seguidament, l’empresa contractà una altra persona per suplir el seu lloc. “Estic frustrat laboralment i veig que no he trobat el meu camí encara. És una situació que vivim molts joves que tenim estudis”, conclou. Feina, n’hi ha. D’allò que s’ha estudiat, en una economia de serveis, no és fàcil. Habitatge, amb els preus que posa un mercat immobiliari orientat als europeus, ciència-ficció.