L'obligació de fitxar a la feina compleix cinc anys sense reduir les hores extres no pagades

BarcelonaPer a molts treballadors espanyols ja s'ha convertit en una part essencial de la rutina matutina. Sigui des de casa o a l'arribar a l'oficina, fent un clic ràpid en una aplicació mòbil o apuntant l'hora d'entrada en un full de paper de manera més rudimentària. Fa cinc anys que va entrar en vigor el registre horari obligatori, una mesura impulsada pel primer govern de Pedro Sánchez, quan encara era la socialista Magdalena Valerio qui dirigia el ministeri de Treball. Convertir en llei el fet de fitxar a la feina havia estat una petició reiterada per part dels sindicats i els inspectors de treball per lluitar contra l'excés sistematitzat d'hores extres no pagades. "La introducció del registre de jornada ha de contribuir a corregir la situació de precarietat, baixos salaris i pobresa que afecta molts dels treballadors que pateixen abusos en la seva jornada laboral", resava el text del reial decret llei publicat al BOE el 2019.

Un lustre després de la seva posada en marxa, la iniciativa torna a rebre crítiques dels mateixos flancs, i ara és la vicepresidenta segona i actual responsable de Treball, Yolanda Díaz, qui s'obre a reformar-la en el marc de l'acord per a la reducció de jornada. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), durant el 2023 els treballadors espanyols van seguir fent de mitjana 2,5 milions d'hores extres no pagades a la setmana. Aquesta xifra pràcticament no s'ha mogut des del 2021, el primer any en què l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va començar a recollir aquestes dades: aleshores eren 2,6 milions les hores que els empleats dedicaven de més a treballar sense cap remuneració.

"No és una eina eficaç per controlar la regulació de la jornada de treball", valora Teresa Marcos Buitrago, portaveu de la Unió Progressista d'Inspectors de Treball (UPIT). Des d'aquesta organització lamenten que, tot i tractar-se d'un registre obligatori per a totes les empreses, l'ambigüitat del redactat va deixar la porta oberta a les irregularitats. El govern espanyol permet que sigui vàlid qualsevol sistema o mitjà, tant si el suport és en paper com telemàtic, sempre que proporcioni "informació fiable, immodificable i no manipulable a posteriori". El que s'han trobat els inspectors és que amb els recursos actuals –de plantilla i de sistemes informàtics– no poden assegurar amb tota la certesa que molts dels registres no s'hagin falsejat. "Sovint no tenim suficients elements per aixecar una acta d'infracció, a menys que sigui molt evident, com quan directament no hi ha registre", diu Marcos Buitrago.

Així doncs, defensa que sovint els registres no reflecteixen la realitat de les jornades laborals dels treballadors i planteja una proposta que també veuen amb bons ulls el ministeri de Treball i els sindicats: que la Inspecció de Treball pugui accedir a aquesta eina de control de manera remota. "Potser calen sistemes de verificació més vinculats a un registre oficial, amb algun mecanisme d'interconnexió amb les administracions, com ja passa en altres aspectes de les relacions laborals com les baixes mèdiques o les altes a la Seguretat Social", esgrimeix Cristina Torre, secretària d'acció sindical de CCOO a Catalunya.

El diagnòstic de Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT a Catalunya, és que s'han complert els mals presagis que ja tenia el sindicat quan es va aprovar la norma: "Creiem imprescindible una reforma del registre horari per poder fer realment efectiva la reducció de jornada. Es fan moltes hores extres que no s'estan registrant i que, per tant, no s'estan pagant". A parer seu, també caldria canviar el sistema actual per una fórmula que permetés a la Inspecció accedir directament al registre de cada empresa. "Seria més efectiu i evitaria molts dels incompliments", afegeix Gilgado.

15,5 M€ en multes

L'altre element en què coincideixen les crítiques dels detractors de la norma vigent és el règim sancionador. Fonts del ministeri de Treball constaten que el 2023 la Inspecció de Treball va dur a terme 35.501 actuacions relacionades amb el temps de treball i les hores extraordinàries, que van desembocar en 14.292 infraccions. És a dir, en el 40% de les inspeccions es va trobar algun tipus d'incompliment que va resultar en una sanció. El total de les multes imposades va ser de 15,5 milions d'euros i hi va haver 147.861 treballadors afectats per aquestes infraccions.

"Francament, el règim sancionar no és dissuasiu. Potser per a una pime sí, però en molts casos l'empresa prefereix pagar", apunta Josep Manel Raya, advocat, graduat social i soci del despatx DMS Legal. No obstant això, admet que el registre ha servit per invertir la càrrega de prova a l'hora d'acreditar les hores extres no pagades, ja que ara és l'empresa i no el treballador qui ha de justificar-se davant de la justícia. El laboralista explica que en els últims anys ha portat als tribunals casos en què, per exemple, la companyia establia unes hores prefixades al registre que després no es corresponien amb la jornada real dels seus empleats. No obstant això, Raya té dubtes sobre la viabilitat tecnològica i econòmica –per l'elevat cost de la inversió– que tindria un sistema públic que connectés directament les empreses i l'administració pública.

El registre horari obligatori, però, sí que ha tingut un beneficiari evident: les empreses de programari de recursos humans que ofereixen aquest servei. És el cas de la catalana Woffu, que va créixer un 300% l'any en què va entrar en vigor la mesura. "Des d'aleshores hem experimentat un increment sostingut i significatiu i estem contents de poder dir que el 2024 ja són més de 300.000 usuaris els que gestionen el seu temps amb Woffu", assegura Miguel Fresneda, director i cofundador de la plataforma. El directiu, que prefereix no parlar de "control horari" sinó de "transparència horària", defensa que l'obligatorietat del registre també permet a les empreses recopilar i analitzar dades que abans no tenien per incrementar així tant la seva productivitat com el benestar dels empleats.