L'electricitat, el gas i els combustibles disparen la inflació al 5,5%
L'IPC arriba als nivells més alts des del 2002 amb un creixement intermensual del 2%
BarcelonaEls preus dels béns i serveis de consum han continuat creixent a fort ritme aquest mes d'octubre a Espanya. L'índex de preus al consum (IPC), l'indicador que mesura la inflació a Espanya, ha crescut al ritme més fort des del 2008, amb una pujada entre setembre i octubre del 2%, segons dades avançades de l'IPC publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En comparació amb fa un any la pujada ha sigut del 5,5%, la xifra més elevada des de com a mínim el 2002. No obstant, cal tenir en compte que aquesta pujada es deu en part al que els economistes anomenen efecte base, és a dir, que els preus creixen molt en relació amb l'octubre de l'any passat, perquè al llarg del 2020 es van produir fortes davallades de preus fruit de les restriccions i els confinaments, que van reduir la demanda. Amb la recuperació de l'activitat econòmica una vegada ja han passat els moments més greus de la pandèmia, els preus es normalitzen i creixen molt de pressa en comparació amb fa un any.
Tal com ja havia passat en mesos anteriors, les principals causes de la pujada són l'electricitat, el gas i els combustibles, el cost dels quals ha continuat augmentant aquest mes, segons ha indicat l'INE. A principis d'octubre es van tornar a registrar rècords al mercat elèctric, amb preus superiors als 288 euros per MWh, màxims mai abans assolits i que repercuteixen directament en la factura dels consumidors.
Així mateix, el preu del petroli ha seguit escalant fins a situar-se ja a nivells anteriors a l'esclat de la pandèmia, amb la consegüent pujada del preu de la gasolina i altres carburants. Pel que fa al gas natural, les tensions geopolítiques entre Europa i Rússia –un dels principals exportadors del món–, l'increment de demanda a la Xina en detriment del carbó i el tall de subministrament d'un dels dos gasoductes que porten gas des d'Algèria a la península Ibèrica han causat inestabilitat en el mercat i hi han provocat un encariment.
L'IPC subjacent també creix
La principal novetat amb les dades de l'IPC avançat d'aquest octubre, però, es troba en l'IPC subjacent, que és l'indicador que calcula els increments de preus descomptant-hi justament els preus de l'energia i el transport, més volàtils i dependents de factors externs. La mala notícia per als consumidors és que segueix creixent a un ritme més elevat que els mesos anteriors i arriba a un 1,4% interanual –quatre dècimes més que la mateixa taxa registrada al setembre–, tot i que en aquest cas cal tenir en compte també l'anomenat efecte base. Malgrat l'increment, la xifra continua per sota del 2%, que és l'objectiu a llarg termini per al Banc Central Europeu.
La inflació és ara mateix un dels principals maldecaps dels bancs centrals i dels governs, i es veu agreujada també per la pujada de preus de primeres matèries i components per a la indústria a causa de problemes de subministrament i transport, així com per un excés de demanda després de la pandèmia que la producció no ha pogut igualar, cosa que ha creat certa escassetat en alguns mercats. Malgrat això, les autoritats monetàries insisteixen que la inflació és temporal i que els preus tornaran a nivells normals a principis de l'any que ve.