L'impost mínim de societats europeu topa amb els primers obstacles

Països com Malta, Polònia, Hongria o Suècia s'oposen a convertir-lo en llei europea abans que acabi l'any

El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire.
2 min

Brussel·lesNo seria comprensible que un acord global que Europa ha perseguit durant anys no s'adopti ràpidament en l'àmbit europeu. Són paraules del ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, encarregat de presidir la reunió d'aquest dimarts dels ministres de Finances de la Unió Europea i de liderar l'agenda política d'aquestes reunions durant els pròxims sis mesos. França s'ha marcat com una de les seves prioritats aconseguir que l'acord global de l'OCDE per aplicar un impost mínim de societats internacional del 15% es converteixi en una directiva europea abans de l'estiu, perquè pugui entrar en vigor el 2023. Però no serà un camí senzill. Per aprovar la directiva que la Comissió ja ha proposat cal unanimitat, i cinc països de la UE –Malta, Polònia, Hongria, Suècia i Estònia– s'hi mostren reticents.

L'acord global té dos pilars, el primer la taxa digital global i el segon l'impost mínim del 15% per a les empreses que ingressen més de 750 milions d'euros anuals. Mentre els treballs tècnics sobre el primer pilar no han acabat en l'àmbit internacional, Brussel·les ja va presentar una proposta de directiva europea sobre el segon pilar, per garantir que es trasllada l'acord internacional de manera homogènia a tota la UE. i França vol tenir-ho aprovat abans que acabi la seva presidència perquè pugui entrar en vigor el 2023. Però els països opositors no veuen clar el calendari. Consideren que és massa ràpid i que cal esperar a tenir enllestits els detalls del primer pilar perquè ho interpreten com un paquet indissociable.

"L'acord té dos pilars i no veiem cap possibilitat de separar-los dins de la Unió Europea", ha dit durant el debat el representant polonès, Arkadiusz Plucinski. "Polònia no pot donar suport a una aplicació unilateral de l'impost mínim global mentre es deixa enrere el primer pilar", ha afegit. En la mateixa línia s'han pronunciat per exemple la ministra de Finances d'Estònia, Keit Pentus-Rosimannus: "Es va acordar una reforma de dos pilars. La UE hauria de treballar perquè s'apliquin tots dos". Tant Malta com Hongria han manifestat també "fortes reserves" i Suècia s'ha mostrat escèptica amb la possibilitat de poder aconseguir a temps l'aprovació en l'àmbit domèstic.

Val a dir que entre tots aquests opositors no hi ha els paradisos fiscals més famosos de la UE. Ni Irlanda, ni els Països Baixos ni Luxemburg s'oposen a la proposta de la Comissió o als objectius de França, perquè de fet seria contradir l'aprovació que ja van donar en el marc de l'OCDE a l'estiu. També perquè l'acord, tot i ser un pas internacional sense precedents, té diverses clàusules que l'aigualeixen i que van ser indispensables per convèncer aquests països.

Però, al cap i a la fi, la gran majoria de països de la UE són partidaris de tirar endavant amb el calendari establert. Són les principals economies, incloses Espanya, Itàlia, Alemanya i també Portugal, Grècia o Dinamarca. "No és una qüestió només tècnica, és política", ha dit el nou ministre alemany, Christian Linder, en defensa de la proposta.

stats