L'ERO de Telefónica rep més peticions de les previstes
Fins a 3.640 empleats han demanat acollir-s'hi, més dels 3.421 afectats, cosa que evitarà sortides forçoses
MADRIDL'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de Telefónica ha desbordat les previsions. Aquest divendres era l'últim dia perquè els treballadors que volguessin acollir-s'hi presentessin la sol·licitud. En total ho han fet 3.640 empleats, és a dir, molts més que els 3.421 afectats per l'ERO que s'havia acordat entre companyia i sindicats a mitjans de desembre. Segons fonts sindicals, del total de sol·licituds la teleoperadora n'ha acceptat 3.420 (són dades provisionals que es confirmaran dilluns). Al principi, havia acceptat 3.393 sol·licituds i les 28 places restants per arribar als 3.421 treballadors quedaven finalment fora de l'ERO, segons les mateixes fonts, però després d'una reunió amb els sindicats aquest divendres a la tarda, Telefónica ha acceptat 3.420 sol·licituds. Tot i que encara no es tenen dades per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid encapçalaven els llocs on més sortides s'havien de fer.
Els 3.393 empleats afectats suposen un 20% de la plantilla de les tres societats a tot l'Estat (16.500 empleats). D'aquests treballadors afectats, 2.946 són de Telefónica España, 391 de Telefónica Móviles i, finalment, 56 de Telefónica Soluciones. Les sortides començaran aquest mateix mes de febrer i es prolongaran fins al 2025.
Des de la companyia es valora "positivament" el resultat del procés de l'ERO. Fonts de Telefónica ressalten que "confirma l'encert de l'empresa a l'hora de promoure la pau social mitjançant la voluntarietat i el diàleg amb tots els agents socials i els treballadors de l'empresa". El fet que hi hagi hagut més sol·licituds que afectacions previstes per l'ERO permetrà no haver d'activar les sortides forçoses. Des de la UGT, el sindicat majoritari a la companyia, també valoren positivament el resultat i remarquen que és fruit d'haver aconseguit unes "condicions de sortida beneficioses" per a la plantilla. Durant la negociació amb els sindicats, no només es van desbloquejar les condicions laborals de l'ERO, com ara les indemnitzacions, sinó que també es va assolir un acord per a un nou conveni col·lectiu que, entre altres qüestions, preveu la reducció de la jornada laboral a 36 hores setmanals.
En el seu moment, fonts de Telefónica van explicar que l'objectiu de l'ERO era "adequar la companyia a l'exigent procés de transformació i adaptació que requereix la nova era digital". El cert, però, és que també li suposarà reduir costos, sobretot en un moment en què s'ha posat entre cella i cella eixugar el deute que té. Per a la principal teleco espanyola, aquest és un dels reptes principals per recuperar la confiança del mercat, sobretot després d'haver-se convertit en un objectiu barat (l'acció de Telefónica va arribar a fregar els 20 euros i ara se situa per sota dels 4).
Un cop resolta la incògnita de l'ERO, Telefònica n'ha d'afrontar altres. La companyia que presideix José María Álvarez-Pallete, i que presentaà els resultats anuals de l'any 2023 el 22 de febrer, té al davant l'entrada de la SEPI a l'accionariat i, per tant, el retorn de l'Estat 26 anys després de la seva privatització. Alhora, continua pendent dels moviments de la teleoperadora saudita STC i la materialització completa de la compra d'un 9,9% del capital.