L’economia supera amb nota l’any de la crisi de preus

MADRIDEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no anava mal encaminat quan fa un mes, durant el seu balanç de final d'any, assegurava que l'economia espanyola creixeria per sobre del 5% el 2022. El vaticini era arriscat. D'una banda, perquè la majoria dels organismes supervisors, des del Banc d'Espanya fins al Fons Monetari Internacional, estimaven un creixement de l'economia espanyola d'entre un 4% i un 5%. De l'altra, perquè es deixava enrere un any marcat per la guerra a Ucraïna, una crisi energètica i de preus gairebé sense precedents, la ressaca dels colls d'ampolla a les cadenes de subministraments i una política monetària global marcada per agressives pujades dels tipus d'interès.

Malgrat aquest conjunt d'elements, l'economia espanyola ha salvat els mobles el 2022. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va créixer un 5,5% l'any passat, segons dades anticipades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que es confirmaran el 24 de març. Es tracta d'un creixement conjunt de l'any idèntic al del 2021 i, alhora, de més d'un punt per sobre del que es recull al quadre macroeconòmic del govern espanyol (4,4%).

Tot i l'any complicat, "l'economia espanyola ha demostrat tenir una gran solidesa i resiliència", defensa el ministeri d'Economia, que vincula aquest resultat a la bona evolució del mercat laboral i també del consum de les famílies, a més "de la resposta política" del govern. I precisa que part d'aquest 5,5% està vinculat al desplegament del pla de recuperació i, per tant, a les inversions dels fons europeus antipandèmia: en concret, un 1,2% del PIB del 2022.

Una fotografia desigual

Ara bé, la fotografia del 2022 no és homogènia. De fet, una de les primeres conclusions (tot i que cal tenir en compte que les dades són anticipades) és la divisió en dos del comportament econòmic al llarg de l'any.

D'una banda, hi va haver una bona primera meitat d'any, és a dir, un ritme bo de creixement entre els mesos de gener i juny. Cal destacar, sobretot, els mesos que comprenen el segon trimestre (abril, maig i juny), és a dir, des de Setmana Santa fins a Sant Joan. Van ser els més vigorosos del 2022 (el PIB va créixer un 2,2% intertrimestral) gràcies, sobretot, a la reobertura total de l'activitat, després d'un Nadal marcat per la variant del covid-19 òmicron, així com per l'impuls del turisme.

"La lectura és positiva, però alhora d'alerta. Tot i que no va en la línia negativa que es preveia, sí que s'observa una frenada els últims mesos", apunta Àngel Hermosilla, professor d'economia aplicada de la UAB i responsable de la secretaria econòmica del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El cert és que a partir del tercer trimestre (juliol, agost i setembre) del 2022, l'economia espanyola va començar a mostrar símptomes d'alentiment, fins al punt que es va obrir la porta a una possible recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu).

Tot i que la guerra a Ucraïna va començar a finals de febrer, l'augment abrupte dels preus, sobretot dels energètics, no es va registrar fins a l'estiu. Així, el tercer trimestre l'economia va avançar un tímid 0,2% en comparació amb el segon trimestre. Un creixement que es va mantenir el quart trimestre (octubre, novembre i desembre), quan l'economia espanyola també va avançar un 0,2%, segons ha anticipat l'INE aquest divendres.

Estocada al consum

L'única cosa que va donar un cert respir a final d'any va ser la inflació. Si bé els preus del cistell de la compra (la inflació subjacent) continuen disparats, cosa que ha obligat el govern espanyol a aprovar mesures com una rebaixa en l'IVA d'alguns productes, les taxes d'inflació anuals van passar del 10,8% al juliol a un 5,8% al desembre. Així, els preus dels béns i serveis van tocar sostre a l'estiu i s'han estancat bastant.

El consum, un dels motors de l'economia espanyola (explica el 56% del PIB), va fer aigües l'últim trimestre de l'any i va deixar enrere el ritme del segon trimestre (abril, maig i juny). L'alça dels preus va suposar una estocada per a la despesa de les famílies durant aquells mesos, que es tradueix en una caiguda del consum final de les llars d'un 1,8% en comparació amb els mesos de juliol, agost i setembre. Si es compara el mateix període amb el del 2021, el consum de les famílies creix (2,8%), però a un ritme interanual molt més baix que al tercer trimestre (4,8%). A això s'aferra el govern espanyol, que sosté que encara hi ha una "bossa d'estalvis" que s'arrossega des de l'any de la pandèmia.

Tanmateix, tot i el context inflacionista i un increment dels tipus d'interès que busca, precisament, refredar aquest indicador, la dada no deixa de ser sorprenent perquè coincideix amb l'època nadalenca. De fet, fa precisament un any l'INE també va anticipar un comportament dolent del consum que després va acabar revisant a l'alça.

Inversió, exportacions i importacions

El quart trimestre també va caure la inversió de les empreses (-1,2%), les exportacions (-1,1%) i les importacions (-4,2%), si es compara amb el tercer trimestre. En canvi, en termes interanuals, és a dir, si es compara amb el mateix període del 2021, l'evolució dels tres elements és positiva, però a un ritme més baix que els mesos de juliol, agost i setembre. En tot cas, el fet que al llarg de l'any les importacions hagin caigut més que les exportacions, és a dir, que tot allò que Espanya ha pogut vendre a l'estranger, explica també el bon comportament econòmic del conjunt de l'any.

Pel que fa a les inversions, Economia assumeix l'impacte que poden tenir els augments dels tipus d'interès, però posen d'exemple anuncis com el de Cisco i Maersk per assegurar que, malgrat tot, s'han mantingut.

Mercat laboral

Un dels grans elements dels quals presumeix el govern de Pedro Sánchez i que vincula al bon comportament general de l'economia és el mercat laboral. El ministeri d'Economia destaca la creació de 386.000 llocs de treball a temps complet i la recuperació "pràcticament als nivells previs a la pandèmia" de la productivitat per hora treballada. Tanmateix, els últims tres mesos de l'any 2022 han deixat un regust amarg. La cara i la creu del mercat laboral a finals de l'any passat són un creixement de l'atur tant a Catalunya com a Espanya, com sol ser habitual durant aquest període, tot i unes xifres positives d'ocupació.

Pendents del 2023

Ara totes les mirades ja estan posades en aquest nou any. Les dades del quart trimestre obren la porta a mirar-lo amb atenció, malgrat que des del ministeri d'Economia mantenen que estan "còmodes" amb la seva previsió del PIB: 2,1%. La majoria d'organismes, amb tot, apunten a un creixement al voltant de l'1%.

"Hi ha elements geopolítics que no fan pensar en una dinàmica gaire esperançadora", apunta Hermosilla. La inflació, en particular la subjacent, continua pressionant i, per tant, tot apunta a uns mesos més de política agressiva del Banc Central Europeu. La guerra a Ucraïna tampoc dona treva. És per això que Espanya i la resta de la zona euro poden patir més que els Estats Units o la Xina, amb més múscul fiscal per impulsar les seves economies.