L’economia espanyola manté el ritme de creixement

MadridL'economia espanyola no perd el ritme. Tampoc sembla que l'afecti el context de l'eurozona –tot just ara mostra símptomes de creixement, amb un rebot del PIB d'un 0,3% aquest segon trimestre, després d'un 2023 estancada–, ni la ressaca de la crisi energètica i de preus, o la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE). Almenys en termes macroeconòmics. I la raó principal és la sorpresa que, de nou, deixa el sector turístic, però també el consum privat.

Entre l'abril i el juny d'enguany, el producte interior brut (PIB) de l'Estat va créixer un 0,8%, és a dir, el mateix que els primers tres mesos de l'any, segons les dades avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dimarts. En comparació amb el mateix període de l'any 2023, l'economia espanyola va repuntar un 2,9%. Tot i que l'ens estadístic confirmarà aquestes xifres el pròxim mes d'agost, són una constatació que l'economia espanyola continua creixent amb vigor. De fet, això ha dut la majoria d'organismes supervisors, però també el govern espanyol, a revisar a l'alça les previsions macroeconòmiques per a Espanya per a aquest 2024. L'executiu central ho va fer fa just dues setmanes, elevant fins al 2,4% el creixement del PIB aquest 2024. Això situa l'economia espanyola entre les que més creixeran, per darrere de grans potències com Alemanya.

El sector exterior, sobretot les exportacions de béns i serveis –inclòs el turisme–, va ser el motor principal de creixement de l'economia espanyola el segon trimestre d'aquest any, amb un impuls de l'1,2% en comparació amb el primer trimestre. El Banc d'Espanya ja va destacar el passat mes de juny el "context de notable afluència de turistes" amb "canvis en els patrons estacionals de les arribades, més diversificació de les destinacions turístiques, així com una despesa per turista molt més elevada", cosa que té sentit en un moment en què els preus continuen alts. De fet, l'ens supervisor ja anticipava que aquesta activitat explicaria gran part del creixement econòmic d'aquest segon trimestre. L'organisme, però, es mostrava moderat, i preveia una augment del PIB del 0,5% entre l'abril i el juny.

Amb tot, també destaca el bon comportament de totes les branques d'activitat, especialment de la indústria manufacturera, però també la inversió, sobretot en béns d'equip i habitatge (construcció). Tot i que aquest element és un dels que continua sense atrapar el ritme d'abans de la pandèmia, es preveu que evolucioni favorablement a mesura que el sector privat torni a recuperar la confiança, tal com ha indicat el Banc d'Espanya.

A tot plegat, però, s'hi suma el dinamisme del mercat laboral. "L'excel·lent evolució de l'ocupació, juntament amb les dades [macroeconòmiques], confirmen la fortalesa de l'economia espanyola amb un creixement fort i equilibrat, molt superior al dels nostres principals socis", ha destacat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, després de conèixer les dades de l'INE. "Queda molta feina per fer, però les reformes i mesures estan permetent mantenir unes excel·lents dades macroeconòmiques, que s'estan traslladant també a les dades micro, millorant la situació i les perspectives econòmiques de famílies i empreses", ha afegit Cuerpo.

"Les dades són molt bones perquè mostren creixement a bon ritme i al llarg del temps", destaca el secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla. Ara bé, aquesta bona marxa no evita que es mantinguin alguns riscos. Hermosilla destaca que a mesura que els mercats europeus es recuperen, les exportacions de béns poden alentir el ritme. Alhora, posa el focus damunt la inflació: "Havíem estat molt competitius [pels preus energètics], però ara ens estem allunyant de la mitjana europea", apunta, i assegura que el descens de la inflació d'aquest juliol suposa un baló d'oxigen.

Respir de la inflació

L'altra bona nota d'aquest segon trimestre la deixen els preus. Segons les dades avançades per l'INE aquest dimarts, l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis que consumeixen les famílies) cau al 2,8% al juliol en comparació amb un any enrere, mentre que la inflació subjacent –la que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils– també descendeix fins al 2,8% interanual. En el cas de l'IPC general cau fins a sis dècimes en un mes, molt més del que preveien els analistes, mentre que la inflació subjacent se situa en el seu nivell més baix en un any. En comparació amb un mes enrere, és a dir, amb el juny d'aquest 2024, els preus també cauen: un 0,5% i un 0,3% respectivament.

Rere aquest bon comportament hi ha la menor pressió dels preus energètics, en particular de l'electricitat, però també dels aliments. Ara bé, les taxes continuen per sobre del 2%, que és la barrera que s'han marcat les economies europees per poder parlar d'una normalització dels preus.