L’aposta encara incerta per l’hidrogen verd

Barcelona“En la descarbonització, l’hidrogen té un paper important a desenvolupar”. Així s’expressava la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista recent amb l’ARA. Cert, hi ha moltes esperances en l’hidrogen verd per a la descarbonització de l’economia, però no deixa de ser un factor més, no la solució global, coincideixen els experts. Tot i això, hi ha grans projectes per desenvolupar aquest sector. Per al govern espanyol, és un sector tan important que en el pla de recuperació, transformació i resiliència (PERTE) de les energies renovables hi reserva 1.555 milions d’euros d’inversió pública, que haurien de mobilitzar uns altres 2.800 milions d’inversió privada.

Per a la ministra, l’hidrogen serà “la següent revolució energètica”, malgrat que admet que el seu paper es limitarà només a alguns sectors: “Ens facilitarà la descarbonització d’alguns processos industrials que, si no, continuarien necessitant gas natural”.

Com es produeix?

Caldrà un gran desplegament de renovables per generar hidrogen

La tecnologia per obtenir hidrogen verd a través de l’electròlisi és prou madura, recorda Albert Mitjà, coordinador del grup d’hidrogen del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. Per obtenir hidrogen verd cal dur a terme un procés d’electròlisi en el qual una molècula d’aigua (H O) se separa i, d’una banda, queda l’hidrogen i, de l’altra, l’oxigen. Perquè aquest hidrogen sigui verd, l’energia utilitzada en el procés de l’electròlisi ha de ser renovable, bàsicament eòlica i fotovoltaica.

Aquest és el gran hàndicap que té l’hidrogen verd. Per obtenir-lo, cal un gran desplegament d’energies renovables. “A Catalunya no tenim prou desplegament de renovables”, apunta Joan Puertas, vicepresident de la comissió d’energia d’Enginyers Industrials de Catalunya. Els seus números ho diuen tot: a Catalunya necessitaríem 120 GW de renovables per cobrir tota la demanda elèctrica i produir hidrogen verd, i actualment només hi ha instal·lats 2 GW. Per això, aquest expert aposta més pel que denomina hidrogen no emissor, és a dir, l’hidrogen obtingut amb tecnologies que no emeten CO a l’atmosfera, com serien l’energia nuclear (se’n diu hidrogen rosa) o, fins hi tot, els cicles combinats però amb tecnologia per capturar el CO.

Quins són els avantatges?

L’hidrogen pot donar seguretat de subministrament d’energia

L’hidrogen no és només una font d’energia, també es considera un vector energètic, és a dir, una manera d’emmagatzemar i transportar l’energia. Així, pot contribuir a solucionar un dels grans problemes de les renovables: l’energia no es pot emmagatzemar i, per tant, si no bufa el vent o no hi ha sol, calen altres fonts d’energia.

L’hidrogen pot complir un paper com a magatzem d’energia, però encara hi ha alguns problemes tecnològics que posen en dubte la seva rendibilitat per a aquest ús.

Problemes a resoldre

L’emmagatzematge i el transport necessiten solucions

Si la tecnologia per produir hidrogen està resolta, encara falten solucions per emmagatzemar-lo i transportar-lo. L’hidrogen és la partícula més lleugera de l’Univers. Per tant, emmagatzemar aquest element en estat gasós requereix de grans dipòsits. Hi ha l’opció de liquar l’hidrogen, com es fa amb el gas natural, però la temperatura per liquar l’hidrogen és molt baixa. El gas natural es liqua a 170 graus negatius, l’hidrogen a 250 (molt a prop del zero absolut). Això significa que per liquar l’hidrogen es necessita molta energia per passar a estat líquid: per liquar un quilo de gas calen 11 kWh; per a un quilo d’hidrogen puja a 33 kWh, recorda Mitjà. Això significa una important pèrdua d’eficiència. La dificultat de liqüefacció de l’hidrogen també en dificulta el transport. La solució actual més utilitzada és el blending : barrejar hidrogen (20%) amb gas natural (80%). “Insertar hidrogen a la xarxa de gas natural per a qualsevol ús és utilitzar-lo, en última instància, per a aplicacions com les calderes dels habitatges, on no és l’opció més eficient possible d’electrificació i, per tant, es tracta d’una despesa innecessària d’energia primària”, explica en un ampli estudi Marcos Rupérez, col·laborador d’OBS Business School.

Albert Mitjà, malgrat tots aquests dubtes que planteja l’hidrogen d’origen renovable, es mostra optimista: “Sí que és veritat que encara hi ha problemes, però són reptes tecnològics assumibles”, conclou.