L’economia vol ser més rodona

PalmaArreglar, mantenir, reutilitzar; donar una nova vida als productes, als materials i a tot allò que intervé en l’activitat econòmica per fugir de la lògica tradicional d’emprar els recursos i tirar-los. Aquest és el principal plantejament de l’economia circular, un model en el qual les Balears són pioneres i que promou tornar a donar valor als recursos, i generar, per tant, un estalvi energètic, d’esforç financer i humà sense renunciar al nivell de producció i de qualitat que necessita un entorn competitiu.

Tradicionalment, les empreses, com a part d’una societat basada en el consum i en la cultura d’usar i tirar, han plantejat els seus processos de treball amb una orientació clara cap a la prestació del servei i a la dedicació dels mitjans que fossin necessaris, analitzant els costos d’aquesta operació, però sense introduir criteris com la possibilitat de reduir els residus i, fins i tot, incorporar-los de nou al cicle productiu.

Benefici social i ambiental

En un context d’emergència climàtica, les empreses ja no es poden permetre no tenir en compte altres factors més enllà de l’equació tradicional d’atendre la demanda amb un producte o servei que deixi un marge de benefici econòmic. Ara cal, a més, trobar el marge o el benefici social i l’ambiental, i per tant, gestionar el negoci amb els criteris de circularitat, la qual cosa significa organitzar-se, trobar proveïdors i solucions que permetin reduir l’impacte ambiental, la generació de residus i abordar tot el procés productiu mirant que allò que entra dins el cicle sigui reaprofitat reconvertint-lo en matèria d’un altre producte o alimentant un nou procés.

Les Balears han estat pioneres arreu de l’Estat en aquest concepte, i ja l’any 2022 es va aprovar una llei que precisament aposta per la circularitat en l’àmbit turístic. Exigeix a les empreses de més de 49 treballadors posar en marxa un pla que inclogui mesures concretes de reaprofitament de recursos, de gestió sostenible i d’innovació ambiental i social. La idea, segons va explicar l’Executiu en el moment de la seva aprovació, “és mantenir el lideratge turístic incorporant compromisos amb el desafiament ambiental que vivim”. En concret, la norma obliga les empreses a promoure la sostenibilitat social i econòmica, la circularitat, la sostenibilitat territorial i la mordernització. “Sabem que aprovam exigències que impliquen inversions per part del sector turístic i sabem també que els darrers anys han viscut una situació econòmica complexa”, va dir la presidenta Francina Armengol quan va anunciar una partida de 60 milions per poder promoure de veritat aquest canvi en les empreses turístiques.

Un dels catalitzadors d’aquesta iniciativa ha estat la Fundació Impulsa, qui ha generat eines i materials per fer més senzilla aquesta transició. Els seus responsables estan convençuts que, “en aquests moments, la planta hotelera de les Balears està en disposició de contribuir a aquest trànsit, liderant un procés de transformació basat en la innovació, l’adopció de nova tecnologia i la reorientació del know-how acumulat cap a una nova formulació dels processos i serveis”. De fet, afirmen que actualment ja són les empreses les que es mostren proactives, perquè els mateixos clients demanen no només un servei turístic, sinó que aquest sigui respectuós amb l’entorn i les persones, i que no tudi els recursos si els pot reintroduir en la cadena de producció.

I què vol dir tot plegat si ho emmarcam en l’escena concreta? Doncs qualsevol actuació que permeti reconvertir un residu en un actiu i generar pràcticament una nova indústria del reaprofitament, fet que redueix molt la petjada ambiental. Aquesta mateix mes, la coordinadora de la Fundació Mallorca Preservation ha donat a conèixer un projecte pilot de reutilització de botelles de vi a Establiments turístics: “Imaginau-vos si, en comptes de tirar la botella de vi al contenidor groc, enviar-la a la Península per capolar-la i tornar a dur-la a les Illes per omplir-la, entre tots fóssim capaços de dur les botelles a qui fa el vi per reutilitzar-les”, explicava fa uns dies Ana Riera.

La llista de possibles camps d’actuació elaborada per Impulsa és enorme: la construcció d’edificacions, les instal·lacions tècniques –generalment associades a la provisió i ús d’energia– i la xarxa d’aigües –tant pel que fa a l’accés al recurs com al sanejament, aprovisionaments, des del subministrament d’energia i aigua als productes alimentaris, tèxtils, químics, de cosmètica i higiene, papereria i senyalística, mobiliari i equips i vehicles.

Innovació i tecnologia

El sector hoteler, especialment les grans cadenes, ja ha identificat internament processos on poden millorar. En el cas d’Iberostar, les seves vicepresidentes, Sabina i Gloria Fluxà, han participat conjuntament amb Impulsa en l’elaboració d’una sèrie de propostes per al sector i consideren que es tracta no només d’un repte social i ambiental, sinó d’una oportunitat: “Només fins al 2030 es calcula que l’orientació circular pot suposar un increment addicional del 0,5% del PIB europeu i pot incorporar 700.000 llocs de feina al mercat continental. La innovació i tecnologia seran dues palanques essencials que ens permetran avançar cap a una economia circular”, afirmen.

“En el sector turístic tenim l’oportunitat única de liderar la transició a l’economia circular amb cadascuna de les nostres decisions. També podrem retardar-la si no actuam, assumint, així mateix, el risc que greus amenaces globals, com el canvi climàtic, alterin el que realment sosté el nostre model de negoci. Ans el contrari, podem incorporar als entorns urbanitzats en què operam les propostes de restauració i regeneració que se’ns ofereixen”, han publicat al manual de referència del sector.

Les Balears són la primera comunitat de l’estat espanyol i una de les primeres destinacions mundials a tenir una normativa específica per fomentar la circularitat en el sector turístic. Del lideratge que varen tenir les Illes en el desenvolupament de l’activitat vacacional, es vol passar ara a encapçalar la imprescindible reconversió i modernització.