L'FMI empitjora en un punt la previsió del PIB espanyol per al 2022

BarcelonaLes perspectives econòmiques globals —amb la guerra entre Ucraïna i Rússia i una escalada sense aturador de la inflació pel mig— han canviat molt des de les últimes prediccions del Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme ha publicat aquest dimarts una rebaixa significativa en els seus càlculs respecte als que va compartir el gener passat. En el cas d'Espanya, el xoc dels últims mesos de turbulències geopolítiques s'ha traduït en una reducció de la previsió del PIB per al 2022 d'un punt percentual, fins a situar-se en el 4,8%. El pronòstic per al 2023 també és una mica menys optimista i baixa cinc dècimes, fins al 3,3%.

"Aquesta crisi s'ha desencadenat mentre l'economia global estava en procés de recuperació de la pandèmia del covid-19", però encara no ho havia fet del tot segons indica l'FMI en la seva nova publicació. La institució que dirigeix Kristalina Georgieva afegeix a aquest escenari de conflicte bèl·lic a Europa el retorn dels confinaments a la Xina i el seu impacte en les cadenes de subministrament de la indústria. "En general els riscos per a les previsions econòmiques han augmentat de forma brusca i les compensacions s'han convertit en un repte cada cop més gran", afegeix.

L'informe escapça en vuit dècimes, fins al 3,6%, la previsió de creixement del PIB mundial per al 2022, i redueix en dues dècimes la de l'any vinent i la fixa en la mateixa dada. Cap gran economia s'escapa d'aquest empitjorament de les previsions, encara que Alemanya n'és la principal víctima (perd 1,7 punts) i la que es queda amb el pitjor pronòstic de tot el continent, amb un augment del 2,1% enguany. En aquest sentit, Espanya és el país de l'eurozona que creixerà més el 2022.

El govern de Pedro Sánchez ha tret pit i ha insistit que les previsions de l'FMI "confirmen la solidesa de l'actual etapa expansiva de l'economia" al país, encara que reconeix que cal prendre-les amb "prudència" a causa de l'elevada incertesa. Ho ha indicat el secretari d'estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Gonzalo García Andrés, en un vídeo enviat als mitjans de comunicació. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, s'estrenarà dijous per primer cop com a presidenta a la reunió del Comitè Monetari i Financer Internacional, el principal comitè assessor de l'FMI.

L'impacte de la guerra a Ucraïna

Encara que l'FMI admet que és impossible obtenir dades precises del dany en el PIB causat per la guerra, l'òrgan preveu que l'economia ucraïnesa es contraurà un 35% el 2022. En aquest sentit, apunta que, fins i tot en cas que la invasió s'acabi aviat, "la pèrdua de vides, la destrucció de capital físic i l'èxode de ciutadans impedirà l'activitat econòmica normal durant els pròxims anys". De fet, la institució no s'atreveix a fer prediccions per al 2023.

Pel que fa al PIB de Rússia, l'organisme espera una patacada del 8,5% agreujada per l'efecte de les sancions en els vincles comercials del país de Vladímir Putin, la desconnexió d'alguns bancs del sistema de pagaments Swift i el boicot al gas i el petroli russos de potències com els Estats Units. Per al 2023, l'FMI considera que l'economia russa encara podria caure un 2,3% més. Tot i això, adverteix que aquest retrocés seria encara pitjor en cas que s'aprovin noves sancions contra l'economia russa durant la segona part de l'any.

Les complicacions del sector energètic preocupen l'FMI, que considera que una reforma dels preus dels carburants ajudaria en la transició cap a un model més verd i la reducció de la dependència de Rússia que ha fet palesa la guerra. Així doncs, creu que aquestes mesures s'haurien de complementar amb més subsidis a les renovables i un augment de la inversió en infraestructures energètiques sostenibles. "Quan els preus de l'energia són elevats les reformes són menys populars, però l'increment en el cost global dels carburants fa evident la necessitat de virar cap a formes d'energia neta que depenguin molt menys de les fluctuacions internacionals", assegura l'informe.

Com s'esperava, l'FMI també és més pessimista sobre la moderació de la inflació respecte a la seva última publicació. La institució dona per fet que aquest impacte s'allargarà encara més i situa la dada mitjana per a les economies avançades en el 5,7%, un salt d'1,8 punts percentuals. "Encara que s'espera que una resolució gradual en els desequilibris entre l'oferta i la demanda i un repunt modest en l'oferta de treball relaxin els preus, la incertesa torna a envoltar les previsions. Les condicions podrien deteriorar-se significativament", avisa el document.