Espanya repeteix com a locomotora econòmica europea

MADRIDEl 2023, Espanya ha salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola l'any passat va ser d'un 2,5%, segons ha anticipat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'un dels creixements més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes d'alentiment, ha estat molt millor del que s'esperava –entre octubre i desembre (quart trimestre) el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va créixer un 0,6%, segons dades avançades també per l'INE que es confirmaran més endavant.

"És una dada molt positiva tenint en compte que es preveia que la segona meitat de l'any es veuria molt més afectada per la pujada dels tipus d'interès", apunta el secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla, a l'ARA. També cal tenir en compte que el rebot del PIB el 2023 arriba després de diverses actualitzacions a l'alça dels creixements del segon (0,5%) i el tercer trimestre (0,4%).

"El creixement ha superat totes les expectatives", ha valorat el flamant ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dimarts al matí. Cuerpo ha afegit que aquest escenari "situa Espanya en un punt de partida avantatjós a l'hora de complir amb la previsió de creixement de l'economia d'un 2% aquest 2024".

Els principals elements que s'amaguen rere l'impuls econòmic del 2023 són el consum privat de les famílies, fruit del bon comportament del mercat laboral, el consum públic i les exportacions, tot i que aquestes últimes han mostrat clars signes de debilitament a finals d'any. Per sectors, de nou l'economia espanyola s'ha pogut reflotar gràcies al turisme. Al llarg del 2023, el sector serveis és el que més va créixer, seguit de la construcció i la indústria, mentre que el pes de l'agricultura, en ple increment de costos i extrema sequera, cau.

"S'espera que Espanya sigui l'economia de la zona euro que més creixi no només el 2023, sinó també el 2024", ha afirmat Cuerpo. De fet, el creixement del PIB registrat superaria, si es confirma, les previsions del govern espanyol (estimava un creixement del 2,4% l'any 2023). La dada també és molt millor de la que preveien els principals organismes supervisors.

Impuls del consum privat...

El principal motor econòmic d'Espanya continua sent el consum privat de les famílies. Tot i una política monetària agressiva per part del Banc Central Europeu (els tipus d'interès continuen en un 4,5%), que ha comportat un refredament en el conjunt de la zona euro, la bona marxa del mercat laboral, un cert increment dels sous registrats en els nous convenis i el control de la inflació han permès a aquest element mantenir el pols al llarg de l'any. A tall d'exemple, entre octubre i desembre del 2023 el consum de les llars va créixer un 2,3% en comparació amb el mateix període de l'any 2022.

El Banc d'Espanya, però, ha advertit que si fins ara el ritme del consum s'ha mantingut en taxes "sorprenents" ha estat perquè les llars han pogut recórrer a estalvis i han continuat demanant crèdits al consum. La incògnita és quin ritme mantindrà el 2024. Si ens fixem en el curt termini, és a dir, en la dada intertrimestral, el consum de les llars el quart trimestre del 2023 va créixer un 0,3% (una desacceleració de 0,9 punts en comparació amb el trimestre anterior).

... i també del consum públic

També creix i amb força la despesa pública (un 3,8% en el conjunt del 2023, l'increment més gran des del 2009). Aquesta ha estat la tònica des de la pandèmia de covid-19 i s'ha mantingut fruit de la crisi energètica i de preus. En el cas concret del quart trimestre del 2023, la despesa pública va créixer un 1,4% en comparació amb el tercer trimestre, cosa que es tradueix en el sisè trimestre consecutiu a l'alça. Amb el retorn, però, de les regles fiscals aquest 2024, Brussel·les tornarà a mirar amb lupa el dèficit, el deute i la despesa pública.

Pel que fa a les exportacions, Espanya va mantenir el pols a l'hora de vendre a l'exterior, i això també explica el creixement econòmic del conjunt de l'any. En el quart trimestre, per exemple, van créixer un 1,2% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Aquestes, però, "comencen a patir", destaca Hermosilla. Aquí cal tenir en compte el creixement de les importacions, però també l'escenari econòmic d'alguns socis europeus que suposen un mercat per a Espanya. És el cas d'Alemanya on, fruit de la dependència del gas rus, la crisi energètica ha afectat l'activitat econòmica amb molta més virulència. Alhora, l'alentiment de l'activitat a la Xina ha passat factura a les exportacions dels països i, tot i que per a Espanya no és un dels principals mercats, indirectament en resulta esquitxada.

El taló d'Aquil·les de la productivitat

"Els dos elements negatius són la inversió bruta en capital i la productivitat", destaca el secretari general del Col·legi d'Economistes. "Són els deures pendents", afegeix Hermosilla. Tot i l'arribada dels fons europeus antipandèmia, el ritme de les inversions no s'accelera. De fet, en el conjunt del 2023 només va créixer un 0,6%, lluny del 2,4% del 2022 o del 4,5% del 2019. Pel que fa a la productivitat, si bé és cert que l'ocupació i les hores efectivament treballades van créixer, la productivitat, tant per hora efectivament treballada com per lloc de treball equivalent, es va reduir un 0,1% en el quart trimestre de l'any en comparació amb el tercer trimestre.