L'escletxa per executar els fons europeus més enllà del 2026

MadridNo només es tracta d'un pla ambiciós pel que fa al volum de diners —en el cas espanyol fins a 163.000 milions d'euros entre transferències directes i préstecs—, sinó també pel seu calendari: execució total dels fons l'agost del 2026, és a dir, en menys de tres anys. Per això, des de fa uns mesos el govern espanyol, però també altres estats membres, va posar damunt la taula la necessitat de tenir més marge per executar els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació i Resiliència i alhora complir amb el seu reglament.

Ara, amb la presentació i aprovació de l'addenda del pla –el paquet per desbloquejar uns 94.000 milions d'euros addicionals, sobretot en forma de préstecs (83.500 milions d'euros– govern espanyol i Comissió Europea han trobat una escletxa a través de la qual executar els fons més enllà del 2026: les entitats públiques empresarials.

La fórmula, que compliria fil per randa amb el reglament aprovat per l'executiu comunitari, assumiria com a inversió executada una transferència del Tresor a una entitat pública empresarial amb certa autonomia, per bé que aquesta última finalitzi la inversió del projecte en concret més enllà de l'agost del 2026, data màxima d'execució dels fons europeus antipandèmia fixada per la Comissió Europea.

Per posar un exemple, en un projecte vinculat a l'hidrogen verd –una àrea que per desenvolupar-se necessita previsiblement un marge de temps superior als tres anys– podria entrar en joc l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDEA), adscrit al ministeri de Transició Ecològica. El Tresor li faria la transferència a aquesta entitat, es contemplaria com a executada, i tindria més marge de temps per adaptar-la al projecte. El mateix pot passar a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI). En el cas dels projectes estratègics (PERTE), aquesta execució dels fons tenia més marge.

Fonts del ministeri d'Economia matisen, però, que això no es produirà en el 100% dels casos, sinó només en projectes concrets on estigui realment argumentat. "Seguim posant un nivell alt", apunten les mateixes fonts. De fet, la mateixa addenda, que inclou modificacions del Pla de Recuperació original aprovat el 2021, ha servit per redirigir algunes inversions. Al document de l'addenda es revisen més d'una cinquantena de fites, com ara la implementació dels peatges el 2024.

Quart pagament

Amb tot, el govern espanyol ja treballa en la sol·licitud del quart desemborsament dels fons europeus, el primer que demanaria aquest any. Aquesta sol·licitud es farà "com més aviat millor", apunten des del ministeri d'Economia, tot i que no serà fins que el Consell Europeu doni llum verda a l'addenda (aquest dilluns ho ha fet la Comissió Europea). A més, cal tenir en compte que alguns compromisos d'aquest pagament són reformes que per l'avançament electoral del 23-J van quedar aturades al Congrés de Diputats.