L'IPC sacseja el mercat del lloguer

MADRIDL'alça dels preus arriba també a les butxaques dels llogaters. A Espanya, l'índex de preus al consum (IPC) és l'indicador que habitualment s'utilitza als contractes de lloguer per actualitzar-ne anualment el preu. Ara l'espiral alcista en què se situa actualment la inflació ha traslladat el neguit entre molts llogaters, que han vist com el lloguer mensual s'encareix més de 40 euros, segons estimacions publicades pel portal immobiliari Idealista.

El mecanisme que regula l'actualització dels preus dels lloguers es recull a l'article 18 de la llei d'arrendaments urbans (LAU) de l'Estat. Fonts de l'Agència Negociadora del Lloguer matisen que cada llogater ha de tenir en compte de quina manera es recull l'actualització del preu al contracte, si és amb l'IPC o amb altres figures, però "sobretot les clàusules". "Teníem una clàusula al contracte que només vinculava l'actualització del lloguer a l'IPC en cas que l'índex augmentés. Però si la inflació queia, el lloguer no disminuïa", explica el Lluís. A aquest jove de 27 anys això li va passar l'any passat vivint a Barcelona. Malgrat demanar una rebaixa del lloguer perquè la inflació va caure, el propietari els va congelar el preu. Ara s'ha traslladat a Madrid i assegura que tots els esborranys de contractes que li han passat les immobiliàries recullen la mateixa clàusula.

Amb tot, hi ha un canvi important: el de la reforma del 2015. En aquells contractes de lloguer que es van firmar abans del 31 de març d'aquell any, un propietari té dret a actualitzar el preu en funció de l'IPC encara que el mecanisme no estigui estipulat al contracte. En canvi, a partir d'aquella data, els propietaris només podran augmentar el lloguer si s'estipula per escrit. "Si a partir d'aquella data no recull per escrit una clàusula d'actualització, no es pot apujar el preu", explica l'advocada de Legálitas Macarena Redondo a l'ARA.

Quin IPC?

Si bé les parts poden arribar a un acord sobre l'augment, segons fonts de l'Agència Negociadora del Lloguer, el propietari té el dret d'aplicar l'IPC interanual si així ho vol. En concret, la llei recull que cal tenir en compte "l'última taxa publicada just abans de la data en què es va firmar el contracte", explica Redondo. Per exemple, si un contracte es va firmar l'1 de febrer, cal fixar-se en l'última taxa que publica l'INE, que en aquest cas seria la definitiva de mitjans de gener i que correspon al mes de desembre. És a dir, l'IPC del 6,7%. "La llei, però, també diu que les parts poden pactar com queda l'actualització", reitera Redondo, que afegeix que en cap cas l'increment podrà ser superior a l'IPC.

Com que els últims anys l'IPC s'ha mantingut estable i ha variat poc o, fins i tot, ha sigut negatiu, com va passar el 2020, els propietaris optaven per no tocar els preus. Ara bé, davant un augment com l'actual l'escenari ha canviat. "És un dret que tenen les parts, però no una obligació", recorda Redondo, que assegura que s'està produint un "efecte crida" que ha portat molts propietaris a "animar-se" a revisar els preus, malgrat que amb anterioritat no ho havien fet. "Amb les actualitzacions [de l'IPC] del novembre i l'octubre ja estem observant un augment dels lloguers", assegura l'advocada.

Quan s'afegeix l'increment?

La normativa fixa que el propietari ha de comunicar per escrit que vol actualitzar el lloguer i l'obligació d'aquest pagament comença el mes següent de la comunicació, explica l'advocada, que afegeix que "en cap cas té un caràcter retroactiu". Mentre aquesta advocada conversa per telèfon amb l'ARA, fa un càlcul estimat de l'augment: si a una persona que paga un lloguer de 900 euros se li aplica l'IPC interanual del mes de desembre del 6,7%, el preu pujaria 58 euros.