Energia

Iberdrola, absolta de manipular el preu de la llum l'any 2013

L'Audiència Nacional tampoc veu delicte en els quatre directius de la companyia acusats

El judici contra Iberdrola Generació ha començat aquest dimarts a l'Audiència Nacional.
10/01/2024
3 min

MadridL'Audiència Nacional ha absolt Iberdrola Generació, filial d'Iberdrola, i quatre dels seus directius acusats de manipular el mercat elèctric l'any 2013 per tal de disparar el preu de la llum i obtenir així més beneficis. En la sentència feta pública aquest dimecres, el magistrat José Manuel Fernández-Prieto, responsable del jutjat central penal, apunta que "resulta francament complicat apreciar l'existència d'un delicte per un fet que no estava prohibit i, per tant, que estava legalment permès".

En concret, Fernández-Prieto fa referència al fet que durant el període en què suposadament Iberdrola hauria manipulat el mercat, entre el 30 de novembre i el 23 de desembre de l'any 2013, no es va assolir el preu màxim al qual es podia oferir l'energia (aleshores 180 euros el megawatt/hora). Fruit d'això, el magistrat considera que no queden acreditats els delictes contra el mercat i els consumidors que se'ls atribuïen. La Fiscalia Anticorrupció, una de les parts que fa d'acusació, sol·licitava una multa de gairebé 85 milions d'euros per a Iberdrola Generació i penes de presó de dos anys per a aquests quatre directius.

En la seva resolució, el jutge analitza les proves exposades pels pèrits de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que conclouen que altres companyies energètiques també van oferir durant aquelles dates energia hidroelèctrica per sobre dels 80 euros i que, a diferència d'Iberdrola, es considera que no van cometre cap delicte. Cal recordar que en la interlocutòria del cas es detallava que per aconseguir "un preu més alt al mercat elèctric", Iberdrola Generació va manipular a l'alça el preu al qual oferia l'energia de les centrals hidràuliques del Duero, el Sil i el Tajo propietat de l'elèctrica entre el novembre i el desembre del 2013. Un fet que en l'inici del judici els acusats van negar.

A més, el magistrat incideix en el fet que les conclusions dels tècnics de la CNMC es realitzen "sobre la base d'un procediment poc clar, que manifesten no haver utilitzat abans d'aquests fets, ni posteriorment a aquests". "Es revela, en conseqüència, com un sistema ad hoc creat exclusivament per a aquest cas en concret", subratlla la resolució. Fernández-Prieto explica també que ha quedat "plenament provat" que Iberdrola va posar a disposició del mercat tota l'energia hidroelèctrica de la qual disposava.

Sobre si Iberdrola va actuar amb la intenció de desproveir el mercat, de forçar una alteració dels preus, o de perjudicar greument els consumidors com a forma de "represàlia" contra el govern espanyol de Mariano Rajoy per retirar dels pressupostos de l'Estat del 2014 una partida de 3.600 milions d'euros que anava destinada a pal·liar el dèficit elèctric de les companyies elèctriques l'any 2013, el magistrat recorda que "no hi ha proves que ho acreditin".

Què va passar el 2013?

Entre el 30 de novembre i el 23 de desembre, el preu final de la llum es va arribar a disparar tant que el govern espanyol es va veure obligat a suspendre la subhasta elèctrica Cesur i, posteriorment, a reformular tot el sistema de fixació de preus tal com el coneixem avui. A la subhasta del 19 de desembre del 2013 el preu de la llum va arribar a pujar un 25%, cosa que hauria suposat un increment de la tarifa als consumidors de quasi l’11%. Aquell fet es va conèixer com a tarifazo.

La primera a fer saltar les alarmes va ser la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que després d'una investigació va concloure que Iberdrola va ser l’única responsable d’aquesta pujada del preu de l’electricitat. Competència li va imposar a Ibedrola una sanció de 25 milions d'euros. El 2017 va ser la Fiscalia Anticorrupció qui va presentar la denúncia que ara està jutjant l'Audiència Nacional.

stats