A l'economia balear li falten bits si vol canviar el model

PalmaEl Parc Bit es va inaugurar l’any 2002 amb l’objectiu d’esdevenir el Silicon Valley balear i impulsar la innovació i el desenvolupament de projectes tecnològics en una societat que havia anat abandonant el camp i la indústria, i només conreava turisme. En aquell moment, no se sabia si allò era una de tantes curolles megalòmanes de Jaume Matas o si realment jugaria un paper important. 22 anys després de l’estrena, passejar pel Parc Bit provoca sensacions contradictòries. Hi ha des d’empreses punteres que ofereixen serveis a més de 30 països, fins a edificis en estat semiruinós i molts solars on sembla que no s’espera cap inversió. Aquest panorama agredolç reflecteix d’alguna manera els problemes que tenen les Balears quan es tracta de sortir de la zona de confort, que és el negoci turístic, avui dia qüestionat sobretot per l’excés d’hegemonia i pels impactes negatius que genera quan es desborda.

Al Parc Bit hi ha en l’actualitat unes 115 empreses i més de 3.800 treballadors. No és un desert, però una part significativa de les companyies no es poden considerar estrictament vinculades a la innovació. Hi ha projectes de primer nivell, però, si es compara amb altres espais semblants de l’àmbit mediterrani, les xifres són magres. Sebastián González és el gerent de la Fundació Bit, l’organisme que aglutina el Parc i també tota la prestació de serveis de tecnologia al mateix Govern. Va arribar fa nou mesos i no amaga una visió molt realista de la situació actual. Basta dir que és el quart gerent en cinc anys. “Hem de parlar clar i el parc realment té dues cares, la de l’emprenedoria d’uns quants i l’èxit d’empreses de primer nivell, i la deixadesa pública, que fa que fins i tot hi hagi edificis amb problemes de manteniment”, admet.

Ho confirmen la majoria de les empreses que utilitzen instal·lacions públiques. “El personal del Parc Bit està sempre disposat a ajudar, però se’ls ha de dotar de recursos per a un bon servei, com les instal·lacions de les oficines, els serveis de bar, cafeteria i equips per solucionar problemes del dia a dia, com la climatització i el pàrquing. Són moltes coses que de vegades no funcionen. El personal és poc, i nosaltres no podem tenir els nostres equips en edificis i espais que no estan en condicions adequades”, explica Irene Gómez, directora de persones i cultura de TravelgateX.

Molt orientats a atendre el Govern

La història de la Fundació Bit, que actualment té 280 treballadors, és la d’un organisme que va aglutinar altres tres diferents –el Parc Bit, Bitel i Ibit–, i que ara fa equilibris per dur a terme totes les funcions:prestar serveis de tecnologia al Govern, gestionar el Parc Bit, i promoure la innovació i l’atracció de talent. “El que ha passat és que s’ha anat desplaçant la càrrega sobre l’atenció de les necessitats tecnològiques del Govern, i no s’ha prioritzat fer del Parc Bit un espai més viu, més potent, més innovador de veritat. Però ara mateix tenim 48 projectes en marxa que són encàrrecs del mateix Govern”, relata Sebastián González, qui assegura que “l’equip actual de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació és molt conscient que cal canviar aquesta realitat i perquè el sector públic autonòmic jugui un paper rellevant en l’impuls de la innovació”, conclou.

És molt complicat analitzar l’estat de la innovació a les Balears, perquè no hi ha indicadors específics –algunes empreses en fan, però no figuren a cap registre. Però segons un estudi de la Fundació Codet sobre la inversió de Fons Next Generation específicament en I+D, les Balears ocupen el penúltim lloc amb 56 euros per habitant, quan la mitjana estatal és de 170. “Per aconseguir fons europeus, el primer que cal és tenir mans per tramitar-los, gestionar-los i donar suport a les empreses, sobretot les petites, per desenvolupar programes d’innovació i als quals no poden accedir moltes vegades per manca d’estructura”, explica González.

Tot i aquesta innovació precària, i amb un Parc Bit que té més solars buits que no projectes consolidats, el fet és que hi ha casos d’èxit significatius. El Grup WDNA és la unió de tres projectes empresarials amb base tecnològica que 11 anys després de néixer ja té socis com Vodafone i fa l’auditoria sistemàtica del principal operador de telecomunicacions de Mèxic, ATT. Saben bé què suposa per a uns emprenedors tecnològics enlairar-se en una societat orientada exclusivament al turisme: “Vas al banc a demanar finançament i no t’entenen, no veuen el potencial. Els possibles clients de les Balears són petites empreses que no tenen pressupost per als teus serveis. Has de sortir fora pràcticament des del primer minut”, explica el director general del grup, Tomeu Guiscafrè.

WDNA ha aconseguit internacionalitzar-se des del Parc Bit, i els seus responsables comparteixen les crítiques més habituals en aquest espai. “Hi ha mancances greus de manteniment, però el nou equip ha traslladat la intenció de millorar. Falta sobretot un pla estratègic amb el qual els responsables públics apostin per cercar més empreses, més talent, i que aquí es creï un caliu que ara mateix no hi és. Els nostres treballadors són joves i ens demanen teletreballar perquè sovint no hi ha ni un lloc on anar a fer un cafè a partir d’una hora”, lamenta Guiscafré.

Un exdirector general d’Innovació que ha parlat amb l’ARABalears considera que aquesta empresa i infraestructura “s’ha acabat convertint en una empresa que dona serveis al Govern”. “Basta veure el call center, que ocupa una part important del personal. No pot ser que el cor de la innovació de les Illes sigui gent atenent per telèfon. És un servei important, però no podem dir que això no sigui innovació. El segon error és no deixar fer-hi habitatges”, apunta. El Pacte va modificar fa anys la previsió de fer cases al Parc Bit per por que amb el pretext de la innovació s’acabàs convertint en una urbanització més.

“Des de la pandèmia no hem duit gent de fora perquè ningú no està disposat a assumir els costos de viure a Mallorca”, lamenta Irene Gómez.