L'Íbex-35 ignora el fracàs de PP i Vox a les eleccions

BarcelonaEls mercats s'han mostrat avui bàsicament indiferents al resultat de les eleccions espanyoles de diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans, ha obert aquest dilluns amb pèrdues de l'1,5% i ha baixat fins als 9.427 punts, 144 menys que el nivell de divendres. Però al llarg de la jornada les pèrdues s'han anat suavitzant i a l'hora del tancament l'índex queia només un 0,3%, situant-se en els 9.543 punts.

Un grapat de valors han tingut fortes pujades, liderats per Repsol (+2,7%), Fluidra (+2,3%) i Arcelormittal (+1,5%). Les pèrdues les han encapçalat Endesa (-2,7%), Indra (-2%) i Rovi (-1,4%). La resta de principals borses europees han tingut un inici de setmana sense grans convulsions. El DAX-30 alemany es mantenia estable (amb una pujada del 0,08%), el CAC-40 francès guanyava un 0,6% i l'FTSE MIB italià pujava un 0,1%. L'índex comunitari ha caigut un 0,1% i l'FTSE 100 britànic millorava un 0,2%.

El fracàs de PP i Vox en el seu assalt al poder, que les enquestes donaven gairebé per segur, ha comportat que la borsa espanyola visqui una tèbia jornada de vendes dels inversors, allargant la tendència amb què ja va tancar la setmana passada. La caiguda, però, no és significativa (mai ho són els moviments inferiors al 2%, sigui en positiu o en negatiu) però confirma un vell mantra del món de la borsa: que a empreses i inversors no els agraden els escenaris d'incertesa. Una altra tendència habitual de la borsa és respondre amb caigudes als governs d'esquerres i amb pujades als de dretes per les seves polítiques fiscals: els primers acostumen a apujar impostos (cosa dolenta per als accionistes) i els segons els abaixen (cosa que beneficia el pagament de dividends).

El cert és que el resultat no pot ser més incert: el bloc progressista, amb els seus socis habituals, aglutina 172 diputats, mentre que la dreta es queda en 171. La clau de la governabilitat queda així en mans de Junts, que ja va dir durant la campanya que no investiria el candidat del PSOE, Pedro Sánchez. Les primeres anàlisis polítiques apunten que, en aquesta situació, el més probable és que es produeixi una repetició electoral d'aquí unes quantes setmanes, en què caldrà veure si Sánchez arriba més reforçat (en aquests comicis arribava al límit pel daltabaix electoral del 28 de maig a les municipals i autonòmiques) i si Núñez Feijóo es manté com a opció del PP després de no aconseguir ahir una victòria que es donava per feta.

Potser per aquesta incertesa, diferents organitzacions empresarials feien crides durant aquest dilluns a l'estabilitat. És el cas de la CEOE, la gran patronal espanyola i tradicional suport del PP, que ha fet una crida a la responsabilitat dels partits perquè arribin a "acords que garanteixin el màxim nivell d'estabilitat i també la moderació necessària per garantir la bona marxa de l'economia i el sosteniment del benestar i la pau social".

L'organització, que s'ha mostrat molt crítica amb decisions del govern de Pedro Sánchez –com els gravàmens a la banca i les energètiques–, ha demanat "que es valori les empreses com a generadores de progrés social i econòmic i que s'acabin definitivament els atacs que pateixen des de l'àmbit institucional". "Demanem que prevalgui el sentit d'estat i el respecte al marc constitucional per preservar els avenços econòmics i socials", reitera l'organització empresarial.

La satisfacció de CCOO

El sindicat CCOO, per la seva banda, expressava la seva satisfacció davant els resultats de les eleccions. La seva lectura és que es revalida "l’aposta de la ciutadania per un govern progressista davant l’opció d’un govern de dreta i ultradreta; com també posa de manifest la realitat plurinacional de l’Estat". Per aquesta raó, el sindicat ha volgut fer una "crida a les forces polítiques demòcrates i antifeixistes per configurar un pacte progressista i plurinacional per investir un govern d’esquerres per continuar treballant en la creació d’un nou contracte social pel segle XXI".

Una altra resposta econòmica a les eleccions s'ha viscut en el rendiment del bo espanyol a deu anys, que queia lleugerament respecte a divendres. La prima de risc escalava així fins als 102 punts a mitja sessió, un canvi pràcticament imperceptible. L'encariment del preu del finançament dels països és conseqüència de la confiança que provoca una administració entre els inversors.