L'economia d'Israel podrà sobreviure a la guerra?
La despesa i el dèficit es disparen, la inflació puja, falta mà d'obra i els inversors fugen pel conflicte
L'economia d'Israel hauria d'haver avançat lentament cap a la recuperació. Molts dels 300.000 treballadors que van deixar els seus llocs de treball per anar a la guerra han tornat a les seves oficines, fàbriques i granges. Però la situació difícil s'està fent encara més difícil. El creixement del PIB va ser només del 0,7% en taxa interanual, 5,2 punts percentuals per sota de les expectatives dels economistes, segons l'agència de notícies Bloomberg. El 16 de setembre, el ministre de Finances d'Israel, Bezalel Smotrich, va demanar al legislatiu que aprovés un augment d'emergència del dèficit. Era la segona petició en aquest sentit d'aquest any.
El malbaratament de Smotrich preocupa als inversors, igual que la possibilitat que hi hagi més combats. El 23 de setembre, Israel va llançar atacs aeris contra la frontera amb el Líban i va matar 558 persones, segons els funcionaris locals. Després van arribar les explosions dels aparells buscapersones i dels walkie-talkies utilitzats per Hezbollah, els atacs de la milícia amb coets contra Israel i la lluita ja sobre el terreny. Els diners han començat a fugir d'Israel. Entre el maig i el juliol, les sortides des dels bancs locals a institucions estrangeres es van duplicar en comparació amb el mateix període de l'any anterior, fins a assolir els 2.000 milions de dòlars. Els responsables de la política econòmica estan més preocupats que mai des de l'inici del conflicte.
En temps de guerra, qualsevol economia penja d'un fil: el govern ha de finançar l'exèrcit, moltes vegades amb una despesa deficitària i, alhora, ha de garantir mantenir unes finances prou sòlides per pagar els deutes quan arribi la pau. L'escenari de malson per a Israel és un conflicte que s'entengui a Jerusalem i Tel-Aviv, els centres comercials del país. Però fins i tot una guerra menys intensa, en què els combats es limitin al nord del país, pot ser suficient perquè l'economia s'ensorri.
Els ministres israelians, amb un forat a la butxaca, no hi ajuden. El mes de març, quan les forces armades esperaven una treva al juliol, els generals van calcular que necessitarien 60.000 milions de xéquels (16.000 milions de dòlars, el 3% del PIB d'Israel), a més del seu pressupost habitual, i després d'un augment permanent de 30.000 milions de xéquels a l'any, per fer front a la seguretat en la nova situació. Des de llavors, com que els combats han continuat, les previsions de dèficit també han augmentat. Ara s'espera que el dèficit arribi al 8,1% del PIB enguany, quasi tres vegades més del que s'havia previst abans de la guerra. I com que les hostilitats s'estenen, es preveu que continuï augmentant.
Què significarà això per a Israel? Al gener, l'endeutament del país pujava al 62% del PIB, per sota de la mitjana dels països de l'OCDE (bàsicament els estats rics). Per tant, Smotrich té poc marge de maniobra. Si els combats continuen l'any vinent, la situació financera es deteriorarà. Els tenidors de bons volen garanties que hi ha marge per a una despesa bèl·lica més gran i, en conseqüència, tenen un límit de deute acceptable més baix que els països semblants. Les agències de qualificació també estan nervioses. Fitch i Moody's diuen que probablement tornaran a rebaixar la nota d'Israel, després d'haver-ho fet ja un cop aquest any.
Smotrich, un colon de Cisjordània d'un partit de l'extrema dreta, empitjora el problema. Ningú creu que demani a l'exèrcit que mantingui sota control la despesa. També s'ha negat a adoptar mesures per controlar el dèficit, sigui retallant despeses d'altres sectors o augmentant els impostos. L'expansiu estat del benestar d'Israel continua sense tocar-se. La població ultraortodoxa i els colons, aliats de Smotrich, s'han beneficiat més dels subsidis i subvencions per mantenir els seus homes a casa. Smotrich promet 35.000 milions de dòlars d'estalvi l'any vinent, però no ha dit d'on sortiran.
Un creixement econòmic més fort alleujaria el sofriment. Tot i que els reservistes han tornat a treballar i el consum ha repuntat fins als nivells anteriors a la guerra, l'economia d'Israel continua sent més petita que abans. Smotrich ha protegit els sectors menys productius de la societat i ha privat de recursos la indústria. El mercat laboral continua molt ajustat, amb una taxa d'atur de només el 2,7%. Les empreses tenen dificultats per cobrir les vacants i les petites empreses d'alta tecnologia d'Israel estan sota pressió. Estan perdent finançament a causa de la guerra, adverteix Start-up Nation, un grup d'experts locals.
A uns 80.000 treballadors palestins se'ls va negar el permís de treball després del 7 d'octubre i mai han estat substituïts. Arran d'això, la indústria de la construcció és un 40% més petita que fa un any, cosa que dificulta la promoció de nous habitatges i la reparació dels existents. Ara per ara, una gran part de l'impacte s'ha notat en la inflació, que va arribar a una taxa anual del 3,6% a l'agost, després d'accelerar-se durant l'estiu. Si l'escalada dels atacs de Hezbollah augmenta, la falta de treballadors de la construcció serà encara pitjor.
Els inversors no estan segurs de si Israel es recuperarà. El xéquel és volàtil i els bancs israelians noten ja una fugida de capitals: les tres principals entitats informen d'un gran augment de clients que demanen transferir els estalvis a uns altres països o indexar-los al dòlar. Malgrat que la inflació se situa per sobre de l'objectiu, el Banc Central israelià va deixar sense canvis els tipus d'interès en la seva reunió de política monetària del mes passat per por de fer descarrilar la recuperació.
També hi ha un escenari que genera malson. Pocs inversors s'estan preparant per a una guerra que afectés tot Israel, incloses Jerusalem i Tel-Aviv, malgrat que Hezbollah seria capaç d'un atac d'aquesta mena. En aquestes circumstàncies, el creixement econòmic es veuria encara més afectat que després del 7 d'octubre amb l'atac de Hamàs. Les despeses de l'exèrcit es dispararien. La fugida d'inversors faria caure els bancs i el xéquel s'ensorraria, cosa que obligaria el Banc d'Israel a intervenir i gastar les seves reserves.
Passi què passi, els economistes israelians s'han resignat a veure que les coses empitjorin. Fins i tot Smotrich, que normalment és optimista, ara transmet un aire d'esgotament: "Estem en la guerra més llarga i més cara de la història d'Israel". Els conflictes anteriors han tingut un cost per a Israel. No se sorprenguin si aquest també en té.