L’avarca menorquina: 30 euros a l’illa, 90 dòlars als Estats Units

MaóPopular entre el calçat tradicional més popular, la venda d’avarques menorquines continua a l’alça després de la davallada generalitzada provocada per la covid-19. Segons dades facilitades per l’Associació de fabricants de calçat de Menorca, l’any 2022 es va tancar amb un augment de vendes del 12,8% respecte del 2021, la qual cosa representa un total de 495.281 parells i una facturació anual de 9,4 milions d’euros.

D’aquestes xifres de fabricació d’avarques a Menorca, el turisme que visita l’illa n’adquireix el 35%, mentre que a l’exportació s’hi destina gairebé el 40% del total. El Regne Unit (24%), els Estats Units (20%), així com Austràlia i Nova Zelanda (20%) i la República Dominicana (8%) són els països que més avarques importen. Ara bé, els costos de transport i el pagament d’aranzels són els motius que donen els fabricants per explicar que, si el preu d’un parell d’avarques a Menorca està entre els 30 i els 45 euros, depenent del model, als Estats Units o a Austràlia sovint tripliquen el preu, amb una mitjana de 90 dòlars el parell, encara que se’n troben models clàssics fabricats a Menorca que superen els 110 dòlars.

Tot i la línia ascendent dels dos darrers exercicis, allò cert és que la venda d’avarques autèntiques menorquines es troba encara molt per sota de les xifres prepandèmiques, ja que el 2019 se’n varen fabricar 603.000 parells. Va ser un any de marcat descens, ja que s’hi arribava després d’un trienni d’augment notable: el 2016 es varen vendre 650.000 parells d’avarques, amb un volum de facturació de més de 10 milions d’euros; el 2017 s’arribà als 716.320 parells venuts, amb uns 11,8 milions de facturació; i el sostre de vendes va ser l’any 2018 amb 740.306 parells. En el capítol d’exportacions, la progressió és similar: el 2016 es varen facturar 5 milions d’euros; 5,6 milions el 2017 i el 2018; i el 2022, uns 3,7 milions.

La lluita per l’originalitat

Tot i que el terme avarca no és exclusiu de Menorca i que té l’origen a l’imperi romà, la seva arribada a l’illa es vincula a la corona catalanoaragonesa, la qual, mitjançant la conquesta en el segle XIII, va inspirar els pagesos del centre de l’illa per crear un calçat flexible i resistent que permetés treballar la terra amb els peus protegits de pedres i rostolls. Varen ser ells, els pagesos, els que inicialment es feien les pròpies avarques, asseguts davant el foc. La matèria primera inicial era el cuir dels animals (vaques i porcs) de les seves finques. Amb l’arribada de les rodes de goma es canvià el cuir pel pneumàtic que caracteritza les soles.

La comoditat i la resistència de les avarques va atreure l’interès de la burgesia, però no les consideraven boniques, fins que l’any 1955 els amos de Pregonda varen encarregar-ne un model més refinat per caminar entre les roques de la platja. A partir d’aquí, el principal client de l’avarca va deixar de ser el pagès i ho ha estat el turista, amb un èxit tal que, des del 1965, va haver-hi diferents intents per patentar-la. Això, fins que el 2010 es va crear un reglament oficial de la marca de garantia Avarca de Menorca, que en cedeix l’ús comercial a les empreses de l’illa.

Des de l’Associació de fabricants de calçat de Menorca sempre s’ha defensat que un producte tan arrelat a la cultura local hauria de ser preservat, defensat i promocionat. Per això, Bosco Moll, que juntament amb Miguel Pascual és el propietari de MIBO –empresa del Migjorn que té una quota del mercat de l’avarca menorquina superior al 40%–, reclama més contundència per combatre la competència deslleial: “Les imitacions que veim al carrer i que empren la tipografia de Menorca, malgrat que realment estan fabricades en altres territoris, desprestigien la feina que feim a l’illa, ja que estan molt mal fetes”. En tot cas, els de MIBO valoren positivament les dades del 2022. Moll destaca l’esforç per adaptar-se als nous dissenys que exigeix el mercat. “Estam en constant moviment, escoltant sobretot la gent i actualitzant materials. Tenim l’avarca clàssica amb sola de pneumàtic de moto, però també s’empra el reciclatge de sabates velles o suro”, diu.

A ells, com a la resta de fabricants, l’encariment del transport els resta competitivitat i és un problema especialment greu per als menorquins. “La doble insularitat ens colpeja d’una manera brutal. Estam en desavantatge respecte d’un fabricant del llevant espanyol, perquè primer hem de dur el material a l’illa, elaborar el producte i tornar a enviar-lo”, adverteix Bosco Moll, que amb el col·lectiu de fabricants menorquins de calçat traslladarà aquesta preocupació als pròxims governants i els demanarà suport.

No només de l’avarca viu Menorca

La trentena d’empreses que integren l’Associació de fabricants de calçat de Menorca, entre els quals s’inclouen els fabricants d’avarques, l’any 2022 va incrementar la facturació un 25% en comparació amb el 2021, fet que, traduït en xifres, significa que s’ha passat de 48,3 milions d’euros a 60,4 en només un any. L’augment de facturació és ben rebut per part de l’associació, tot i que es recorda que el marge de benefici no ha estat correlatiu, a causa també de l’increment dels costos de transport, que en només un exercici s’han disparat un 34% –la despesa va ser d’1,8 milions el 2021 i de 2,4 milions el 2022. Per la seva banda, l’exportació de calçat ha crescut un 11,7%, ja que ha passat de 22,7 milions d’euros a 25,3 en volum de negoci en els dos darrers anys. A Menorca l’any passat es varen fabricar 512.462 parells de sabates (+7,5%), 495.281 parells d’avarques (+12,8%) i 11.947 parells de sabatilles (-55%). El nombre d’operaris s’ha incrementat de 610 a 649.

El president de l’Associació de fabricants de calçat, Juan Carlos Fernández, es mostra satisfet per la dinàmica ascendent dels darrers anys i explica que queden lluny les xifres de la crisi del 2008, que va suposar un descens del 35% de la facturació i el tancament d’empreses. Fernández atribueix al canvi d’hàbits la baixada de vendes de les sabatilles d’estar per casa. “Avui es venen sabatilles molt més barates i molta gent va per casa sense calçat, ja que les llars estan més preparades que antigament”, observa. Sobre la pujada del 25% de facturació general dels dos darrers anys, el president deixa clar que, tot i l’augment de la facturació, els marges de benefici es mantenen a causa dels elevats costos de producció: “Les xifres són boniques, però cal calcular la despesa del cost de cada producte. Aquí és on veim que és un increment relativament fictici”.