L'ingrés mínim vital arriba només a un terç de les famílies previstes un any després

BarcelonaEl 23 de maig de l’any passat, Pedro Sánchez es col·locava davant la càmera per fer una compareixença que començava a ser habitual. La d’aquell dissabte era per explicar que ja es veia el final del túnel. Parlava d’una pandèmia que es tornaria a complicar després de l’estiu i que encara no havia fet surar totes les seves conseqüències, però que ja deixava entreveure importants ferides econòmiques. Era en aquest context que el president del govern espanyol anunciava la imminent aprovació de l’ingrés mínim vital (IMV), una ajuda que, segons va dir, podia “emparar 4 de cada 5 persones en situació de pobresa severa” i que beneficiaria “prop de 850.000 llars”. Un any més tard, l’import ha arribat només a un terç d’aquesta previsió i amb prou feines a una de cada deu persones en situació de pobresa extrema.

Les darreres dades indiquen que fins ara s’han aprovat uns 276.000 expedients del milió i mig tramitats, cosa que suposa impactar sobre una mica més de 680.000 persones dels 5 milions que, segons Oxfam Intermon, hi ha en situació de pobresa extrema a Espanya. A les Balears, amb dades del mes de maig, s’han aprovat només 3.380 expedients i se n'han denegat 22.277.

“Han posat en marxa un transatlàntic enmig d’un rierol”, resumeix Enriqueta Durán, secretària de Polítiques Socials de la UGT de Catalunya. Part del problema, a parer d’aquesta portaveu sindical, és que la prestació es va aprovar “massa precipitadament”, sense cap estudi ni discussió amb els agents socials. Considera que s'ha posat tota la pressió sobre una Seguretat Social ja col·lapsada i que l'IMV està dissenyat amb requisits massa complicats de complir. 

“Una persona vulnerable ha de demostrar que tot l’any anterior a la sol·licitud o no ha tingut ingressos o que han estat menors als que dona l’ingrés mínim vital [uns 460 euros per un adult que visqui sol]”, detalla Diosdado Toledano, portaveu de la comissió promotora de la renda garantida de la ciutadania. “Posteriorment, aquesta persona ha d’esperar sis mesos perquè li donin una resposta. Tu creus que una persona vulnerable pot aguantar en una situació així any i mig?”, es pregunta. Si després d’aquest temps no hi ha resposta, vol dir que la resposta és negativa, i en el 73% de les peticions resoltes, l'administració ho comunica formalment.

El mateix Ministeri de Seguretat Social explica a l’ARA que en tres de cada quatre casos, la denegació és perquè les persones superen els criteris de vulnerabilitat i que estan estudiant com dirigir-se a la gent que els compleix però no demana la prestació. Així, el departament capitanejat per José Luis Escrivá continua aferrat a l’objectiu d’arribar a les 850.000 llars, tasca que deixen clar que no es pot aconseguir “en uns mesos”.

Centralització i duplicitats

La comissió promotora de la renda garantida insisteix en el problema de la gestió. Al País Basc, que té la competència de l’IMV per al seu territori, la taxa d’aprovació d’expedients és del 85%. “Hi ha hagut una legislació millor, una administració més competent o més voluntat política”, valora Diosdado Toledano. “La mateixa norma preveu aquesta possibilitat des del principi i nosaltres no tenim cap voluntat de retenir-ne la gestió”, expliquen des del pertinent Ministeri. “Un cop el desplegament estigui avançat, podria tenir sentit que hi hagués una finestra única”, afegeixen.